Resum de l'actualitat econòmica i projectes a Corbins El govern municipal de Corbins, liderat per l'alcalde Jordi Verdú, ha definit els pressupostos per al 2026 amb una xifra total d'1.700.000 euros. Aquests comptes es descriuen com a realistes i s'allunyen de les xifres extraordinàries dels anys marcats per les ajudes europees, consolidant una estructura financera estable per al municipi. Inversions clau en infraestructures i serveis El pressupost prioritza millores estructurals essencials per al dia a dia dels emunencs: Aigua potable: Es destinaran més de 300.000 euros a la renovació de la xarxa d'abastament per evitar rebentons i pèrdues d'aigua. Salut pública: Es preveu la reforma integral del consultori mèdic (amb un cost superior als 200.000 euros) per millorar l'adaptabilitat i el treball dels professionals de l'ABS Rural Nord. Sostenibilitat i mobiliari: Instal·lació de carregadors elèctrics, millores en l'enllumenat públic i nou equipament per a l'Edifici de la Creu. Sanejament econòmic i deute Un dels pilars de la gestió és la reducció continuada de l'endeutament: "Amb aquest pressupost del 2026 aportem més de 200.000 euros a amortitzar deute... baixarem del milió d'euros d'endeutament, situant-nos al 60%." L'alcalde destaca el sanejament realitzat des del 2012, quan el deute municipal pujava fins als 4 milions d'euros (un 370%), marcant una fita en la salut financera de l'Ajuntament de Corbins.
Balanç de l'any i perspectives de futur al Guaire El programa INFOPODCAST de Munt repassa l'actualitat municipal de la mà de l'alcalde Joan Guillaumet, qui destaca un 2025 d'actuacions intenses i un 2026 marcat per la finalització de grans projectes d'infraestructura i la posada en valor del patrimoni històric. Patrimoni i Arqueologia L'any 2026 portarà fites importants per a la història local: * Ampliació de les excavacions al jaciment de l'antic Convent Sant Joanista. * Celebració del primer Congrés Espanyol d'Arxivès de l'Edat Mitjana, coincidint amb el desè aniversari de les recerques arqueològiques. * Recuperació de les jornades dedicades a la història agrària. Infraestructures i Urbanisme L'alcalde ha detallat l'estat dels principals equipaments: * El Casal del Guaire: Amb una inversió de 585.000 euros, el projecte inclou la retirada d'amiant i la instal·lació d'aerotèrmia. * Obres del Sallar: Es preveu que s'enllesteixin definitivament durant aquest 2026. * Pressupostos participatius: Està a punt de finalitzar l'obra de la Canaleta i s'executarà el nou espai d'ombrejat a la plaça de l'Església. Acció de Govern i Neteja "Qualsevol mirada que fem al poble ens porta cap a llocs on hem actuat." L'equip de govern ha prioritzat la millora de la vialitat i la neteja dels carrers a través de l'ocupació directa, buscant un municipi més endreçat per als veïns.
Bon dia! És dimarts 29 de desembre i aquí tens els breus d’avui. Amplia la informació escoltant l’Infopòdcast d’EMUN, el flaix informatiu en 3 minuts: ▪️ 2025: “L’any en què s’han desencallat moltes obres a Almenar” ▪️ Carrer Horta, camins rurals i xarxes renovades ▪️ Mirant al 2026: nou CAP, plaça Onze de Setembre, antiga escola, Pump Track i nous espais per a entitats ▪️ Informació de serveis: avui toca treure el paper i el cartó
A l’Ona Jove d’aquesta setmana hem compartit micròfons amb Toni Ibars i Ramon Ruiz, membres de Shad Demn. Amb ells hem parlat de com s’ha anat construint la banda, hem escoltat algunes de les cançons del seu nou EP i també hem recordat els orígens rapers del projecte. Tot plegat, com sempre, entre bones converses i moltes rialles.
Bon dia! És dimecres 24 de desembre i aquí tens els breus d’avui. Amplia la informació escoltant l’Infopòdcast d’EMUN, el flaix informatiu en 3 minuts: ▪️ Alfarràs fa balanç d’un 2025 intens marcat per grans obres i inversions ▪️ Energia, aigua i espai públic: plaques solars, xarxa d’aigua renovada i Avinguda Catalunya ▪️ Mirant el 2026: cinema sociocultural, molí fariner i nous projectes al calendari ▪️ Informació de serveis: avui toca treure els envasos
Balanç d'actuacions i futur a Albesa L'edició d'avui de l'Infopòdcast de Ona la Torre repassa la gestió municipal de l'any 2025 i els projectes estratègics per al 2026 a la localitat d'Albesa. L'alcalde, Antoni Balasca, destaca les infraestructures hídriques i la millora de la seguretat urbana com a eixos principals. Gestió d'infraestructures i via pública el 2025 Drenatge urbà: S'ha finalitzat una obra clau de 363.000 euros per reduir els riscos d'inundació quan hi ha pluges fortes, evitant que l'aigua del carrer Romeral saturi la sèquia mitjançant un sistema de tubs de gran capacitat. Nucli històric: S'ha seguit el model de carrers a un sol nivell al carrer Felip Rodés, renovant totalment el clavegueram i la xarxa d'aigua amb un cost de 200.000 euros. Connectivitat: S'ha ampliat la connexió entre la carretera de Balaguer i el camí del Llerric per millorar la seguretat i descongestionar el centre del poble. "Aquesta obra ens permet passar l'aigua per sota de la sèquia amb un tub d'un metre de capacitat, garantint que el poble no pateixi en moments de tempesta." Full de ruta per al 2026 Per al proper exercici, el govern municipal planteja reptes de salut pública i turisme cultural: Retirada de fibrociment: Un objectiu prioritari per garantir la salubritat de l'aigua potable, eliminant els últims trams de canonades d'amiant que queden al municipi. Mobilitat sostenible: Projecte de connexió per a vianants i ciclistes entre el nucli humà i les piscines, evitant el pas per la carretera general. Patrimoni històric: Impuls a la Vila Romana del Romeral, on es preveu que les excavacions a les Termes i el sistema de visites guiades estiguin totalment operatius l'estiu de 2026.
Visió general El Infopòdcast d’EMUN FM posa el focus a Torrefarrera per fer balanç del 2025 i avançar els projectes clau del 2026, amb Jordi Latorre, alcalde del municipi, com a veu principal. Projectes destacats del 2025 Coberta bioclimàtica i energia verda Coberta bioclimàtica al complex esportiu i a l’escola per: practicar esport a cobert protegir-se de la calor ampliar usos durant tot l’any Incorporació de plaques solars ja en funcionament, amb l’objectiu d’obrir la porta a una comunitat energètica municipal. "Aquesta producció reverteix a tot el consum de l’Ajuntament..." Casa de la Cultura (a punt d’enllestir-se) Equipament que concentrarà activitat cultural i espais per a entitats. Inclourà serveis vinculats a patrimoni i turisme local. Queda pendent (pressupost vinent) la planta baixa amb: centre interpretatiu del Canal de Pinyana oficina de promoció turística Escola de música amb seu pròpia Inici dels tràmits per disposar d’un equipament propi, després d’anys funcionant en espais dispersos. Previsió: projecte redactat a mitjans de l’any vinent. Millores d’infraestructura i via pública Accessibilitat i arranjament de carrers. Després de festes, actuacions d’asfaltatge a diversos vials, amb una inversió de més de 250.000 € dins el pressupost 2025. Prioritat 2026: plaça de l’amistat i finançament Projecte estrella previst: plaça de l’amistat. Context econòmic condicionat per canvis al consistori i l’expectativa de poder usar romanents de tresoreria (estalvis acumulats). Tancament L’episodi resumeix un any d’obra i planificació a Torrefarrera, amb una aposta clara per equipaments, energia i millora urbana, i avança els eixos que marcaran el 2026.
En aquesta segona hora d’Aquí, a l'Oest (a EMUN FM), l’equip fa un tram festiu centrat en jocs de Nadal, anècdotes i cultura popular. Comencen amb Veritat o Tio, on han d’endevinar quina afirmació és falsa i de qui són les frases: hi surten confessions com que algú fa 20 anys que no menja raïm, el debat etern sobre el tortell de reis i la fruita confitada, i una història especialment comentada: la Júlia explica com va celebrar tres cops el raïm en un viatge amb diferents fusos horaris. Després passen a Nadal o mentida?, amb curiositats (origen del tió, Reis sense noms bíblics) i tradicions del món: 13 pare-noels a Islàndia, KFC al Japó, amagar escombres a Noruega, patinar fins a la missa a Caracas, o la roba interior rosa a Buenos Aires. Tanquen amb un quiz de nadales, un fragment viral de “nadales índies” de xarxes, i un joc d’idees del Nadal del 2050 (microdrons, tió digital i torrons que canvien segons l’estat d’ànim).
Episodi de tancament d’any d’Aquí, a l'Oest que combina actualitat local i cultura nadalenca. A les notícies, destaca el Pla de Barris amb 36 M€ per a municipis lleidatans (Lleida, Torralameu, la Seu d’Urgell i la Pobla de Segur), el pols polític pels pressupostos a la paeria, l’aturada de les votacions sobre la modernització del reg al Canal d’Urgell, la creació de la taula de ruralitat al Segrià i l’ambient de compres a Sort amb la Bruixa d’Or. El tema central és l’entrevista a Oriol Plens i Gerard Cabero sobre els Pastorets d’AEM Teatre en el seu centenari, amb reivindicació del teatre amateur, relleu generacional i crida a més suport institucional. La segona part és una tertúlia de cinema amb clàssics de Nadal (com Solo en casa, Love Actually, The Holiday, Polar Express) i un debat sobre plataformes, anuncis i algoritmes, tancant amb un repàs de novetats nadalenques a Netflix, Prime i Disney+.
Context i introducció L’Anna Gasol i la Pili García situen el dia (divendres 19 de desembre), a les portes de Nadal, i deriven l’audiència a continguts de premsa i ràdio. Revista i certamen cultural El Pla Educatiu d’Entorn publica la 7a edició de la revista Fem Pinya. S’hi destaca un article dedicat al certamen Llegim... (impulsat per Amunt, el Pla Educatiu d’Entorn, biblioteques i escoles de diversos municipis). El certamen es podrà escoltar a emun.cat i també a les freqüències de l’emissora de dilluns a divendres (a les 12 h i a les 17 h). Principals notícies locals Pressupost 2026 de Corbins L’Ajuntament aprova un pressupost que supera 1.750.000 €, uns 50.000 € més que l’any anterior. Prioritats principals: Renovació de la xarxa d’aigua Millora de l’enllumenat públic Carregadors elèctrics Renovació de material per a festes i actes municipals També inclou: Actualització salarial del personal municipal Objectiu clau: iniciar la reforma del consultori mèdic Reducció de l’endeutament fins al 60% el 2026 (poc més de 850.000 €) Casa de les entitats a l’edifici de la Creu (Corbins) Les obres, finançades amb fons Next Generation, estan pràcticament enllestides. Millores destacades: Supressió de barreres arquitectòniques Ampliació d’espais i instal·lació d’un ascensor Arranjament de goteres i humitats L’edifici inclourà: Sales polivalents per a actes Un espai per exposar peces d’un jaciment romà custodiat pel consistori Obres d’un vial pendent des de 1972 (Alguaire) S’inicien les obres per obrir el vial que connecta l’Avinguda Ramon Espinet amb el carrer Molí. Actuació pendent des del 1972, que ara s’executa per ordre judicial. El conflicte s’havia agreujat perquè un propietari havia convertit l’espai previst com a carrer en un jardí privat de més de 200 m². L’alcalde Joan Guillaumet Illa remarca que el nou vial serà part d’un eix viari principal i que oxigenarà el centre urbà. "...a nivell urbanístic puguem veure una mica més oxigenat els espais..." Tancament La sentència obliga l’Ajuntament a expropiar i urbanitzar l’espai, posant fi a una situació encallada durant dècades i regularitzant definitivament aquest àmbit urbà.
La Marina Arjó, responsable de direcció estratègica de l’Àrea de Serveis Socials del Consell Comarcal del Segrià, ha participat en l’Espai Salut per abordar una realitat sovint invisibilitzada: la soledat no desitjada. Durant la conversa, Arjó ha posat el focus en com les dates nadalenques poden accentuar aquesta situació, a causa dels estereotips associats a la felicitat, la família i la celebració obligada. En la seva intervenció, també ha reflexionat sobre les pressions socials que es generen durant aquestes festes i com poden afectar especialment persones grans, joves o col·lectius vulnerables. L’Espai Salut ha servit així per obrir un espai de reflexió i sensibilització sobre la importància de detectar, entendre i acompanyar les situacions de soledat, especialment en moments de l’any carregats d’expectatives socials.
Introducció i Context Educatiu L'episodi forma part de la iniciativa Llegim Entre Ones, un projecte del Pla Educatiu d’Entorn de l’Alt Segrià i EMUN FM que fomenta la lectura en veu alta. L'Escola Pinyana d'Alfarràs és la protagonista d'aquesta edició, destacant la col·laboració de diverses biblioteques i centres com l'Escola L’Àlber, l'Escola Teresa Bergadà, i l'Escola La Creu. El Valor de la Decisió: La Capseta Daurada La primera narració se centra en l'Oliva Llesta (la mestra) i els seus alumnes, que troben una capseta misteriosa. El relat explora conceptes clau: • La dificultat de prendre decisions en grup. • L'honestedat en retornar un objecte de valor al seu amo oficial, l'Amadeu. • El dret de cadascú a expressar la seva opinió sense ser insultat. La Col·laboració i l'Esforç: La Festa del Panxeta Els animals del bosc organitzen una festa sorpresa per a l'os Panxeta. Aquesta secció destaca: • La divisió del treball i la superació de prejudicis (com el ratolí que fa mitja). • La importància de no deixar la feina per a l'últim dia, com recorden a l'Amadeu. • La satisfacció del treball ben fet a través de la constància del cuc Genís. L'Autoestima i les Paraules Prohibides La història de la formiga Kira serveix per tractar la gestió de les emocions: • La lluita contra les etiquetes negatives com matusera o covarda. • El descobriment que ningú és insignificant al bosc. • El paper de la Cuca Lúcia i el Panxeta com a suports emocionals per a qui se sent desplaçat. El Talent i la Creativitat: L'Aranya Fila-fila L'últim bloc posa en relleu l'expressió artística i la resiliència: • L'aranya Fila-fila demostra que l'esforç té sentit per la pròpia satisfacció personal, més enllà del reconeixement extern. • La solidaritat dels veïns (família d'esquirols i el Max) per protegir la teranyina de la pluja. "Tots som llestos per algunes coses i menys llestos per a unes altres; aquí cap animal no és ruc."
L’episodi d’Aquí, a l'Oest (a emunfmradio) combina una agenda cultural de cap de setmana amb dos blocs principals. Primer, es presenta un concert solidari “Act per Palestina” al Cafè del Teatre de Lleida (23 de desembre) impulsat per Pau Paterres Produccions: s’explica l’origen de la campanya, el format d’actuacions curtes (“píndoles generoses”), l’existència d’una actuació sorpresa, horaris, preus, fila zero i el circuit de transparència per fer arribar els beneficis a entitats humanitàries amb auditoria. Després, l’Espai Salut aborda la soledat no desitjada durant el Nadal: no és només estar sol, sinó sentir manca de vincles, i pot afectar totes les edats. Es critica la pressió social i comercial del Nadal, es comparen entorns rural i urbà (proximitat vs anonimat) i es defensa treballar-ho tot l’any reforçant comunitat, detecció i xarxes de suport, amb una idea clau: viure el Nadal amb criteri propi i sense imposicions.
L’episodi de Aquí, a l'Oest combina un bloc de notícies del territori (accidents viaris, posicionament de Junts sobre els pressupostos de la Paeria i aprovació dels comptes de la Diputació de Lleida amb partides per catàstrofes i xarxes d’aigua) amb agenda local de Nadal i moviments municipals a Mollerussa. El tema central és l’entrevista a tres modistes guanyadores del 61è concurs de vestits de paper de Mollerussa, que expliquen els premis (inclòs el Didal d’Or), el procés creatiu de vestits com Nibària i Samsara, i el repte del relleu generacional en tècniques com cosir, brodar i fer ganxet amb paper. La segona part és una tertúlia esportiva: reconeixement al Club Patí de Fraga, anàlisi de la Champions d’hoquei i debat sobre el moment del Hiopos Lleida abans de jugar a Madrid, més comentaris de futbol i polèmiques organitzatives en partits de categoria.
Visió general del contingut El text recull un episodi de Som Terra amb Pili Garcia (a emunfmradio / EMUN FM) que combina agenda i feines del camp al desembre, cultura popular nadalenca i una conversa central sobre consum responsable i compra de proximitat. Idees principals 1) Dites de Nadal i mirada pagesa al calendari S’hi recuperen refranys que vinculen el dia de la setmana de Nadal amb prediccions de collita i l’any vinent, tot recordant que, més enllà dels auguris, cal continuar treballant. "Nadal en dijous, penja l'arada i venen els bous." 2) Feines agrícoles i d’horta pròpies del desembre El desembre es presenta com un mes de repòs parcial, però amb tasques clares: Sembra del gra i continuació de la recol·lecció del panís. Control de l’herba segons el sistema emprat. Esporga i plantació d’arbres fruiters (si el temps ho permet). A l’hort: bledes, enciams, escarola, sembra de julivert i pèsols i collita de bròquils. Preparar la terra per a la primavera, neteja de camins i espones i manteniment de maquinària. 3) Consum responsable i valor del comerç de proximitat L’entrevista amb Esther Mellador-Ganau posa el focus en què es perd (i què es guanya) quan no s’aposta pel comerç local: Producte de quilòmetre zero i traçabilitat més propera: proveïdors del territori. Economia circular: els diners es queden al municipi/barri i sostenen llocs de treball. Cohesió social: les botigues fan de punt de trobada i detecten situacions de vulnerabilitat (gent gran sola, absències, etc.). Qualitat d’experiència: atenció personalitzada, consell i confiança. Vida als carrers: més activitat, carrers més vius i entorns percebuts com a més habitables. També s’hi reconeix la tensió amb les grans superfícies i la compra en línia, però es defensa compaginar hàbits per no buidar el teixit comercial local. 4) Campanyes per revitalitzar el comerç Es mencionen iniciatives per posar en valor el comerç tradicional: Batega al Comerç: campanya per reivindicar el comerç com el cor del barri/poble, especialment en el context nadalenc. Alfarràs té un secret: acció pensada per al públic de pas per visibilitzar que als pobles hi ha producte “de veritat” (pa, carn, fruita, vi) i sovint a millor preu. Creació d’una web de Comerç i Empresa d’Almenar per reduir el desconeixement de l’oferta local (catàleg, promocions, serveis). Tancament cultural: haikus i natura El tram final incorpora la “píndola” poètica amb haikus sobre el pas de la tardor i el concepte de kigo (paraules estacionals), reforçant el to de connexió amb la natura i el cicle anual. "Remolir de fulles seques que venen de lluny s'acaba la tardor." Missatge de fons El programa defensa que la terra, el consum i la comunitat van lligats: mantenir el comerç de proximitat i consumir amb criteri és una manera directa de sostenir el territori, especialment en dates d’alta despesa com Nadal.
Context i obertura L’Anna Gasol i l’Arnau Vilà presenten l’Infopòdcast, un informatiu breu que celebra una nova fita: la llar de jubilats d’Alguaire i l’Associació de Vestits de Paper d’Almenar tornen a endur-se primers premis al 61è Concurs de Vestits de Paper de Mollerussa. "Mollerussa s'ha tornat a convertir en capital de l'art fet en paper." El concurs: art, tècnica i imaginació Al Teatre L’Amistat, la gala reuneix desenes de dissenys i evidencia el valor d’un ofici que requereix: Moltes hores de paciència Tècnica de costura aplicada al paper Creativitat i imaginació Premis destacats del Segrià Nord Els èxits principals d’aquesta edició són: Alguaire: primer premi a la categoria Època amb el vestit Samsara. Almenar: primer premi a la categoria Fantasia amb el vestit Nibària. Les protagonistes del triomf El relat posa el focus en tres noms amb una trajectòria ja emblemàtica dins del concurs: Carme Solà, modista i dissenyadora clau de les creacions. Mari Carme Vegines, referent d’Alguaire. Cristina Camins, vinculada a l’entitat d’Almenar. Reptes tècnics i reconeixement a la trajectòria El vestit Samsara és presentat com un repte de construcció i estabilitat, resolt amb enginy per aguantar l’estructura del baix. A més, el jurat atorga un dels premis més especials, el Didal d’Or, que aquest any reconeix la trajectòria de la modista d’Alguaire Mari Carme Vegines. El gran repte: el relleu generacional Tot i l’èxit, el reportatge subratlla una preocupació compartida: la falta de relleu jove. Les creadores expressen voluntat de continuar, però alerten que sense nous participants la tradició pot afeblir-se. "No ho penso deixar fins que em mor." També s’apunta una possible via de solució: repensar les bases del concurs per facilitar que el jovent s’hi incorpori. Tancament El balanç final és clar: Alguaire i Almenar situen de nou el Segrià Nord al capdamunt del concurs, transformant el paper en moda i art.
Panorama general de l’episodi L’episodi és una conversa de tancament d’any amb l’alcalde Joan Guillaumet per fer balanç del 2025 i avançar projectes clau del 2026 al Guaire. El fil conductor és la idea d’un municipi que ha invertit en equipaments, ha prioritzat espai públic i convivència, i ha reforçat una agenda cultural i patrimonial amb projecció externa. Gestió municipal i obres (present i futur) Equipaments: culminacions i grans inversions • Cellar: continuïtat de les obres amb adaptacions finals per ajustar-se a criteris tècnics i d’experts; l’horitzó d’acabament se situa al 2026. • Casal: s’anuncia una inversió destacada de 585.000 € per a la legalització i una reforma important: • substitució de la coberta (panell sàndwich) • instal·lació d’un sistema d’aerotèrmia potent per millorar el confort tèrmic Espai públic: arranjaments i “treure el poble al carrer” • Es descriu una línia d’actuació sostinguda d’arranjaments de carrers i millores urbanes. • La Canaleta: obra vinculada al primer pressupost participatiu; es destaca la complexitat tècnica de l’espai i la voluntat de seguiment perquè el resultat sigui l’esperat. • Pressupostos participatius 2026: guanya un projecte d’ombrejat a la plaça de l’Església per fer-la més usable en episodis de calor i per a activitats comunitàries. "El poble s’ha de relacionar i la comunitat s’ha de trobar al carrer" Civisme, neteja i coordinació supramunicipal Neteja i comportaments incívics • Es remarca una inversió rellevant en neteja diària, però també la persistència d’un problema: conductes incíviques d’una part de la població, considerat un repte pendent. Coordinació entre alcaldies • Es comenta una reunió “inèdita” d’alcaldes de l’entorn (Seiria Nord) amb dos eixos: • projectes comuns • compartir preocupacions i canals de comunicació Gestió de residus: canvi a la deixalleria • Es relata una actuació sobre la deixalleria (competència gestionada pel Consell Comarcal): • reorganització del servei i control d’accés/abocament amb personal d’atenció • balanç final: millora percebuda i satisfacció ciutadana Cultura i identitat local Fira del Llibre de Ponent • Es posa en valor la consolidació de la fira, amb canvi d’ubicació a l’escola per força major. • Es reivindica la cultura com a aposta estructural: • presència de figures destacades de les lletres de Ponent • voluntat de pujar el llistó en futures edicions Reconeixements i premis • Es repassa el Premi Lladonosa i els Premis d’Honor, destacant el criteri de premiar figures vinculades al territori. • Menció especial a una jornada recent vinculada als vestits de paper i a una figura clau del sector, amb la idea de fer-li un reconeixement públic. Patrimoni, arqueologia i projecció 2026 Excavacions i recerca • El jaciment de l’antic Convent Sant Joaníça del Guaire (amb la participació de la Maria Soler) aporta troballes rellevants i s’amplia el perímetre d’actuació. Congressos i agenda 2026 • Es projecten fites amb ambició acadèmica i turística: • jornades d’Història Agrària (1r trimestre 2026) • congrés d’arxivística medieval amb impuls de la Universitat de Barcelona i presència internacional • articulació amb una agenda cultural d’abril i altres cites anuals (inclosa la Fira de la Figa) Tancament: missatge polític i emocional • El comiat pivota sobre esperança i futur, vinculant el 2026 a la recollida de fruits de la feina acumulada i a una mirada de continuïtat fins més enllà del 2027. "Esperança, futur… l’any 26 recollirà els fruits de molta feina"
Context i protagonistes Entrevista de final d’any En plena recta final del 2025, es fa un balanç de la gestió municipal d’Almenar amb l’alcaldessa Teresa Maia, posant el focus en: Obres i millores urbanes Serveis bàsics (aigua i clavegueram) Camins rurals i carreteres Incivisme i neteja Projectes ja encarats per al 2026 "Aquest any podem dir que ha sigut un any d'obres." 2025: “l’any de les obres” Desencallament de projectes L’alcaldessa explica que el municipi venia d’endarreriments per la manca d’un secretari, fet que havia frenat tramitacions i execucions. Carrers urbanitzats i sanejats Les actuacions principals han estat: Carrer Horta (aprox. 400.000 € amb diners propis) Renovació integral, no només visible: aigua potable i clavegueram Retirada d’escomeses antigues (fibrociment, plom i ferro) per millorar la salut Millores en asfalt, voreres i il·luminació Carrer Santiago Rusiñol Obra d’asfalt completada; pendent de senyalització horitzontal i vertical després de festes Finançada amb subvenció de la Diputació Carrer del Cementiri i carrer La Palma Sanejament per solucionar pèrdues d’aigua i millorar l’entorn Equilibri territorial: part baixa i casc antic Es remarca una línia política clara: invertir de manera equilibrada entre la zona baixa i el nucli antic, evitant que cap espai quedi “desemparat”. Camins rurals i manteniment del terme Almenar té un terme extens i disseminat (granges i torres), i això implica una despesa estructural elevada. S’hi ha actuat amb: Àrids reciclats Rec asfàltic en trams, amb la voluntat de fer-ne cada any alguns quilòmetres Carretera cap a la Bassanova: traspàs a la Diputació Un punt clau del balanç és l’acceptació perquè una carretera local (cap a la Bassanova) passi a la xarxa de carreteres de la Diputació. L’objectiu és reduir la càrrega econòmica municipal i millorar el manteniment Es destaca la necessitat de senyalització per la boira i la seguretat viària S’espera que el 2026 hi hagi primeres intervencions Projectes 2026: CAP, plaça i joventut Nou CAP i entorn immediat Es preveu que el nou CAP estigui disponible al febrer (si es compleixen terminis) La urbanització del carrer Horta és clau per arribar-hi amb l’entorn en condicions Plaça de l’11 de setembre Ja està licitada, però s’executarà el 2026 per no interferir amb les obres del CAP Transformació a nivell únic i creació d’un espai més amable (arbres/bosquet) Punt track / espai juvenil a “la bassa” Projecte pressupostat (pressupostos tancats, pendents d’aprovació) Revalorització d’un espai emblemàtic (la bassa), que no es pot mantenir com a bassa amb aigua per filtracions Objectiu doble: oferta juvenil i dinamització del casc històric Equipaments i memòria històrica: escola i centres d’interpretació Antiga escola: nous usos per a entitats A partir d’una consulta popular i un projecte d’usos, es vol habilitar l’espai per a: Associacions (amb espais modulables) Millores de serveis (xarxes, climatització, instal·lacions) Aula de pàrvuls: Escola de la República S’impulsa una línia cultural de memòria: Conversió en centre d’interpretació de l’Escola de la República Valorització del relat històric local L’alcaldessa reivindica el potencial patrimonial del municipi, posant èmfasi en una batalla històrica rellevant i la necessitat de: Espai museístic adequat Condicions de conservació (humitat, protecció) Sala d’audiovisuals i recreacions històriques Incivisme i neteja: el gran repte quotidià Es descriu com una problemàtica persistent: Escombraries fora de lloc i abocaments de voluminosos Dificultats vinculades a l’ús de la deixalleria (percepció de barreres) Importància de la corresponsabilitat ciutadana "He plegat a terra, hi ha la papelera a la vora." Reforç del servei de neteja Baixa llarga de l’operari: necessitat de subcontractació Implementació d’un xoc de neteja amb empresa i camions Combinació de maquinària: una per zones àmplies (part baixa) una de més estreta per al casc antic Activitat social i festiva Tot i el pes de les obres, es manté el pols comunitari: Programació de Nadal (encesa de llums, actes diversos) Preparació d’activitats per a joves (Nit de Nadal, Cap d’Any) Planificació de Sant Sebastià Missatge final L’alcaldessa tanca amb un desig senzill i central: Salut i companyia com a base de les festes
Episodi especial d’Aquí, a l'Oest amb dues parts molt marcades: un concurs de missatges de Nadal al més pur estil Eurovisió i un tast a cegues de dolços nadalencs. Cada membre de l’equip grava un discurs anònim amb pseudònim, imitant des de discursos institucionals fins a paròdies del rei d’Espanya. L’audiència escolta com l’equip intenta endevinar qui hi ha darrere de Ponentina Ponentí, Pikachu, Juanca, Campechín, Kinder, Paco, Liada i Eixerida, mentre reparteixen punts (5, 3 i 1) i discuteixen amb humor les fortaleses de cada peça. El missatge del rei Paquito acaba guanyant per només un punt de diferència, amb una ampolla d’oli de les Garrigues com a premi. A la segona part, la Maria Gateu dirigeix un tast a cegues on el grup prova torró dur, torró de Xixona, panettone, bombons de licor tipus Mon Chéri, peladilles i roscos de vi. La Txell Bernaus n’explica l’origen, les llegendes i curiositats (del panettone penjat cap per avall a l’origen àrab de les peladilles). Entre bromes, sorolls de mastegades i monòlegs improvisats, es reivindica la ràdio com a fil invisible que uneix la comunitat aquestes festes, amb bon humor, proximitat i molt de sucre.
L’episodi d’Aquí, a l'Oest combina actualitat local i una tertúlia nadalenca amb usuaris d’un centre de salut mental dins el programa Asteroide B612. D’una banda, s’analitzen moviments institucionals: la Diputació de Lleida reactiva la Taula de Rodalies de cara al 2026, el Pacte Local reclama al Parlament solucions per a la manca de secretaris i interventors, i es defensa una política municipal basada en els pactes i amb línia vermella davant l’extrema dreta. També es presenta Drag Alert, una app d’alarma per a comerços, i un nou servei de teleassistència avançada per a gent gran. En l’àmbit social i cultural, es destaca el certamen “Llegim entre zones” (lectura, ràdio i biblioteques), el retorn del grup de teatre d’Alpicat amb uns Pastorets renovats i el Mercat de Nadal de Covelles, que creix sense perdre essència. La segona meitat del programa dona veu als usuaris del centre de salut mental, que parlen amb gran naturalitat de Nadal, consumisme, salut, amistat i desitjos per a l’any nou, reivindicant que el més important no són els diners sinó la salut i el carinyo dels altres.
Aquesta setmana a #OnaJove hem parlat amb la Maria Puigvert i la Berta Jàtiva, membres del grup La Niña Paracaídas. Han vingut a presentar-nos el seu nou disc, “Punto de Partido”, i a explicar-nos el seu camí musical: com neixen les cançons, què passa dalt dels escenaris, anècdotes de concerts i tots els llocs on han fet volar la seva música. I com sempre… moltes rialles, complicitat i bona vibra
Panorama general del certamen El text explica el desenvolupament i el veredicte del certamen escolar de lectura en veu alta Llegim entreones, que ha portat veu, lectura i ràdio a les aules de diversos municipis del Segrià, en el marc de l’Infopòdcast Amunt, el flash informatiu en 3 minuts coproduït amb la xarxa de comunicació local. Centres participants i proposta educativa Hi han participat alumnes de cicle mitjà de 6 escoles del territori: Alfarràs, Almenar, Alguaire, Torrefarrera, Albatàrrec i Corbins (esmentats al tall d’àudio com “del Farràs, del Mena, Alguaire, Torreferrer, Alvesa i Corvins”). El projecte Llegim entreones està impulsat per Amunt i el Pla Educatiu d’Entorn del Segrià, amb la col·laboració de totes les biblioteques del territori, i es presenta com molt més que un concurs de lectura: Treball en xarxa entre biblioteques i escoles. Foment de la lectura en veu alta i de l’expressió oral. Impuls de la ràdio com a eina educativa i d’apoderament infantil. La tècnica del Pla Educatiu, Judit Rius, destaca que: "Només pel fet del treball en xarxa de les biblioteques i les escoles (...) ja és una activitat amb un gran valor." I remarca que, amb la implicació de tothom i el suport de la Diputació de Lleida per al premi final, és “una actuació d’èxit però amb majúscules”. Paper de les biblioteques Les biblioteques municipals han tingut un rol clau: han estat les encarregades de triar els textos que l’alumnat havia de llegir per concursar. La Maite Morera, bibliotecària d’Almenar, subratlla que ha estat: Una experiència molt positiva. Un reconeixement a la capacitat professional del personal bibliotecari per assessorar en la selecció de materials. Un treball enfocat a textos accessibles, enriquidors i motivadors per als infants. Des de la Biblioteca de Torrefarrera, la Sílvia Sansa en destaca el valor educatiu: Treballar expressió oral. Millorar vocalització. Treballar ritme i velocitat de lectura. Des de Corbins, l’Ave Lensolant remarca la dimensió radiofònica com a eina per donar veu als infants a la ràdio, considerant el certamen una experiència molt enriquidora en totes les vessants. Valoració del jurat i criteris El jurat ha estat format per representants de les biblioteques i del Pla Educatiu d’Entorn. La Montse Moreno, bibliotecària d’Alguaire, explica que: Ha estat un repte valorar les lectures. Es notaven les ganes i la implicació dels infants. Les lectures mostraven intencionalitat i una certa teatralització dels textos, descrita com a “realment preciosa”. Els principals criteris de valoració han estat: Fluïdesa de la lectura. Projecció i volum de la veu. Precisió en la lectura. Coordinació grupal en les lectures col·lectives. Guanyadors i premis Després de sumar punts i deliberar, el grup guanyador ha estat l’escola d’Alfarràs, anomenada al tall com “el Farràs”, que s’endú el premi amb 88 punts. Els premis són: Un lot de llibres per als alumnes de l’Escola Pinyana, gentilesa de les Biblioteques Municipals. Una excursió amb el Tren dels Llacs fins a la Pobla de Segur per als 24 alumnes lectors de totes les escoles participants, gràcies a la col·laboració de la Diputació de Lleida i de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. La sortida està prevista per a la primavera i reforça el caràcter educatiu i experiencial del certamen. Difusió radiofònica dels contes Com a complement del projecte, els contes llegits per totes les escoles participants es podran escoltar a la ràdio: Del 22 al 26 de desembre. Cada dia, a les 12 del migdia. Això reforça la voluntat de donar projecció pública a la feina de l’alumnat i d’integrar lectura, educació i mitjans de comunicació dins del territori. Tancament El text conclou recordant que aquest és l’Infopòdcast Amunt, el flash informatiu en tres minuts produït amb la xarxa de comunicació local, que posa en valor: La col·laboració entre escoles, biblioteques, administracions i mitjans. El foment de la lectura en veu alta i de la participació infantil. L’ús de la ràdio com a plataforma per amplificar la veu dels infants del territori.
Visió general de l’episodi L’episodi fa balanç del 2025 a Alfarràs a través d’una entrevista amb l’alcalde Joan Carles García Guillamón. El fil conductor és com un municipi petit ha afrontat transformacions estructurals (energia, aigua i espai públic) i, alhora, ha impulsat projectes socials i culturals per “fer poble”, tot remarcant les dificultats administratives i de finançament. 1) Transformació energètica amb fons Next Generation Magnitud del projecte i impacte inicial • Alfarràs rep l’aprovació d’un projecte Next Generation de 4,5 M€, una xifra excepcional per a un municipi petit. Problema central: burocràcia i tresoreria • L’alcalde denuncia que la gestió dels fons s’ha convertit en una càrrega administrativa i econòmica. • El municipi ha hagut d’avançar diners i treballar amb terminis d’execució estrictes sense saber quan cobraria. • Es descriu l’esforç intern (alcaldia i secretaria) per complir tràmits i justificacions. "S’ha convertit més en una pesadilla que no pas un somni." Resultats executats (malgrat les traves) • Execució d’aproximadament 2 M€ en actuacions: • Instal·lació de plaques fotovoltaiques en equipaments municipals (escoles, poliesportiu, ajuntament) i un petit hort solar. • Compra de vehicles elèctrics per a la brigada. • Renovació integral de l’enllumenat públic per eficiència i compliment de normativa de contaminació lumínica. 2) Modernització del servei d’aigua: una obra “invisible” però clau Renovació de xarxa i eficiència • Inversió d’uns gairebé 1 M€ (amb suport d’administracions supramunicipals). • Substitució de trams de fibrociment. • Millora de rendiment: de perdre prop del 50% de l’aigua a assolir aproximadament un 75–80% d’eficiència. Idea força • És una de les actuacions més importants de les últimes dècades, però poc visible perquè queda soterrada. 3) Espai públic i mobilitat amable: Avinguda Catalunya Finalització d’obres i efectes al centre • Culminació de la reforma amb aportacions destacades de la Brigada Municipal. • Millores d’urbanisme tàctic i estètica (jardineres, espais agradables) i una zona més amable per al vianant. • Creació de nous aparcaments públics i expectativa de dinamitzar el comerç del centre. 4) Patrimoni i vida comunitària: el Cinema Avinguda i el “Molí fariner” Cessió a perpetuïtat del cinema • Aconseguida la cessió del Cinema Avinguda (negociació complexa amb el Bisbat). • Objectiu: convertir-lo en un centre sociocultural per a entitats i activitats (reunions, xerrades, concerts). • Punt de partida: caldrà redactar projecte i buscar subvencions. Desencallament administratiu del molí • Es relata com els processos burocràtics poden ser extremadament lents. • El projecte avança gràcies a acords i finançament que permetran licitar i executar obres, amb vocació d’acollida (vinculada a estades i pas de visitants). 5) Cohesió social i dinamització econòmica: Fira del Prèssec i caminades Fira del Prèssec: canvi de model i èxit • Trasllat al centre del poble per guanyar visibilitat i impacte. • Defensa que una fira ha de generar rendibilitat econòmica i social. • Activitats destacades: • Tast i accions gastronòmiques (com la coca de gran format). • Proposta d’oci que convida a “quedar-se al carrer” i consumir al comerç local. Caminades nocturnes interassociacions • Iniciativa impulsada per les entitats, amb suport municipal i participació del sector primari. • Obsequi de fruita de pagesos locals als participants. • Missatge central: construir comunitat a partir d’aliances entre entitats, veïnat i productors. 6) Identitat i relat de municipi: “autenticitat” i orgull • Es reivindica que el “secret” és l’autenticitat i que la gent torni a parlar del poble en positiu. • L’episodi dibuixa un canvi de percepció: d’un poble “tancat” a un municipi amb serveis moderns i vida al carrer. 7) Mirada al 2026: prioritats i condicionants • Continuar amb: • Asfaltatge i millores de carrers. • Zones de refugi climàtic. • Arreglar parcs i places. • Redactar el projecte del cinema. • Impulsar noves pistes de pàdel. • Condicionant principal: situació econòmica “tocada” fins que arribin els pagaments pendents dels fons avançats. Tancament El to final combina orgull pels resultats i cansament pel sobreesforç administratiu. Es tanca amb desitjos de descans i retrobament familiar en dates nadalenques.
Programació i Horaris de Nadal a la Biblioteca de Torrefarrera En aquesta edició del programa Biblios EMUN a l'emissora emunfmradio, la Sílvia Sansa, responsable de la biblioteca de Torrefarrera, detalla el calendari d'activitats i els horaris especials per a les festes nadalenques. Horaris Especials de Festes La biblioteca adaptarà la seva obertura durant el període de Nadal per facilitar l'accés a la cultura tot respectant els dies festius: Setmana de Nadal: El dimecres 24 d'octubre l'horari serà només de matí (10:00 a 14:00), i romandrà tancada el 25, 26 i 27 de desembre. Setmana de Cap d'Any: El 31 de desembre s'obrirà només de matí. El divendres 2 de gener s'amplia l'horari fent matí i tarda (10:00 a 14:00 i 15:00 a 20:00). Retorn a la normalitat: El servei reemprendrà l'horari habitual a partir del dimecres 7 de gener. El Club de Lectura Juvenil L'activitat central d'aquesta setmana és la sessió del Club de Lectura Juvenil, adreçat a joves de primer i segon d'ESO, coordinat per Míriam Roma. El llibre a debatre és: Constellacions de Quim Torres: Una òpera prima d'un il·lustrador de Castellserà que ha rebut el premi Marca de High Illustration International i el reconeixement de la Fundació 4 Gatos. "És una aventura sobre la pèrdua i els descobriments que recorda que la família veritable és la que nosaltres escollim." Cartes als Reis Mags Finalment, es fa una crida als infants perquè passin per la biblioteca a buscar les cartilles oficials per als Reis Mags d'Orient, enguany il·lustrades per Pep Boadella i enviades pel Servei de Biblioteques de la Generalitat.
