Episodi d’Aquí, a l’Oest amb tres blocs principals. Primer, la secció Som el que llegim se centra en el Tercer certamen socialista. Idees i Propostes Anarquistes, recuperat a la Biblioteca Anarquista Maria Rius de Lleida. L’Adrià Zarco i la Maria Huguet expliquen com aquest certamen vol homenatjar els del segle XIX, fomentar l’escriptura llibertària, el debat presencial i la memòria obrera, tot destacant textos sobre l’ús del català i les cures dins el moviment llibertari. També es presenta la biblioteca com un projecte autogestionat, amb uns 3.000 llibres i activitats literàries obertes. Al segon bloc, Redescobrint-nos, la Júlia García conversa amb Marta Oliva sobre l’ofici dels raiers de la Pobla de Segur. Es descriu com transportaven fusta pels rius del Pallars damunt els rais, la duresa i aventura d’aquest ofici i com avui es manté viu amb la Diada dels Raiers, amb baixada pel riu i caminada “espardenyant”. Finalment, a Lleida Natura, Jordi Baucells, president de l’ICO, repassa els 50 anys de l’entitat: atles d’ocells, remitent propi d’anelles i coordinació de l’atles europeu. Explica com les dades d’ocells són clau per entendre l’emergència climàtica, regular plagues i dissenyar polítiques equilibrades, amb exemples com els falciots, les mallarengues o el mastegatatxes.
Episodi d’Aquí, a l’Oest centrat en actualitat territorial, cultura solidària i crítica al món influencer. Primer, el programa repassa notícies de Ponent: autorització definitiva de la macroplanta de biogàs Ecovirgi, plans de la Diputació de Lleida per agilitzar subvencions amb IA, la crisi de l’associació Ovelles Negres Solidàries, l’evolució de la pesta porcina africana i de la dermatosi nodular, i la Cursa de l’Indiot de Mollerussa, que bat rècords d’inscripcions. El tema del dia és un recital de Nadal solidari al Casal d’Alpicat, impulsat pel grup de rapsodes Veus en Vers i la coral de l’Associació Contra el Càncer. S’hi explica la trajectòria del grup, la tradició dels recitals de Nadal i el gir solidari posterior a la pandèmia. La intervenció de Josep Casals desgrana la tasca de l’Associació Contra el Càncer a Lleida: 110 juntes locals, 900 voluntaris, serveis gratuïts (psicologia, acompanyament, suport logístic) i una aposta clara per la prevenció i la investigació, a la qual destinen un 15% del pressupost. Finalment, la tertúlia de xarxes dissecciona els Premis Ídolo: se’n critica la suposada transparència, el pes dels amiguismes, la polèmica entre Lola Lolita i Fabiana Sevillano i la manca de creadors en català. En contrast, es reivindica el potent discurs de Nerea Pérez de las Heras, que apel·la a la responsabilitat dels influencers a l’hora de promoure consumisme, marques vinculades a conflictes com Palestina o evasió fiscal i reclama un ús més ètic del seu poder d’influència.
Un enfocament diferent de la nutrició familiar En aquesta edició del programa Menja't la vida amb Naila Martínez a emunfmradio, la nutricionista Naila Martínez ha anunciat el llançament del seu nou llibre: "A la mesa sin presiones". Lluny de ser un receptari convencional, l'obra es presenta com una guia d'acompanyament emocional i conductual per a famílies amb infants des dels 6 mesos fins a l'adolescència. Punts clau de la proposta: Entendre el desenvolupament: El llibre explica com evoluciona el cervell de l'infant i com aquesta maduració afecta directament la seva relació amb el menjar. Gestió de conflictes: Ofereix eines pràctiques per gestionar moments de tensió a taula, especialment quan apareix la selectivitat alimentària cap als 12-13 mesos. Alliberar la culpa: La Naila posa èmfasi en fluir i escoltar les necessitats reals dels fills, defugint de la pressió externa per ser la "família perfecta". Flexibilitat: S'aborden situacions quotidianes com aniversaris o menjars fora de casa, desmitificant el control absolut sobre els aliments no nutrients. Com adquirir-lo? El llibre es troba actualment en fase de pre-venda a través de la plataforma Dashbook. Perquè el projecte sigui una realitat física abans de Sant Jordi, cal assolir un objectiu de 150 reserves. Les persones que participin en aquesta fase veuran el seu nom imprès a les pàgines de l'obra com a agraïment pel seu suport. "No et parlo de què li has de donar, sinó de com li has de donar." L'espai conclou amb un desig de bones festes de la mà de Pili Garcia, directora de l'emissora, encoratjant els oients a participar en aquesta iniciativa solidària amb la comunitat de seguidors de My Nutritionist.
Context i protagonistes L’episodi presenta la unificació del Gremi de Tallers i l’Associació d’Automoció de Lleida sota el paraigua de Femel (Federació del Metall de Lleida), amb la participació de Mario Pinilla (president de l’Associació Provincial d’Empreses d’Automoció) i Laura Porroy (gerent de Femel). Unificació i pes al territori Es passa de dues veus a una sola veu del sector de l’automoció a Lleida. El Gremi de Tallers s’integra dins l’Associació d’Automoció, que manté nom i logotip. Aquesta associació és ara un dels quatre socis de Femel (automoció, instal·ladors, transformats metàl·lics i maquinària agrícola). Xifres clau: Unes 500 empreses entre gremi i associació d’automoció. Prop de 1.000 empreses dins de Femel. El sector de l’automoció suposa un 6,5% del PIB català i un 10% de les empreses a Lleida. "Aconseguim una veu única de l’automoció al sector de Lleida" La unificació dona més pes davant l’administració per defensar interessos comuns i accedir a més serveis per als associats. Grans reptes del sector Transformació tecnològica i electrificació El taller tradicional està desapareixent: es treballa amb ordinadors, tablets i diagnosi electrònica. La electrificació del vehicle és el gran repte: Normativa europea que empeny cap al fi dels motors de combustió interna. Vehicles elèctrics d’alta tensió que requereixen formació específica i certificada per manipular-los. Problema clau: la formació no avança al mateix ritme que la implantació del vehicle elèctric. "El tema curricular avui, per exemple, amb automoció, està totalment obsolet amb la realitat que tenim dintre dels tallers" Formació, manca de professionals i currículums obsolets Taxa d’atur pràcticament zero al sector de l’automoció: no hi ha prou professionals per cobrir les vacants. Currículums oficials desactualitzats (especialment en automoció i electrificació). La federació i l’associació treballen per: Revisar i actualitzar plans d’estudi. Ajustar continguts a la demanda real de les empreses. Es destaca la necessitat de competències transversals com l’anglès, perquè moltes empreses del metall a Lleida treballen a escala internacional. Formació dual i atractiu per al jovent S’impulsen programes de formació dual i en alternança: L’alumne estudia i alhora fa pràctiques remunerades a l’empresa. En un any pot adquirir experiència real i alta ocupabilitat. Es busca fer el sector més atractiu per al jovent: Sectors digitalitzats, tecnològics, moderns i de futur. Xerrades als instituts (programa Fent Sectors amb COEI) per explicar què és un taller i les sortides professionals del metall. Molts joves ni tan sols saben on es repara un vehicle ni què fa realment un taller. Absentisme i productivitat L’absentisme laboral s’ha incrementat des de la pandèmia i preocupa totes les branques del metall. Xoca amb la necessitat de ser més eficients i productius. Conciliació i regulació d’horaris Per retenir talent, moltes empreses a Lleida estan implantant jornades intensives i mesures de conciliació. Això és clau en un context de fuga de professionals cap a altres sectors o territoris. Contractació en origen i desajustos territorials Contractació en origen Davant la falta de professionals qualificats, les empreses recorren a contractació en origen: Països com Perú o Xile. Especialment per a professions d’ofici (mecànics, metal·lúrgics, etc.). Procés: Entrevistes prèvies i selecció de perfils amb formació i experiència. A l’arribada, cal ajudar en allotjament, adaptació i integració. Es recalca que és només una mesura de xoc, no la solució definitiva. "La solució l’hem de buscar aquí, amb els nois d’aquí" Entorn rural i mobilitat A pobles i zones rurals és encara més difícil trobar professionals disposats a desplaçar-s’hi. Problemes principals: Males connexions de transport entre ciutat i pobles. Moltes empreses del metall i tallers estan a polígons a les afores, no al centre urbà. Això complica tant la formació dual com la contractació estable de joves. Residus, medi ambient i tallers il·legals Regulació ambiental estricta per als tallers legals Els tallers han de complir una normativa mediambiental molt estricta (Agència de Residus de Catalunya): Gestió de olís, anticongelants, pols de llimat, residus perillosos, banals, etc. Emmagatzematge en contenidors homologats. Recollida per gestors autoritzats. Problema dels magatzems i reparacions il·legals Hi ha persones que reparen vehicles en magatzems o espais no autoritzats. Preguntes clau: On van a parar aquests residus? No poden accedir al circuit oficial. Tenen la formació adequada per garantir la seguretat viària? Es remarca el risc per a la seguretat de les persones: "Som nosaltres els que anem dins d’aquests vehicles" Competència deslleial i responsabilitat pública Els tallers legals paguen impostos, cotitzacions i complixen normatives; els il·legals no. Això genera competència deslleial i perjudica la viabilitat de les empreses regulades. Als pobles, sovint es coneixen aquests magatzems i s’ha normalitzat la seva existència. Es fa una crida al paper dels ajuntaments: Són qui tenen capacitat d’actuar i regularitzar o tancar aquests espais. L’objectiu és que tothom treballi amb les mateixes regles del joc. Missió de les associacions i perspectives L’Associació d’Automoció i Femel assumeixen el rol de: Representar el sector davant administracions. Posar sobre la taula problemàtiques sovint invisibles. Adaptar formació i polítiques laborals a la realitat del mercat. Hi ha reivindicacions diferents segons la mida de l’empresa (grans, mitjanes, petites). La unificació és vista com un pas estratègic per: Guanyar força negociadora. Donar més serveis. Acompanyar el sector en una transformació profunda (tecnològica, laboral i mediambiental). "Molta feina, però aquesta és la nostra part, hem d’estar al davant de tot i fent veure aquestes coses que passen una mica desapercebudes"
Context i protagonistes L’episodi de l’Infopòdcast explica com el sector del metall i de l’automoció de Lleida s’està reestructurant per guanyar força i representativitat davant d’un escenari de canvi profund. Participen veus expertes del territori com la Laura Porroy, gerent de la Federació del Metall de Lleida, i Mario Pinilla, de Tallers Pinilla d’Almenar i president de l’Associació Provincial d’Empreses d’Automoció de Lleida. Unificació d’entitats i nova estructura El Gremi de Tallers de Reparació d’Automòbils i l’Associació Provincial d’Empreses d’Automoció de Lleida s’han unificat aquest novembre. Aquesta nova associació manté el nom i el logotip de l’entitat d’automoció. L’associació unificada passa a ser un dels quatre socis de la Federació d’Empresaris Metal·lúrgics de Lleida (FEMEL). "Aconseguim una veu única de l’automoció al sector de Lleida" Aquesta integració permet tenir més pes específic davant l’administració i reforçar la capacitat de reivindicar mancances i necessitats del sector. Importància econòmica del sector El sector de l’automoció a Lleida ocupa més de 5.000 persones. Representa aproximadament el 10% de les empreses del sector a Catalunya. Aquest pes econòmic justifica la necessitat de coordinació i estratègia compartida entre empreses i entitats representatives. Nous reptes: transformació i talent Els responsables destaquen que l’acord arriba en un moment clau marcat per: Digitalització dels processos i dels tallers. Electrificació dels vehicles i canvi tecnològic accelerat. Manca de professionals qualificats. Dificultat per atraure i retenir talent jove. Un problema transversal d’absentisme en el conjunt del metall. "Diria que la taxa d’atur al nostre sector és zero" La situació de plena ocupació al sector fa que la manca de professionals sigui encara més urgent. El paper clau de la formació professional Un dels grans dèficits identificats és el desencaix entre la formació actual i la realitat dels tallers. Es remarca que el currículum formatiu està obsolet respecte a les necessitats reals. Es defensa clarament la formació professional dual com a via per adaptar millor la preparació dels joves. Davant la manca de professionals, s’han obert vies com la contractació en origen, però el sector insisteix que el futur passa per fer-se atractiu per al jovent. El missatge central és que l’automoció i el metall s’han de presentar com un sector modern, digitalitzat i amb futur. Reivindicacions i lluita contra l’intrusisme Amb la nova “veu única” dins la FEMEL, el sector també reclama: Més contundència contra els tallers il·legals. Compliment estricte de la gestió de residus contaminants, que haurien d’estar: Emmagatzemats en contenidors específics. Recollits per agents autoritzats. Preocupació per la seguretat viària quan les reparacions les fan persones o tallers fora de la legalitat. "La pregunta és: què en fan d’aquests residus?" Aquestes demandes s’emmarquen en una voluntat de professionalitzar i dignificar el sector, garantint medi ambient, seguretat i competència lleial. Conclusió El capítol mostra com el sector del metall i de l’automoció de Lleida opta per avançar unit sota el paraigua de la Federació d’Empresaris Metal·lúrgics de Lleida per: Enfortir la seva representació institucional. Afrontar els reptes tecnològics i formatius. Millorar l’atracció de talent jove. Combatre els tallers il·legals i els riscos associats. Un moviment estratègic que vol situar el sector com un àmbit clau, modern i de futur al territori lleidatà.
Context i objectiu de la jornada La conversa presenta la 7a Jornada Comunicación Mujer y Deporte, que se celebrarà el 16 de desembre a l’Auditori Enric Granados de Lleida, de 9 a 14 h. La jornada s’emmarca dins del projecte Elles són d’aquí, impulsat pel Grup Nufri, i converteix Lleida en epicentre de l’esport femení a l’Estat. El projecte Elles són d’aquí Elles són d’aquí neix el 2016 amb un objectiu clar: “fer visible l’invisible”, és a dir, donar reconeixement, visibilitat i suport econòmic a les esportistes d’arreu de l’Estat. "Si no tens suport econòmic, no tens recursos per entrenar; si no tens resultats, no tens visibilitat; i sense visibilitat no hi ha patrocinis." Vies de suport Patrocinis esportius a través de convocatòries anuals a la web ellasondequi.com. Un grup d’ambaixadores (dones referents en esport i comunicació) selecciona els projectes. Suport que pot durar 1, 2 o fins a 4 anys en el cas de cicles olímpics. Categories de suport Categoria olímpica: esportistes que preparen Jocs d’estiu o d’hivern (París, Los Angeles, Cortina, etc.). Categoria elit: esportistes d’alta competició en esports no olímpics (exemple: trial, karate). Categoria amateur: esportistes no professionals. Categoria àrbitres i entrenadores: suport a dones en rols tècnics. Categoria territori: premi de 2.000 € vinculat a la marxa cicloturista Catigat, per a projectes de la demarcació de Lleida. Exemple d’impacte: trajectòries d’èxit Berta Abellán: va rebre el primer patrocini el 2017 per guanyar un Europeu de trial; avui és campiona del món, després de set anys lluitant i sent diverses vegades subcampiona. Paula García (karateka): esport d’elit però no olímpic, també recolzat pel programa. Aquests casos mostren com el suport econòmic i la visibilitat poden trencar el cercle viciós entre falta de recursos, resultats i patrocini. Les jornades: espai de trobada i reflexió Les jornades Comunicación Mujer y Deporte són un espai de sinergies entre: Institucions: Paeria de Lleida, Diputació, Escola d’INEF. Mitjans de comunicació: suport del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Empresa privada: Grup Nufri i altres companyies. L’objectiu és analitzar com està canviant l’ecosistema esportiu, què es pot millorar i com ajudar millor les esportistes. Programa de la 7a Jornada 1. Conversa inicial: benestar i èxit a l’elit Olga Viza conversa amb Andrea Fuentes, exnedadora de natació artística amb medalles en Jocs Olímpics i Mundials, actual seleccionadora espanyola. Fuentes ha revolucionat el model d’entrenament: Prioritza el benestar de l’esportista per assolir l’elit. Desmunta la idea que l’èxit exigeix mètodes durs i maltractants. Els seus resultats l’avalen: millors resultats de la història d’Espanya en un Mundial de natació sincronitzada. També es destaca el paper de referents com Gemma Mengual, Ona Carbonell i la mateixa Andrea Fuentes en la creació de noves generacions de talents, com Iris Tió. 2. Primera taula: “Romper el mold” – l’alta competició canvia Taula organitzada per Pirinef, moderada per Verònica Muñoz (professora d’INEF i investigadora). Participants: Maria Cadens, lleidatana i preparadora física de la selecció espanyola femenina d’handbol, les famoses “Guerreres”. Herrera Ronés, jugadora de rugbi i entrenadora del Club INEF Lleida. Natàlia García Timofeeva, exgimnasta, empresària i entrenadora de gimnàstica rítmica al CAR de Sant Cugat. Objectiu: analitzar com està canviant l’alta competició femenina, tant en exigència com en models de preparació i condicions. 3. Segona taula: transformació de la gestió esportiva Moderada per Cristina Gallo, periodista, escriptora, directora de Ganamos con Ellas (Ràdio Principat d’Astúries) i ambaixadora d’Elles són d’aquí. Participants: Begoña Cano, responsable de Comunicació i Patrocini Deportivo de Teica, empresa de vending valenciana amb un projecte similar a Elles són d’aquí, però centrat en esports col·lectius. Irene Tobajas, fundadora de Lookin i sòcia de Focus.i. Patricia García, exjugadora olímpica de rugbi i fundadora de PGR Digital i Quinebo. Tema central: com està canviant la gestió esportiva (patrocini, comunicació, projectes amb perspectiva de gènere i innovació). 4. Tercera taula: noves veus i nous canals Moderada per Ruth Camí, periodista de 3CAT Info a Lleida. Participants: Alicia Pérez, periodista d’AutoBild i creadora de contingut. José Miguel Márquez, periodista i creador de continguts. Marta Fernández, exjugadora de bàsquet i presentadora/comentarista a Movistar+. Focus: nous formats de comunicació esportiva, rol de les xarxes socials i creadors de contingut en la visibilització de l’esport femení. Presentació de la 10a convocatòria de patrocinis Al tram final de la jornada es presenta la 10a convocatòria del programa Elles són d’aquí. Es donaran a conèixer: Guanyadores de la 9a edició Elisa Osogina – membre de l’equip nacional de natació sincronitzada. Paula García – karateka. Clàudia Vidal – jove promesa del piragüisme de Maó. Eva Pérez i Carlota Prendes – guanyadores de la categoria amateur, esportistes de jiu-jitsu. Ruth Gómez – guardonada en la categoria entrenadores i àrbitres. Ibarz Futbol Sala – guanyadores del Premi Territori. Esportistes que renoven suport Pilar Lamadrid, número 1 de l’equip nacional de windsurf, olímpica a París 2024. Sara Ouzande, piragüista, campiona del món en K4 500 m amb el millor registre de la història. Berta Abellán, campiona del món de trial. Noemí Romero, saltadora. Elena Arias, tiradora olímpica, amb grans opcions de ser a Los Angeles 2028. Aquest bloc permet conèixer històries concretes d’esportistes a qui el programa ha ajudat a fer realitat objectius esportius de màxim nivell. Talent femení a Lleida i exposició commemorativa Cap al final de l’entrevista es reivindica el talent esportiu femení de la demarcació de Lleida, amb exemples com: Equip d’hoquei femení. Futbol femení. Emma Carrasco, medallista en un Europeu de piscina curta. Per donar-los visibilitat i reconeixement, s’organitza, juntament amb la Paeria, una exposició al pavelló (esmentat com “pavelló en setembre”) amb trajectòries de grans referents lleidatanes de l’esport practicat per dones. Accés, inscripcions i streaming Jornada gratuïta i oberta a tothom. Es recomana inscripció prèvia online per: Gestionar registres. Enviar informació d’última hora. Facilitar l’enllaç a l’streaming de YouTube. Qui no pugui assistir presencialment, podrà seguir l’acte en directe per streaming, prèvia inscripció. En resum, la 7a Jornada Comunicación Mujer y Deporte i el projecte Elles són d’aquí converteixen Lleida en un laboratori de referència sobre com patrocinar, comunicar i transformar l’esport femení, connectant atletes, entrenadores, institucions, mitjans i empreses en una mateixa xarxa de suport i reconeixement.
Panorama general de l’episodi L’episodi és una conversa amb l’alcalde d’Albesa, Antoni Balasch Parisi, per fer balanç del 2025 i avançar les prioritats del 2026. Es repassen sobretot grans obres d’infraestructura i drenatge, actuacions per millorar la seguretat i la salut pública, així com projectes de mobilitat, patrimoni i vida comunitària. 1. Gran obra de drenatge urbà i seguretat hidràulica Problemes històrics amb la sèquia i les pluges intenses • Albesa és un poble creuat per la sèquia, un element patrimonial molt valuós però conflictiu quan hi ha trombes d’aigua i tempestes fortes. • Les aigües que baixen pels barrancs i pels carrers, especialment pel carrer Romeral, feien vessar la sèquia i provocaven inundacions a cases i carrers. Obra de drenatge i desviament d’aigües • S’ha executat una obra de drenatge urbà amb un pressupost inicial de 363.000 €, dels quals 300.000 € provenen d’una subvenció del Departament d’Acció Climàtica. • L’obra consisteix en: • Passar l’aigua de pluja del carrer Romeral per sota de la sèquia amb una canonada molt dimensionada (tub de 80 cm a la part alta i d’1 m a la part baixa). • Instal·lar una palanca automàtica per poder buidar mitja sèquia en cas que vagi plena. • Ampliar i dimensionar el tram de sortida del poble, a la zona anomenada “clot de l’infern”, millorant el desguàs cap a la secleta i el riu. Beneficis principals • Guany important de seguretat: • Menys risc d’inundacions al nucli urbà. • Carrers transitables fins i tot en episodis de pluges fortes. • Tranquil·litat per als veïns i també per al sindicat de regs. • Racionalització de les obres futures: quan es refà un carrer, ja es dimensiona la xarxa d’aigües pluvials subterrània i es condueix l’aigua cap a la sèquia, aprofitant que pot ser buidada a l’entrada i a la sortida del poble. Terminis i pròrroga administrativa • L’obra anava fora de termini i el municipi arriscava perdre la subvenció de 300.000 €. • Després d’al·legacions, acords amb veïns i tràmits diversos, el temps s’escurçava massa. • La Generalitat, a través d’una resolució impulsada entre d’altres per la delegada Núria Gil, va allargar el termini d’execució fins al 31 de desembre, quan abans acabava el 31 d’octubre. • Gràcies a aquesta pròrroga, l’obra arriba a temps: • Es preveu justificar-la cap al 20 i escaig de desembre. • El secretari en revisarà la correcta execució. • L’alcalde destaca que és una “gran notícia” perquè per un ajuntament com Albesa, perdre 300.000 € seria un cop molt gran. 2. Burocràcia, lentitud i manca de personal Excés de tràmits a l’administració local • L’alcalde denuncia que cada pas exigeix molta paperassa prèvia per complir la normativa: • Informes, encàrrecs formals, justificacions, etc. • Això fa que els ajuntaments petits deixin de ser aquella “administració àgil” que havien estat fa 20 anys. • Exposa un exemple caricaturesc: Li ha de signar un document al secretari, que seu a la taula del costat, per “encomanar-li” formalment un estudi jurídic sobre si es pot tirar endavant una obra. • Abans, el secretari certificava les obres un cop fetes i, si calia, hi havia inspeccions posteriors. Ara hi ha múltiples filtres previs, que ho endarrereixen tot. Manca de secretari i col·lapse de gestió • Des de fa un any, la secretària titular està de baixa: • Han passat de tenir-ne 5 dies a la setmana a 1 o 2 dies setmanals. • Això agreuja el retard en la tramitació. • Conseqüències: • Dificultat per respondre a urgències veïnals. • Pèrdua d’operativitat i competitivitat de l’ajuntament. Reflexió sobre civisme, política i desconnexió social • A partir del problema de les escombraries i el poc civisme (borses deixades fora dels contenidors, punts desbordats), l’alcalde fa una reflexió més ampla: Quan la política no connecta i la justícia sembla respondre a interessos particulars, la gent acaba pensant només en el seu propi “bé” i es desentén del col·lectiu. • Recorda els primers anys de democràcia, amb molta empenta cultural i col·lectiva, i lamenta que s’hagi perdut part d’aquest sentit de comunitat. • Critica una política actual més centrada en destruir l’adversari que en construir propostes per al poble, i ho relaciona amb la degradació del civisme. 3. Altres actuacions d’infraestructura i via pública Reforma del carrer Felip Rodés • Forma part d’un pla iniciat cap al 2002 per transformar el nucli històric: • Carrers a un sol nivell, prioritzant vianants. • Renovació integral de clavegueram i xarxa d’aigua. • Objectius: • Millorar la salut pública i la seguretat de les infraestructures. • Donar encant i amabilitat al nucli antic. Connexió viària entre carreteres i desconnexió del trànsit pesant del nucli • Albesa té: • La carretera Albesa–Algerri, que enllaça amb Balaguer, Térmens i el Pla d’Urgell. • Un altre vial que uneix Albesa amb El Gerri, que en origen era un camí però es va convertir en carretera. • Problema: no hi havia una bona connexió entre ambdues vies, i el trànsit pesant (camions, tractors grans) podia creuar zones estretes del poble. • Solució executada: • Obra d’uns 200.000 € (amb 100.000 € de subvenció heretada de l’anterior consistori). • Ampliació i millora del traçat de connexió entre carreteres. • Objectiu: evitar el pas pel casc urbà, reduir punts de conflicte i augmentar la seguretat viària. 4. Salut pública: eliminació del fibrociment i millores sanitàries Dipòsits d’aigua i fibrociment • Un dels eixos prioritaris del govern municipal és seguretat i salut. • Els dipòsits d’aigua potable tenien la coberta i part dels laterals de fibrociment. • Actuacions fetes: • Retirada del fibrociment. • Instal·lació d’una nova teulada aïllant, garantint l’estanqueïtat i la seguretat sanitària. Xarxa de conduccions • Encara queden alguns trams de conducció d’aigua potable amb fibrociment (carrer de la Noguera, algun tram al carrer del Nord, etc.). • Per al 2026 hi ha prevista una subvenció per completar la substitució de tota la xarxa afectada. • Objectiu: que tota l’estructura d’aigua potable d’Albesa quedi “neta” de fibrociment. Suport al dispensari mèdic • L’ajuntament ha finançat un nou aparell modern de control de constants per al dispensari mèdic, ja que el que tenien estava desfasat i no funcionava bé. • Forma part de la línia de reforçar l’atenció sanitària de proximitat. 5. Seguretat ciutadana i civisme: càmeres i residus Càmeres de vigilància • S’han instal·lat càmeres de seguretat a: • Escoles noves i pavelló municipal, per prevenir actes de vandalisme en zones molt concorregudes. • Dos punts conflictius de contenidors d’escombraries, per controlar abocaments incívics. Problemàtica de les escombraries i incivisme • L’alcalde lamenta el mal ús dels contenidors i el poc respecte a l’espai públic (bosses deixades a terra, punts desbordats). • Ho vincula a una falta de civisme i educació, i a una societat cada cop més centrada en el “jo” que en el bé comú. 6. Patrimoni, cultura i identitat Gegants i gegantons • La colla gegantera d’Albesa tenia el repte que els gegants grans són difícils de portar alguns dies per manca de portadors. • Solució: • S’han creat dos gegantons nous, més petits, inspirats en el món romà i la medusa, en coherència amb el patrimoni local. • Encara no s’han estrenat però ja estan fets i vestits, i han de donar nova empenta a la colla gegantera. Vil·la Romana del Romeral: visitabilitat i museïtzació • La Vil·la Romana del Romeral és un dels grans actius patrimonials d’Albesa. • Actualment s’hi està duent a terme un projecte de visitabilitat amb: • Excavació important de les Termes. • Diverses actuacions per museïtzar i fer visitable el jaciment. • Terminis i finançament: • El projecte actual ha d’estar enllestit entre el 10 i el 15 de gener. • El 2026 es complementarà amb un nou projecte de museïtzació, finançat a través de fons inicialment europeus que la Diputació ha reorientat: • La Diputació destina recursos a carregadors de vehicles elèctrics i operativitat interna, i alhora assumeix el finançament del projecte de la Vil·la. • L’objectiu és que a l’estiu vinent ja estiguin a punt la museïtzació i el sistema formal de visites guiades. 7. Projectes per al 2026: mobilitat, seguretat i espai públic 7.1. Noves convocatòries per canvi climàtic • La delegada del Govern ha anunciat que el 2026 sortirà una nova línia d’ajuts per actuacions vinculades al canvi climàtic. • Albesa hi vol concórrer: • Idea prioritària: convertir el pavelló municipal en refugi climàtic, completant: • Lavabos i vestidors que falten. • Climatització integral. • Si el redactat de la convocatòria no ho permet, buscaran altres projectes que hi encaixin per aprofitar la subvenció. 7.2. Projecte de pacificació del trànsit i connexió amb piscines • Hi ha concedida una subvenció de 150.000 € per un projecte de pacificació del trànsit, amb cost total estimat entre 270.000 i 300.000 €. • Contingut principal: • Connectar el poble amb les piscines per un camí alternatiu a la carretera. • El camí tindrà: • 5 metres d’ample per a vehicles. • Un carril bici lateral. • Un carril per a vianants, segur per passejar. • Objectius: • Donar seguretat als nens i nenes que van a les piscines i a la zona esportiva. • Evitar el gir perillós a l’esquerra des de la carretera principal direcció Lleida, on un vehicle aturat pot ser envestit pels que venen ràpid pel darrere. • Fomentar la mobilitat saludable: anar a peu o en bicicleta. • Enllaç amb el camí natural de la Noguera Baixa: • Aquest camí natural, que discorre pel riu, també es preveu executar-lo el 2026. • Tot plegat quedarà connectat: camí natural – zones esportives – poble – pavelló – escoles. 7.3. Nova connexió viària interna: carrer La Creu • Es vol executar la baixada de la segona travessera del carrer La Creu, per on passa el nou drenatge urbà. • L’ajuntament ha adquirit un magatzem que permet obrir un carrer amb l’ample previst al planejament. • Beneficis: • Connexió directa de les escoles i el pavelló poliesportiu amb el carrer La Creu. • Els veïns de la part oest (carrer Ponent i zona alta del carrer La Creu) podran anar cap a Lleida per aquí, descongestionant el centre. • Es tracta d’una obra considerada estratègica i prioritària, que l’ajuntament vol fer “sí o sí”. 7.4. Adequació de les antigues escoles i llar d’infants • Les antigues aules prefabricades situades al costat de la llar d’infants han estat retirades pel Departament. • Hi ha un projecte ja redactat per adequar l’espai, consensuat amb: • El personal de la llar d’infants. • L’AMPA/AFE de la llar. • Actuacions previstes: • Millora estètica i funcional de la zona. • Creació d’espais d’emmagatzematge (per guardar cotxets, magatzem de material). • Mantenir un espai de jardí/hort escolar, perquè els infants puguin continuar fent activitats de plantació i descobriment de la natura. 7.5. Aparcaments i suport al comerç local • Problema actual: la plaça Portal està molt col·lapsada d’aparcaments, però és un entorn amb molts comerços i serveis (bars, perruqueries, bancs, altres botigues). • Prohibir-hi aparcar perjudicaria el teixit comercial. • S’ha detectat una possibilitat de generar un nou espai d’aparcament molt proper, que permetria: • Ordenar millor l’estacionament. • Alliberar part de la plaça. • Protegir i afavorir el comerç de proximitat. 8. Mirada més enllà del 2026: gent gran i patrimoni religiós Centre d’atenció diürna per a la gent gran • A través del PUOSC (Pobles i Serveis), s’han obtingut 443.000 € per: • Crear un centre d’atenció diürna per a la gent gran. • És un projecte de prioritat alta per al 2027, però l’ajuntament ja hi està treballant i voldria avançar-lo tant com sigui possible. Restauració de l’església d’Albesa • L’església d’Albesa és un Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i presenta problemes estructurals i d’humitats. • S’ha concedit una subvenció de 177.000 € per: • Rehabilitar i consolidar tota l’estructura de la teulada. • Solucionar humitats i garantir la preservació del temple i del seu retaule. • Es tracta d’una inversió patrimonial i de seguretat important, que reforça la identitat cultural del municipi. 9. Vida festiva, pavelló i desig de “caliu” per al 2026 Celebració de Cap d’Any al pavelló • L’any passat es va estrenar una festa de Cap d’Any al pavelló, amb bona acollida però amb una mica de fred. • Enguany es repetirà el format, amb la garantia d’un sistema de calefacció llogat per aquella nit. • Avantatges: • Facilita que la gent no s’hagi de desplaçar lluny, reduint riscos viaris i associats a l’alcohol. • Genera un espai segur i comunitari per celebrar les festes. Missatge final de l’alcalde • L’alcalde tanca amb un desig de bones festes i posa èmfasi en el concepte de “caliu”: El caliu és l’escalf que dona seguretat, sentir-se acompanyat, saber que no estàs sol. • Aquest caliu ve de: • La família. • Les amistats. • L’entorn del poble i la comunitat. • Desitja aquest caliu a tots els albessans i albessanes, a tots els oients de M1 i als veïns dels pobles de l’entorn, i expressa el desig que el 2026 sigui un any venturós per a tothom. 10. Idees clau de l’episodi Eixos principals • Obres hidràuliques i de drenatge per garantir la seguretat del poble davant pluges intenses. • Simplificar la burocràcia i dotar l’ajuntament de més recursos humans per ser àgil. • Salut pública: eliminació del fibrociment, millores al dispensari. • Mobilitat segura i pacificació del trànsit: connexions amb piscines, escoles i zones esportives, i nous aparcaments. • Patrimoni i identitat: Vil·la Romana del Romeral, església BCIN, gegantons. • Atenció a la gent gran amb un futur centre diürn. • Civisme i comunitat: reflexió sobre política, justícia, responsabilitat col·lectiva i necessitat de recuperar el sentit de comunitat.
Aquest episodi d’Aquí, a l’Oest articula tres grans blocs al voltant de les festes de Nadal. Primer, amb la psicòloga Marta Aroles, s’analitza el síndrome de l’infant hiperregalat: l’excés de joguines i regals que, lluny de ser positiu, dificulta la tolerància a la frustració, redueix la imaginació, fomenta el caprici i la possessivitat i genera insatisfacció tant en infants com en adults. Es proposa limitar la quantitat de regals, coordinar la família i apostar per experiències i per ensenyar als nens a esperar. A la secció d’emprenedoria, el protagonista és Alpeba, planta de sidra d’Alpicat amb 50 anys d’història. El seu responsable, Joseba, explica l’origen familiar basc de l’empresa, el procés artesà de convertir pomes fresques en sidra i vinagre, els canvis al camp lleidatà, el projecte fallit d’una gran finca a Malpartit i els reptes d’un mercat globalitzat on costa defensar un producte natural i de qualitat. Entre seccions, es presenta el fenomen del “riu que bull” al Perú, i el tècnic Ivan Usón tanca el programa amb un divertit manual de supervivència als sopars d’empresa, repassant amb humor els errors més típics: beure massa, voler ser el “showman”, parlar de política o flirtejar davant de tothom.
Episodi d’Aquí, a l’Oest estructurat en tres grans blocs. Primer, repàs de l’actualitat local: baralles juvenils violentes a Mollerussa amb detencions, crema de contenidors a Lleida, conflicte laboral amb vaga de conductors d’autobús per l’escletxa salarial, pla pilot a Alfarràs contra l’incivisme juvenil i flexibilització parcial de les restriccions al medi natural per la pesta porcina africana. El nucli de l’episodi és l’entrevista a Sílvia Guerrero, mare del Juan, el jove assassinat a Tàrrega. Relata el seu dol profund, la manca d’empatia institucional (38 hores sense veure el cos, cap avís directe) i denuncia que l’agressor, menor de 17 anys amb antecedents, només s’enfronti a 8 anys segons la Llei del Menor. Impulsa una ILP estatal per permetre que, en crims molt greus, alguns menors siguin jutjats com adults, ha superat les 60.000 signatures i vol arribar a 500.000. Remarca que el canvi no afectaria el cas del seu fill, però evitaria que futures famílies se sentin desemparades. També anuncia una manifestació el 21 de febrer a Tàrrega als sis mesos del crim. La part final és una tertúlia de televisió: resultats i recaptació de La Marató de TV3 dedicada al càncer, caos de les campanades de RTVE després de la renúncia d’Andreu Buenafuente per estrès, debat sobre Eurovisió i Eurovisió Junior enmig del boicot a Israel, i el sonat 0% d’audiència del nou programa de Toni Cantó a À Punt, tractat amb humor i referències a 7 vidas.
Context de l’entrevista Entrevista de final d’any amb Jordi Latorre, alcalde de Torrefarrera, per fer balanç del 2025 i avançar els principals projectes municipals previstos per al 2026. Balanç del 2025 Latorre destaca que s’han fet moltes coses al llarg de l’any, sovint poc visibles en el dia a dia però importants en el còmput global. El 2025 ha estat marcat per molta activitat en infraestructures i millores urbanes. Pista poliesportiva coberta i energia verda S’està acabant la coberta bioclimàtica de la pista del complex esportiu i de l’escola. La coberta respon a una necessitat esportiva i climàtica: Falta d’espais per practicar esport sota cobert. Protegir infants i joves de la forta calor d’estiu al pati de l’escola i a la zona de piscines. Promoure la pràctica esportiva lliure caps de setmana i tardes d’estiu. L’espai cobert, més gran que un pavelló convencional, permetrà també: Trobades, concerts i àpats populars (cassoles). Un ús polivalent i molt intensiu per part del poble. La coberta incorpora plaques solars (40 kW): La producció elèctrica es destina al consum global de l’Ajuntament. Es vol aprofitar tota la coberta per crear una comunitat energètica i generar energia verda i econòmica. Casa de la Cultura i centre interpretatiu La Casa de la Cultura està pràcticament acabada (falten mobles) i s’inaugurarà el 2026. Serà la casa de moltes entitats culturals, amb: Sales polivalents per reunions, trobades i activitats pròpies de les associacions. Una segona planta diàfana per xerrades, trobades i treballs diversos. A la planta baixa (pendent de pressupost 2026) hi haurà: El centre interpretatiu del Canal de Pinyana. L’oficina de promoció turística, centrada sobretot en l’street art del poble. “Quan estigui tot acabat ens quedarà un edifici emblemàtic i de diversos usos tant culturals com turístics.” Nova manera d’organitzar les entitats Volen concentrar la majoria d’entitats en un únic edifici per: Fomentar sinergies, xarxa i millor entesa entre associacions. Prioritzar espais per treballar i reunir-se per davant dels despatxos individuals. Es passa del model “una entitat, un despatx sempre tancat” a: Espais de treball amplis i compartits. Magatzems més petits, però funcionalment suficients. Objectiu: que les entitats treballin millor, de forma independent però coordinada. Millores urbanes i accessibilitat S’han fet obres d’accessibilitat als carrers del centre del poble. Continuïtat el 2025 amb una actuació important de substitució d’asfalt a: Part de l’avinguda Lleida. Carrer Les Eres. Part del carrer Verge de Montserrat. Corts Catalanes i altres carrers. Inversió de més de 250.000 €, amb l’objectiu de tenir tots els carrers en bon estat. L’any anterior ja s’havien arranjat diversos carrers del polígon industrial, consolidant un esforç sostingut en manteniment viari. Nova Escola de Música Un dels projectes principals del mandat és la nova Escola de Música. Al ple s’aprova: La partida pressupostària. L’encàrrec del projecte executiu, que hauria d’estar redactat a mitjans de l’any vinent. Actualment l’escola treballa bé però: No té una seu pròpia òptima. Està dispersa entre l’institut i l’escola. Objectiu: disposar d’un equipament propi i adequat durant aquest mandat, amb tots els mitjans necessaris per a l’activitat musical. Reptes i projectes per al 2026 El 2026 es preveu un any de molta activitat perquè: Alguns projectes s’havien endarrerit per traves administratives o limitacions econòmiques. Projecte estrella: la plaça de l’Amistat, ara ja sense impediments per tirar-la endavant. Altres projectes: Finalització de la part baixa de la Casa de la Cultura. Desenvolupament del centre interpretatiu del Canal de Pinyana. Element clau: s’ha aprovat l’alliberament dels romanents de tresoreria (estalvis de l’Ajuntament): A Torrefarrera n’hi ha, fruit de la bona gestió econòmica. Permetran executar moltes inversions que fins ara la normativa econòmica impedia. L’equip de govern està redactant un pressupost molt ambiciós per aprofitar aquesta oportunitat i respondre a les necessitats del poble. Missatge de festes i recomanacions Latorre trasllada bons desitjos a tota la ciutadania: Que l’any vinent sigui millor que l’actual, en tots els sentits. Que es puguin compartir les festes amb família, amics, dinars d’empresa i trobades socials. Fa una crida especial a la prudència sanitària: “Podem ser transmissors d’aquests virus… tinguem una mica de cura que aquests virus tenen una mica de mala llet.” Convida a gaudir de les festes, però amb responsabilitat davant els virus circulants. Idea clau final Torrefarrera tanca el 2025 amb molta obra feta i enceta el 2026 amb grans projectes en esport, cultura, urbanisme, energia verda i educació musical, aprofitant els estalvis municipals i apostant per la cohesió del teixit associatiu i la qualitat de vida de la ciutadania.
Panorama solidari i cultural al territori La Marató contra el càncer 9,7 milions d’euros recaptats en temps rècord a la Marató per la investigació contra el càncer. Una part important d’aquests fons prové del territori monenc, amb activitats al Segrià Nord i a la Noguera. La recaptació continua oberta fins al 31 de març, amb més actes solidaris previstos als pobles de la zona. Talent local i vestits de paper Les desfilades de vestits de paper es destaquen com a eina de solidaritat i recaptació de fons benèfics. Almenar i Alguaire es consoliden com a bressol d’autèntiques artistes del paper. A la 61a edició del concurs nacional de vestits de paper de Mollerussa: Categoria Època: primer premi per “Samsara”, de la llar de jubilats Joan Banyeres i Cateura d’Alguaire. Categoria Fantasia: guardó per “Nibària”, de l’associació artesanal Vestits de Paper d’Almenar. Figures clau del món dels vestits de paper Carme Solà, professora i tallerista d’Almenar i Alguaire: Forma i acompanya creadores des de fa anys. Trajectòria avalada per premis constants i una presència destacada al Museu de Vestits de Paper de Mollerussa. Mari Carme Vegines, d’Alguaire, rep el Didal d’Or per més de 20 anys de dedicació al certamen. El Didal d’Or també l’havien rebut: La mateixa Carme Solà. L’any passat, Cristina Camins, d’Almenar, una altra deixeble seva. “No és casualitat que Alguaire i Almenar guanyin una vegada i una altra; és el resultat d’anys d’ofici compartit i d’una tradició ben viva, encara que sigui feta de paper.” Incivisme i resposta institucional a Alfarràs L’Ajuntament d’Alfarràs crea una mesa de coordinació per abordar l’incivisme i la delinqüència juvenil al municipi. Hi participen: Mossos d’Esquadra Agents municipals Serveis socials Jutjat de pau Diferents regidories, amb el suport del Departament de Justícia Segons explica Joan Carles Garcia Guillamon, alcalde d’Alfarràs, la iniciativa sorgeix arran de queixes veïnals per episodis d’incivisme i petits fets delictius. Programa de conscienciació i cohesió social Serveis socials treballen en un programa de conscienciació i cohesió social que es podria desplegar a partir de 2025. L’objectiu és sensibilitzar la ciutadania sobre: La importància d’ajudar-nos mútuament Mantenir-nos units Valorar el bé públic Es vol fer front a una realitat social cada cop més individualista, on predominen els criteris personalistes per sobre dels col·lectius. Des del consistori, remarquen que no és una solució definitiva, però sí una eina útil per compartir informació i reforçar la prevenció. Aquest episodi de l’Infopòdcast combina solidaritat, talent creatiu local i respostes institucionals als reptes socials del territori, tot resumit en un format informatiu àgil de 3 minuts.
Cada setmana, farem plegats un recorregut rítmic de 60 minuts pels anys que van canviar la música i tantes altres coses o potser no tantes, si més no, han quedat com una gran referència.Temes, cantants, grups, fets i anècdotes que per a molts ja són part important de la nostra vida. Rock, rhythm & blues, copla, cançó catalana, soul i folk!
Cada setmana, farem plegats un recorregut rítmic de 60 minuts pels anys que van canviar la música i tantes altres coses o potser no tantes, si més no, han quedat com una gran referència.Temes, cantants, grups, fets i anècdotes que per a molts ja són part important de la nostra vida. Rock, rhythm & blues, copla, cançó catalana, soul i folk!
Episodi d’Aquí, a l’Oest dividit en dues parts clarament musicals. A “Escolta'm una cosa”, el compositor David Esterri explica el seu quartet pantonal, on crea una escala que recorre totes les tonalitats a través del cercle de quintes, jugant amb la distància entre instruments per generar consonància i dissonància sense sortir del marc diatònic. Reflexiona sobre la dificultat d’imitar altres autors, la recerca d’una veu pròpia, la influència inevitable de Wagner i la idea que l’art és un joc d’investigació personal. Presenta també la seva òpera “La gàbia daurada”, que reivindica com la primera feta per un lleidatà, i critica el que anomena “comunisme cultural” local. Defensant la lligadura entre poesia i música, subratlla el pes de les lletres i la mètrica. Un bonus track recorda la seva etapa amb Pere Sarriès i la gravació en uns estudis mítics de l’Havana, sorprenent pel nivell cultural cubà. A “Massa Est és l’Oest”, Arnau Vila i Abel Porroy analitzen dades del Top 200 de Spotify en 73 països. Destaquen l’enorme consum de música local a Índia (85%, gràcies a Bollywood), Itàlia (83%, per l’auge de l’afrotrap) i Finlàndia, i el paper de França amb quotes legals de música nacional. S’identifiquen tres “balenes” globals: Estats Units, Puerto Rico (reggaeton de Bad Bunny, Karol G, etc.) i Corea del Sud (K‑pop de BTS). Es mostren països altament importadors, com Pakistan (fortament dependent de la música índia), Portugal (inundat per la música brasilera) i Espanya, on només un 28% del que més s’escolta és local. Les conclusions són clares: la llengua condiciona el mercat; com menys parlants té una llengua, més s’escolta música pròpia i més fàcil és consolidar artistes locals, mentre que les llengües globals exposen els músics a una competència feroç de productes internacionals. L’episodi acaba amb un homenatge a Extremoduro fent sonar “So p...
Aquest episodi d’Aquí, a l’Oest combina actualitat territorial, cultura i audiovisual català. A l’inici, s’explica l’acord entre Govern i sector agrari per compensar amb 7 milions d’euros 14.000 hectàrees excloses de regadiu a zones ZEPA, la nova guia d’orientació laboral del Pla d’Urgell, la Marató d’Esports solidària del Picat, el projecte d’una escola de música i arts escèniques a Torrefarrera i la recuperació del molí fariner d’Alfarràs com a alberg. Al tema del dia, la Júlia García entrevista Jordi Carretero del Casal Cultural de Tremp, que explica la seva història gairebé centenària, les activitats culturals i la implicació amb La Marató de TV3 mitjançant un vermut musical solidari. Es reflexiona sobre la importància del voluntariat, les dificultats per arribar al públic jove, la manca d’espais per a entitats culturals i la força col·lectiva de La Marató. A la tertúlia de cinema, es destaca la sèrie Terra Alta de Movistar Plus amb participació de talent lleidatà, les mentories i formacions de Ponent i Acció, els premis de la Trobada de Talent, el Festival Pla de Juneda i una exposició sobre David Lynch a l’IEI. També es comenta la compra dels drets de Mar i Cel per part d’El Mago Pop, el creixement del català a les plataformes (Filmin, Netflix, etc.) i el retorn de “Los juegos del hambre” amb una nova pel·lícula centrada en Haymitch per al 2026.
Resum de l'entrevista a l'Espai Salut En aquesta edició especial del programa Benestar i Salut a emunfmradio, s'entrevista l'Alicia Lleràs, presidenta de la Junta Local de l'Associació Contra el Càncer d'Alguaire. El diàleg se centra en la mobilització del municipi per la Marató de TV3 i la tasca de suport als malalts. Iniciatives i recaptació a Alguaire Alguaire destaca per ser un municipi extremadament solidari, amb xifres de recaptació molt significatives per a la seva població: Bingo Solidari: Celebrat recentment amb la participació de 160 persones, va recaptar 1.537 euros destinats íntegrament a la Marató. Dinar Solidari: L'esdeveniment estrella de l'octubre, que enguany va assolir la xifra rècord d'11.124 euros. Xerrades divulgatives: Demà divendres se celebra una conferència a la biblioteca del municipi sobre la prevenció i el tractament de la malaltia. Funcionament i estructura de l'entitat L'entitat local funciona com un "braç" de l'associació provincial i estatal: Depenen orgànicament de l'Associació Contra el Càncer de Lleida. No tenen estructura jurídica pròpia (CIF), i actuen com un grup de voluntaris que treballen de forma familiar i directa. Col·laboren estretament amb la regidoria de cultura i altres entitats locals per maximitzar l'impacte de les accions. El valor del suport moral i la investigació L'entrevista subratlla que el paper de la junta no és mèdic, sinó acompanyament emocional: "La part mèdica l'ocupen els metges i ho fan molt bé, però la part moral és la que fem nosaltres: el recolzament amb psicòlegs i terapeutes per a malalts i famílies." Es fa una crida a la participació ciutadana, destacant que no cal haver patit la malaltia per involucrar-se. A més, es posa en valor que la investigació ja permet una taxa de cura propera al 60% a Espanya, tot i que encara hi ha un volum molt alt de persones afectades (unes 200 en un poble de 3.000 habitants).
Resum de contingut Data i format del programa Infopòdcast de divendres 12 de desembre, presentat per l’Arnau Vilà i l’Anna Gasol, amb durada de 3 minuts i coproduït amb la xarxa de comunicació local. Mercat de Nadal i Lletra Arriba la 9a edició del Mercat de Nadal i Lletra amb una combinació de novetats i tradicions. Com a novetat, s’estrena un vermut literari amb: La periodista i escriptora Anna Saez. L’autora de Ménage à Trois, Pepita Sopenya. Com a tradició, la ràdio surt al carrer: emunfmradio serà demà dissabte al mercat durant tot el matí. Es farà programa en directe i es recolliran recomanacions literàries tant del públic com de les paradistes. Restauració del molí fariner d’Alfarràs La Diputació de Lleida ha desencallat el conveni per acabar la restauració del molí fariner d’Alfarràs i transformar-lo en un petit alberg. L’edifici és del segle XII i està catalogat com a bé cultural d’interès nacional. L’Ajuntament preveu aprovar el conveni al ple de la setmana vinent. Aportació prevista: uns 300.000 € per completar: El tancament de l’edifici. L’adequació interior. Antecedents i finançament La primera fase de consolidació va acabar a principis del 2024, amb: Una nova teulada. El reforç de l’estructura. Inversió de més de 150.000 €. L’alcalde d’Alfarràs, Joan Carles García, explica que: "Ja feia temps que volíem posar sobre la taula aquest conveni, ja que es van perdre uns fons FEDER per un problema d’execució en termini, i llavors la Diputació va assumir amb fons propis aquesta subvenció." En total, la inversió s’acosta als 500.000 € per recuperar el molí i habilitar-hi un alberg d’unes 15 places. L’alberg donarà servei a: Pelegrins del Camí de Sant Jaume. Visitants i pescadors que s’aturen a la Noguera Ribagorçana. Nova escola de música i arts escèniques a Torrefarrera Torrefarrera farà una passa endavant en l’àmbit cultural amb una escola de música i arts escèniques. L’Ajuntament va aprovar en el ple una modificació de crèdit per encarregar el projecte. El projecte preveu reformar un antic edifici escolar (escoles del canvi d’Alpicat) amb una inversió de més de 500.000 €. Declaracions de l’alcalde L’alcalde Jordi Latorre destaca que: És un dels projectes principals del mandat. El projecte hauria d’estar redactat a mitjans de l’any vinent. A partir d’aquí, es valorarà quan es pot executar l’obra. Es tracta d’una necessitat perquè l’escola de música fa anys que funciona sense una seu pròpia adequada. Situació actual i millores previstes Fa 13 anys que Torrefarrera té escola de música. Actualment hi ha més de 130 alumnes, repartits entre espais del col·legi i de l’institut. Amb una seu pròpia, el centre guanyarà estabilitat i podrà: Centralitzar totes les activitats en un sol edifici. Deixar-hi i custodiar-hi els instruments de manera adequada. Millora de carrers a Torrefarrera El mateix ple va aprovar també: Un projecte per renovar l’asfalt de diversos carrers del poble. Actuació sobre 9.200 m² de vials. Inversió de 238.000 €. L’obra es preveu per a principis del 2026 amb l’objectiu de: Millorar la seguretat viària. Millorar la imatge dels carrers del municipi. Tancament El programa conclou recordant que aquest és l’Infopòdcast de Munt, el flaix informatiu en 3 minuts, coproduït amb la xarxa de comunicació local, i s’acomiaden fins al proper espai.
Episodi d’Aquí, a l’Oest estructurat en dos blocs. A la primera part, l’equip repassa una agenda molt completa d’activitats a les comarques de Lleida per al cap de setmana, amb especial protagonisme de fires i mercats de Nadal (Fira de Nadal de Guissona, Mercat de Nadal i Lletra d’Almenar, Mercat de Santa Llúcia de Mollerussa, Fira d’Artistes i Mercat de Nadal de Tàrrega). També destaquen concerts de gospel, música clàssica amb la Franz Schubert Philharmonia i Anna Fedorova, el Festival Ponent Roots, el concurs de bandes de la Casa de la Música, el programa coral Songs and Hits de l’Orfeó Lleidatà, el projecte Silience de Marcel Fabregat i el duo Sabiote–Misutani. En teatre i dansa, s’anuncien muntatges com La Presència, Bodas de sangre, El cuarto de atrás, l’espectacle familiar de dansa interactiva Alec & Sofí i Hamlet, una comèdia amb Peyu i Albert Pla. Es completa amb el concurs de vestits de paper de Mollerussa, la Fira Gastronòmica de Preixana, el Mercat de Segones Oportunitats solidari de Trem, un showcooking nadalenc a Mas Colom i una sortida guiada al Geoparc Orígens. La segona part és un Espai Salut centrat en la Marató de TV3 dedicada al càncer. L’Arnau Vilà entrevista Alicia Llaràs, presidenta de la Junta Local de l’Associació contra el Càncer del Guaire, que explica el funcionament de la junta com a “braç” local de l’associació, les activitats solidàries clau (un dinar anual que ha recaptat 11.124 € i un bingo per la Marató amb 1.537 €) i la gran resposta solidària del poble. Llaràs subratlla la importància de la investigació, però també de l’acompanyament emocional, i reivindica que no cal haver patit càncer per implicar-se en la lluita: la suma de petits gestos construeix una gran xarxa de suport i esperança.
Episodi d’Aquí, a l’Oest estructurat en tres blocs: actualitat, cultura i esport. En política local, destaquen els pressupostos de la Paeria de Lleida (269 M€, +16%) amb forts increments en benestar, habitatge, transformació urbana, seguretat i mobilitat, incloent la regeneració de 400 habitatges a la Mariola i 38 noves places de Guàrdia Urbana. A Agramunt, la consellera Esther Niubó anuncia la reconversió del gimnàs de l’Institut en sala polivalent i es reclamen més recursos per a música i necessitats educatives especials. Al Pallars Jussà, la Creu Roja impulsa “Els seus drets en joc” per garantir joguines educatives; a Mollerussa, neix La Causa Canalla, concert juvenil solidari. El tema central és el Mercat de Nadal i Lletra d’Almenar, un mercat de Nadal literari amb una cinquantena de parades on tothom ha de recomanar un llibre o revista. Hi ha Patge Reial, tallers infantils, recitacions poètiques i l’Arbre dels Desitjos de la Biblioteca Ramon Berenguer IV. Novetat destacada: un vermut literari amb les autores Anna Saez i Pepita Sopenya, moderat per Laura Alcalde. La tertúlia esportiva aborda la derrota del Lleida a la Copa Catalunya i el derbi de lliga Lleida–Mollerussa, amb tots dos equips en zona perillosa. Es comenta la crisi de l’Atlètic Lleida, la ratificació de Gabri i la polèmica decisió de no vendre entrades contra el Sant Andreu. En hoquei, es parla de les dificultats de l’Alpicat femení, de les victòries de Vila-sana i Fraga abans de la Champions, i del calendari dur del Ponce contra el Liceo i el Reus.
Presentació i projecte agroalimentari Som Terra amb Pili Garcia obre el programa des de l'Escola Agrària del Farràs amb la directora Rosa Cortés, que explica projectes pràctics de transformació agroalimentària que complementen la formació reglada. Col·laboració entre escoles agràries • Projecte conjunt amb l'Escola Agrària de l'Empordà: al Farràs es produeix la matèria primera i a l’Empordà s’elaboren sucs i confitures. • El procés complet inclou: - Producció de fruita a l’escola del Farràs - Elaboració de sucs de poma i confitures de poma, préssec i pera - Tria de noms comercials, etiquetatge i distribució • Objectiu pedagògic: que l’alumnat conegui tota la cadena de valor, des de la producció fins a la comercialització d’un producte alimentari d’alta qualitat. Nova col·laboració amb l’IRTA • Inicien un projecte amb l’IRTA per elaborar compotes a partir de fruita. • Fases del projecte: - Enquesta prèvia a l’alumnat de 2n de grau superior (assignatura de postcollita) per detectar gustos i preferències - Selecció de formulacions i elaboració pilot a l’obrador de l’IRTA a Lleida - Sessió de tast amb l’alumnat - Reproducció posterior del procés amb els estudiants a partir d’ingredients definits - Formació pràctica a la planta de l’IRTA i producció d’uns 150 pots de compota, registrats i etiquetats Entrevista: pesta porcina africana i sector porcí L’entrevista central és amb Ramon Sarroca, president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, que analitza la situació creada per la pesta porcina africana (PPA). Context i impacte de la PPA • Es trenca una trajectòria de 30 anys sense pesta porcina al país. • En aquestes tres dècades, la ramaderia porcina catalana ha: - Fet “els deures” en bioseguretat i sanitat - Assolit la posició de primera ramaderia porcina d’Europa com a exportadora i productora • La irrupció de la PPA és “la bomba que no volíem que explotés”, però el sector estava altament professionalitzat, cosa que facilita el control de la crisi. Professionalització i resposta coordinada • Tota la cadena agroalimentària del porcí (ramaders, indústria, comercialització) treballa de manera cohesionada: - Es comparteixen problemes i decisions - Es gestionen conjuntament crisis com la guerra d’Ucraïna i el subministrament de cereals per a pinsos • Aquest model integrat permet: - Més capacitat de reacció davant situacions complexes - Gestió basada en el coneixement científic i la transparència Gestió del brot de PPA • Es remarca que la situació és angoixant per als ramaders, però alhora genera “molta tranquil·litat” pel bon funcionament del dispositiu de control. • Punts clau de la gestió: - Transparència des del primer minut - Informació constant al sector i a la ciutadania - Agraïment al comportament de la població durant el pont, respectant restriccions en espais tancats - Treball intens en els radis d’acció de 5, 6 i 20 km al voltant del focus • S’insisteix que: - No s’ha detectat el virus a les granges - La carn és segura per al consum - S’ha creat un comitè científic per esbrinar l’origen i la via d’entrada del virus, amb compromís d’explicar-ho públicament Efectes sobre el mercat i els preus • Esment de Mercolleida, que ha marcat preus a la baixa arran de la situació. • Segons Sarroca, en qualsevol crisi sanitària o comercial: - Es produeix una distorsió de mercat que tendeix a la baixa (com ja es va veure amb el veto rus o crisis de la fruita) - “El mercat vol tranquil·litat” per no malmetre la capacitat exportadora i la reputació del sector • Missatge de fons: - Els fonaments productius i sanitaris són sòlids - Les baixades de preu són una conseqüència habitual de la incertesa, no de problemes de qualitat o seguretat alimentària. Valoració de l’administració i altres crisis ramaderes • El 2024 ha estat un any especialment complicat per a la ramaderia: - Dermatosi nodular - Influença aviària - Ara, la PPA • La Federació valora positivament el paper del departament competent: - Comunicació immediata i continuada en cada episodi - Participació dels responsables tècnics i polítics del sector en les reunions - Gestió amb eficiència i suport del món científic • Tot i que haurien preferit evitar la crisi, consideren que: - El “malson” s’està gestionant de la millor manera possible - Els mitjans de comunicació estan actuant amb molta professionalitat i ajudant a donar tranquil·litat social. Del residu al recurs: el problema del tèxtil En la secció “Del residu al recurs”, amb l’ambientòleg Joan Ibars, es tracta la fracció tèxtil com a residu emergent i problemàtic. Què és el residu tèxtil i per què és un problema? • Inclou: - Roba - Calçat - Tèxtils de la llar (tovalles, draps, llençols, etc.) • El sector de la moda és: - Un dels que més recursos consumeix a escala mundial - Un dels que més gasos d’efecte hivernacle genera • El model de fast fashion provoca: - Fabricació massiva de roba de baixa qualitat - Dificultat per reciclar per la combinació de molts materials en una sola peça - Saturació de les plantes de classificació tèxtil Marc legal i sistemes de recollida • El tèxtil es considera ja una fracció obligatòria de recollida selectiva segons la llei 7/2002. • Tots els municipis han de disposar d’almenys una forma de recollida: - Contenidors específics al carrer (el més habitual) - Recollida porta a porta - Deixalleries Com s’ha de dipositar el tèxtil? • Recomanacions bàsiques: - Posar la roba i tèxtils dins de bosses tancades - Que estiguin nets, sense greixos ni taques que dificultin la classificació - El calçat s’ha de dipositar lligant les parelles perquè no es perdin • S’hi poden portar tots els tèxtils de la llar, no només roba personal. Què es fa amb el tèxtil recollit? • A Catalunya hi ha dues plantes de selecció tèxtil a l’àrea metropolitana. • Allà es classifica en: - Botiga de segona mà: només un 5–10% pot sortir directament a venda - Reciclatge: entre 20–30%, principalment a l’estranger, amb dubtes sobre el reciclatge efectiu i els rebuigs generats - Exportació per a reutilització: entre 60–70%, enviat com a roba d’ocasió • Es posa èmfasi en la necessitat de: - Desenvolupar un mercat propi de reutilització i reciclatge a Catalunya i Europa - Impulsar la responsabilitat ampliada del productor perquè les marques es facin càrrec del final de vida dels seus productes. Volums generats i problemes als ecoparcs • A Catalunya, cada habitant genera 25 kg/any de residu tèxtil, però només se’n recull selectivament uns 2,5 kg/any (al voltant de l’11%). • La major part acaba a la fracció resta, on: - S’embolica a les cintes transportadores - Obstrueix lectors òptics - Dificulta tota la classificació de la resta de fraccions • La reutilització d’una peça de roba: - Redueix massivament els impactes ambientals - Evita l’extracció de noves matèries primeres - Estalvia processos industrials i emissions de CO₂, especialment en roba importada de llarga distància. Bones pràctiques i iniciatives inspiradores • Pacte per la Moda Circular: iniciativa impulsada per l’Agència de Residus i la indústria tèxtil catalana per: - Fomentar la prevenció i el consum responsable - Impulsar la indústria del reciclatge tèxtil local • Roba Amiga / Moda Re: - Botigues de segona mà que ofereixen roba amb aparença de comerç convencional - Generen beneficis ambientals i inclusió social a través de llocs de treball • Exemple de marca responsable: un jersei de Llaios que: - Ofereix un servei de reparació i manteniment (retirada de boles, reparació de punys i coll) - Allarga la vida útil de la peça • Crítica implícita a grans fortunes del sector de la moda que s’han enriquit amb el fast fashion sense assumir plenament la responsabilitat sobre el residu generat. Haikus a la vora del canal: senzillesa i profunditat La secció “Haikus a la vora del canal”, amb Rocío López, convida a descobrir el haiku com a camí d’observació i connexió amb la natura. Recordatori de què és un haiku • Petit poema d’origen japonès de 17 síl·labes, estructurat en 5–7–5. • Elements essencials: - Kigo: paraula d’estació, que situa el haiku en un moment de l’any - Kire o kireji: pausa o tall que introdueix un gir i dona força al poema • Estructura interna: - Dos versos que “caminen junts” - Un tercer que fa de contrapunt, trencant l’expectativa • Importància dels sentits: en un bon haiku hi intervenen diversos sentits (vista, oïda, tacte, etc.). Exemple i funció del kireji • Haiku explicat a la secció: “Se sent un ocell que trepitja les fulles mortes, calma.” • Els dos primers versos descriuen una escena sensorial; el mot “calma” fa de trencament i alhora condensa la sensació interior que provoca l’escena. • El haiku és com una fotografia en paraules: captura un instant concret que sorprèn o emociona. Filosofia del haiku • El tret més important és la senzillesa: - Paraules simples - Imatge clara i fàcil de comprendre • En un haiku no s’opina: - No hi ha judicis ni explicacions - Només es descriu allò que passa en aquell moment i lloc • Convida a: - Aprendre a mirar el món d’una altra manera - Donar profunditat a detalls aparentment insignificants Haikus clàssics i contemporanis • De Jo Sabo Son: “Aquesta tardor em sento encara més sol que l’any passat.” Es pot llegir la tardor com a estació i també com a metàfora de l’edat o d’una etapa vital. • De Miquel Martí i Pol: “Un vent lentíssim converteix el silenci en melodia.” El kireji es percep a “melodia”, que transforma la imatge inicial. Combina la lentitud, el silenci i el so subtil, mostrant com un canvi gairebé imperceptible pot transformar l’experiència. La secció es tanca reforçant la idea del haiku com a via d’admiració per la natura, de contacte amb les emocions i d’aprenentatge d’una mirada més atenta i serena sobre l’entorn.
Introducció Infopòdcast especial dedicat al 9è Mercat de Nadal i Lletra d'Almenar, una jornada que combina territori, comunitat i literatura. L’episodi és presentat per l’Anna Gasol i l’Arnau Vilà i anuncia les principals activitats del proper dissabte 13 de desembre. Un mercat ple de vida El Mercat de Nadal i Lletra se celebra a la plaça del Mercat i al carrer d’Horta. Hi participen comerç local, associacions del poble i artesans, convertint el centre en un espai de trobada i passeig. És una bona ocasió per fer compres de Nadal, conèixer projectes locals i gaudir d’un matí d’ambient festiu al carrer. "És un mercat que es realitza a la plaça del Mercat i al carrer d'Horta on trobem moltes parades del comerç local, associacions del poble, artesans..." La bibliotecària Maite Morera, de la Biblioteca Ramon Berenguer IV d’Almenar, explica que la biblioteca és una de les entitats organitzadores i remarca el caràcter participatiu i obert de la diada. Novetat: el vermut literari Com a gran novetat d’enguany, s’incorpora un vermut literari, una activitat de moda que s’afegeix al programa coincidint amb la novena edició del mercat. El vermut comptarà amb: Anna Saez Pepita Sopenya, autora local Aquesta proposta vol donar protagonisme a la literatura d’una manera relaxada i social, amb autors i lectores compartint espai i conversa. Activitats per a infants i famílies Durant tot el matí hi haurà el patge reial per recollir les cartes als Reis. Les AFA de l’Escola i de la Llar d’Infants habilitaran: Espais per escriure la carta als Reis Racons per pintar el cartell del Mercat de Nadal i Lletra Diverses parades oferiran tallers i manualitats infantils. La Dori Millón, presidenta de l’AFA de l’Escola d’Almenar, subratlla la importància de la jornada: "Creiem fermament que és una diada important tant per al comerç local com una bona oportunitat per incentivar en els joves i en els no tan joves l'hàbit de la lectura." Segons ella, l’objectiu és que el mercat es consolidi com un punt de trobada inolvidable any rere any. La lletra com a essència del mercat El que fa realment únic aquest mercat és el seu eix literari: Es demana a cada participant que triï una lectura recomanada. No cal que sigui només un llibre: també pot ser una revista o qualsevol document relacionat amb la parada. Aquesta diversitat de formats reflecteix una concepció àmplia de la lectura i de la cultura escrita. "Lectura que també pot ser, no cal que sigui un llibre, també pot ser una revista... algun document relacionat amb la seva parada." La lletra es converteix així en el fil conductor entre comerços, entitats i veïnat. Presència de la ràdio i participació del públic L’equip de Munt hi serà present amb parada i micròfon durant tot el matí. L’objectiu és explicar en directe què hi passa al mercat i recollir veus i desitjos de la gent. També demanaran recomanacions de llibres, que després penjaran a les xarxes socials de Munt. L’episodi es tanca recordant: Data i hora: dissabte 13 de desembre a partir de les 10 h. Que aquest és un Infopòdcast de Munt, coproduït amb la xarxa de comunicació local. Que es pot recuperar l’episodi i més informació a munt.cat. Idea clau El 9è Mercat de Nadal i Lletra és molt més que un mercat nadalenc: és una festa de poble que combina comerç local, activitats familiars i promoció de la lectura, amb la novetat d’un vermut literari i una forta implicació de la biblioteca, les AFA i la ràdio local.
Episodi d’Aquí, a l’Oest amb dues grans parts: un tastet gastronòmic dedicat a El Fogony Alta Rebosteria de Sort i un claustre ple de jocs i humor. A la primera part, el xef Pepe Rodríguez explica l’origen del restaurant El Fogony, amb 21 anys d’Estrella Michelin, i com la línia de menjar per emportar nascuda durant la Covid va evolucionar fins a El Fogony Alta Rebosteria, projecte que lidera amb la seva parella, la Geni. Detallen una filosofia 100% artesanal, sense maquinària, amb produccions petites i producte fresc del dia: bombons, torrons, tauletes, roques i galetes. Expliquen el treball creatiu conjunt, el paper del “filtre Fogony” (pares, fills i parella), el llançament de la botiga online Fogony.shop i el catàleg de bombons amb noms pallaresos com Festuqui, Gisca, Maitan, Tamarro o Boca foscant. Al claustre, amb la Júlia García i la resta de l’equip, el to és totalment distès. Juguen a “L’impostor”, on un dels participants no coneix la paraula secreta i ha d’improvisar per no ser descobert, i a “100 persones diuen”, adaptació d’un concurs llatinoamericà on han d’endevinar les respostes més comunes de la gent. Surten temes com perdre les claus, packs de sis productes, ciutats riques dels EUA, marques rivals o què es compra amb la loteria. Entre bromes sobre la botifarra (contro, recontro, Sant Vicenç, la Barraca) i la recerca de parella per a l’Ivan, el programa tanca amb molt bon humor i complicitat amb l’oientat.
Context i període Setmana del 15 al 21 de desembre a la biblioteca de Torrefarrera, amb una programació variada que combina clubs de lectura infantils i d’adults, una xerrada científica i una activitat especial de Nadal per als infants. Dimarts 16 de desembre Club de lectura infantil (cicle superior) Hora: 17.00 h Públic: nens i nenes de 5è i 6è de Primària Coordinació: Sílvia Sansa Llibre: Agafis fora el barret, senyora Jensen, de Diana Coromines (editorial Mosaics) Contingut del llibre: - Protagonista: senyora Jensen, una velleta molt especial que viu en un país molt fred. - Rutina diària: cuinar i treballar al jardí. - Element màgic: quan arriba l’hivern, agafa el seu barret i va al parc d’atraccions Tívoli. - Història plena de fantasia, aventures màgiques i elements relacionats amb estrelles i estels. "És molt bonic per treballar així en grups i compartir una mica moltes descobertes." Sessió pensada per compartir lectures, fomentar la imaginació i el debat en grup. Xerrada d’Extensió Universitària Hora: 19.00 h Títol: Nanotecnologia, el futur a escala invisible A càrrec de: Marc Brunet Cabré, doctor en química i investigador de l’EMPA (Suïssa), d’origen torre-ferrerí Continguts principals de la conferència: - Introducció al món de la nanotecnologia, un univers fascinant i gairebé imperceptible a la vista. - Explicació de com les nanopartícules estan transformant sectors clau com: - Energia - Electrònica - Materials La sessió ajuda a comprendre el futur tecnològic i com es treballa a escala molt petita. Accés: pensat per a socis de l’Aula d’Extensió Universitària, però obert al públic amb pagament previ a la biblioteca. Dimecres 17 de desembre Club de lectura d’adults (dimecres) Hora: 19.30 h Coordinació: Marina Palau Llibre: Padrines, crònica d’una maternitat i criança d’una generació silenciada, de Mariona Visa Col·lecció: Doble tinta, de Pagès Editors, dedicada al còmic en català per a adults Característiques del llibre: - Format: còmic il·lustrat, de mida gran però lectura àgil i ràpida. - Contingut: sis relats de vida de padrines de 80 a 90 anys de les comarques de Lleida. - Metodologia: l’autora va realitzar entrevistes durant un any a aquestes dones. - Resultat: un recull de contes biogràfics en format còmic. Temes centrals: - Criança i maternitat - Sexualitat femenina - Context històric: dècades dels 40 i 50 - Visibilització d’una generació silenciada de dones "És un homenatge preciós i molt necessari per a una generació de dones que sempre han estat en el silenci." La sessió és especialment rellevant perquè compta amb la presència de l’autora, fet que enriqueix molt el debat del club. Dijous 18 de desembre Club de lectura d’adults (dijous) Hora: 20.00 h Coordinació: Helena Alonso Llibre: Queda’t amb mi, d’Ayobami Adebayo (Angle Editorial) Sinopsi i temes: - Història d’un matrimoni nigerià que, després d’uns anys de casats, no pot tenir fills. - La família extensa intervé per assegurar la descendència, seguint la tradició. - Conflicte principal: xoc entre costums ancestrals i modernitat. - Context social: societat nigeriana on perviuen creences supersticioses molt arrelades. - Reflexió sobre: - Pressions socials sobre la parella - Impacte en el destí familiar i matrimonial - Particularitats culturals i de sexualitat en el context nigerià La lectura convida a conèixer una altra cultura i a reflexionar sobre els rols, les tradicions i les pressions familiars. Activitat nadalenca: cartes als Reis Al marge dels clubs i xerrades, la biblioteca disposa ja de les cartes als Reis: Públic destinatari: tots els nens i nenes de Torrefarrera i voltants. Origen de les cartes: Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Il·lustració: realitzada cada any per un artista diferent; enguany, per Pep Boadella. La carta d’aquest any destaca per ser molt bonica visualment. Funció de l’activitat: - Fomentar la il·lusió nadalenca entre els infants. - Invitar les famílies a passar per la biblioteca, recollir la carta, omplir-la i, sobretot, fer-la arribar als Reis. "Que l’omplin i, sobretot, que la facin arribar al rei. I que la vegin, clar. Exacte, això és el més important." Tancament La setmana queda així plena d’activitats variades: - Lectura infantil amb to màgic i fantàstic. - Conferència científica sobre nanotecnologia i el futur. - Dos clubs d’adults que tracten: - Memòria i testimonis de dones silenciades (còmic de no-ficció). - Conflictes entre tradició i modernitat en un matrimoni nigerià. - Una proposta nadalenca que apropa les famílies a la biblioteca mitjançant les cartes als Reis. La programació combina ciència, literatura, memòria històrica, diversitat cultural i Nadal, reforçant la biblioteca com a espai cultural viu i intergeneracional del municipi.
Activitats i Clubs de Lectura a Almenar Aquesta setmana previa a les festes de Nadal, el programa Biblios EMUN a l'emissora EMUN FM ens apropa les darreres propostes culturals de la biblioteca d'Almenar presentades per la Maite Morena. El calendari ve marcat per una forta activitat social i gastronòmica. Calendari d'activitats destacades Lectura en veu alta i voluntariat: El dilluns s'inicia l'activitat a la residència Bonestada, on els voluntaris comparteixen lectures i comentaris amb els residents. Clubs de lectura de narrativa i teatre: S'analitzarà l'obra Corona d'espines de Josep Maria de Sagarra dins del cicle Llegir el Teatre. El club de narrativa comentarà el supervendes Les calces al sol de Regina Rodríguez. Secció infantil: Es tanquen els cicles mensuals amb els grups de Mons Màgics i el club Entre Lletres (cicle superior). Cuina i cultura amb Maria Nicolau El dijous 18 de desembre, l'activitat es trasllada a la Sala 1 d’Octubre per a una sessió de l'aula d'extensió universitària amb la coneguda cuinera Maria Nicolau. Sota el títol "Que no se'ns apagui mai el foc", la xerrada se centrarà en: "No cuinar per obligació, sinó oferir eines per viure la cuina de forma creativa i fugir de les receptes rígides d'Instagram." Amb aquesta reflexió sobre el plaer de la gastronomia, la biblioteca tanca la programació ordinària del desembre per donar pas al període de vacances.
