Episodi d’Aquí, a l'Oest amb dues parts clares: un bloc de notícies locals i una tertúlia de fons sobre micropobles i pagesia. S’informa de l’ajornament de l’assemblea per la modernització del Canal d’Urgell, després que sis de set col·lectivitats hagin rebutjat la proposta. Es crea un grup de treball amb el Govern per millorar el projecte i aclarir dubtes. També destaca la dimissió d’Oriol Oró com a director de la Fira de Lleida després de 18 anys, amb un balanç molt positiu, i els avanços del nou POUM de Lleida, clau per desbloquejar el Pla de l’Estació. Altres notícies: judici a un mosso per un cas de narcotràfic i la recuperació del Cant de la Sibil·la d’Arbeca, reconegut per la UNESCO. La tertúlia reuneix Lluís Torrent i Jordi Teixidor per analitzar els reptes dels micropobles: crisi de la pagesia, manca de relleu generacional, tancament de botigues i forns, dependència de sectors com el porcí, i impacte de normatives com la ZEPA o la planificació de renovables. Es presenten iniciatives com la formació de forners, un obrador compartit a Torrebesses i la plataforma “Al poble hi ha de tot”, i es critica que l’Estatut del món rural encara tingui poc efecte real. Tot plegat, un retrat dens i crític del futur dels pobles petits a les Terres de Lleida.
En aquesta edició del programa Benestar i Salut d'emunfmradio, s'entrevista a Mariona Sánchez, higienista de la Clínica Dental Torrefarrera. La conversa se centra en com la tecnologia d'avantguarda està transformant l'experiència del pacient i la importància de la prevenció en la salut bucodental. Noves tecnologies a la Clínica Dental Torrefarrera La clínica destaca per ser un centre innovador que aposta per eines que minimitzen el dolor i milloren la precisió: * Aparell UNOS: Un sistema de neteja que pulveritza i estova el càlcul, eliminant en molts casos la necessitat d'utilitzar anestèsia. * Escàner intraoral: Substitueix les tradicionals i molestes pastes (mides) per models digitals exactes, reduint el marge d'error en pròtesis. * Impressora 3D: Permet fabricar fèrules, guies quirúrgiques per a implants i dissenys de somriure personalitzats al moment. * Ortodòncia invisible: L'ús d'Invisalign com a alternativa estètica i còmoda als clàssics brackets. Consells de prevenció i mites Mariona Sánchez desmenteix i aclareix diversos aspectes del dia a dia del manteniment dental: * Raspall elèctric vs. manual: Ambdós són vàlids si la tècnica és bona, tot i que es recomana que les cerres siguin sempre suaus. * Fil dental: És un accessori imprescindible per arribar on el raspall no arriba, evitant la gingivitis i la periodontitis. * Memòria dental: Es confirma que les dents tenen tendència a tornar a la seva posició original, per la qual cosa els retenedors s'han de portar de per vida. "Les dents tenen memòria i sempre volen tornar al seu lloc original; per això la retenció és per sempre." La feina de l'higienista L'entrevista també posa en valor la figura de l'higienista, que no només realitza neteges, sinó que gestiona l'esterilització rigorosa del material al Pavelló Manel Bosch del sector dental (el box), assisteix els doctors i s'especialitza constantment en noves tècniques de cura de la geniva en localitats del Segrià Nord com Torrefarrera.
Resum de contingut Tema central: L’episodi explica com es calcula la factura de la llum i què suposarà la rebaixa prevista pel govern espanyol per al 2026, tant per a llars com per a empreses. Com es descompon la factura elèctrica La factura es divideix en tres grans blocs: Preu de l’energia (kWh): És el valor del producte, el cost de l’electricitat que arriba a casa. Ve determinat pel mercat (oferta i demanda), i no depèn directament del govern. Impostos: IVA del 21%. Impost especial elèctric, al voltant del 5,1%. Costos del sistema: Inclou tot allò necessari perquè sempre hi hagi suficient energia, es transporti i distribueixi correctament i el sistema elèctric funcioni. Es paga a través de peatges i càrrecs. Depèn del govern, de l’operador tècnic del sistema (Red Elèctrica d’Espanya) i de les distribuïdores. "És tot el que el govern, conjuntament amb l'operador tècnic del sistema [...] i les distribuïdores necessiten, perquè hi hagués sempre suficient energia." Què planteja el govern per al 2026 El govern preveu que les llars pagaran de mitjana un 4,7% menys el 2026. La rebaixa s’aplicarà sobretot als costos del sistema, no al preu de l’energia ni als impostos. Es tracta encara d’un esborrany, però és probable que s’apliqui a partir de l’1 de gener de 2026. Qui hi guanya més: llars o empreses? Indústria i negocis (més de 15 kW de potència contractada): Rebaixa més marcada. Objectiu: afavorir el creixement industrial i fer el sector secundari més competitiu reduint una mica els costos. Llars domèstiques (menys de 15 kW): També hi haurà una baixada, però més discreta. L’enginyer Santi Cornet puntualitza que la rebaixa és un percentatge aplicat només sobre la part de costos del sistema, no pas sobre el total de la factura, cosa que modera l’impacte real a la butxaca. Missatge final Es tracta d’una bona notícia, però no d’una rebaixa “màgica”. El 2026 es continuarà pagant la llum, simplement una mica menys que ara. El to de l’episodi és informatiu però també realista, advertint que no cal crear falses expectatives per evitar desil·lusions.
Episodi d’Aquí, a l’Oest centrat en tres blocs. Primer, entrevista a Antoni Gelonch sobre el tercer volum de les seves memòries no heroiques, Retorn d’espill, on relata el retorn a Lleida després de 47 anys fora i n’analitza la transformació amb una mirada crítica però constructiva. Defensa fer territori amb excel·lència, ambició i transparència, plantar orgull lleidatà i treballar en xarxa. També presenta Encara ets de missa?, on explica el seu itinerari de fe i dubte en el catolicisme en una societat que ha passat de considerar “raro” qui no anava a missa a veure com a excepcional qui hi va. No pretén convertir ningú, sinó acompanyar la cerca d’espiritualitat. La segona part, Redescobrint-nos, ressegueix l’inici de temporada a les estacions d’esquí de Lleida (Baqueira, Boí Taüll, Espot, Port Ainé, Port del Comte). El Pont de la Puríssima deixa ocupacions del 80–90%, bons forfets venuts i valoracions positives d’hotels i esquiadors, tot i que encara falta una mica de neu. Es recullen veus de famílies i joves sobre les ganes de neu. Finalment, a Lleida Natura, la Fundació EMIS i SEO/BirdLife resumeixen un simpòsium sobre com les activitats recreatives afecten el medi natural. Alerten del fort increment de visitants, del pes de les xarxes socials en la massificació, del problema dels gossos deslligats, de la manca de planificació (meteo, equipament, rutes) i reclamen estudiar la capacitat de càrrega, reforçar la informació amb informadors ambientals, homogenitzar el marc legal i, quan calgui, aplicar sancions. L’episodi lliga així cultura, neu i ecologia amb un fil comú: cuidar el territori i la gent que l’habita.
Episodi d’Aquí, a l’Oest que combina actualitat local, cultura musical i una tertúlia sobre psicologia i intel·ligència artificial. D’entrada, s’analitzen conflictes i iniciatives del territori: el recurs de Pobles Vius i diversos ajuntaments contra la planta de biogàs de l’Acentiu; el retorn de l’obligatorietat de mascareta en centres sanitaris per l’onada de grip; el programa ProLleida de reciclatge professional en sectors prioritaris; el projecte Apropet de Garrigues Cooperació a la presó de Ponent; i el Premi Escola Verda 2025 a l’Institut Joan Solà. El tema central cultural és la 14a edició del Ponent Roots Festival a la Sala Cotton, amb entrevista a l’organitzador Edu Blasi. Es repassen la trajectòria del festival, la seva línia musical (música jamaicana, soul, funk, jazz), el cartell d’enguany (Tito Ramírez, Naty Conguero & Soweto, Ruf Bandits, Miqui Puig), el paper del públic lleidatà i les dificultats estructurals per projectar l’escena local. La tertúlia final incorpora Telma Hernando, psicòloga i membre del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, que explica el Congrés sobre IA i psicologia celebrat a Lleida. Es defensa una visió matisada: la IA com a eina útil per optimitzar temps i processos (esport, emergències, recerca d’informació), però amb forts advertiments contra el seu ús com a substitut de la teràpia humana i la necessitat d’un ús crític i responsable.
Context de l’entrevista L’entrevista gira al voltant de la publicació de «Ménage à Trois», el tercer llibre de la Pepita Sopenya, autora almenarenca i vilassarenca. L’obra arriba després de la novel·la Demà no m’ho així (Premi Vall d’Albaida de narrativa eròtica) i del recull de relats Neures de passucat amb oli. El llibre «Ménage à Trois» Format i concepte És un recull de microrelats estructurats en microtrilogies. Conté 27 + 1 microtrilogies, és a dir, 87 microrelats. L’autora el planteja explícitament com un joc amb el lector: El lector ha de omplir buits, rellegir i interpretar. S’assembla a un trencaclosques literari més que no pas a una lectura lineal. Ingredients literaris principals Humor com a eix central: No és un humor superficial de «riure fàcil», sinó ironia treballada. Serveix com a eina per afrontar un món complex i dur. Sensualitat i erotisme: Hi ha relats amb contingut eròtic i de masturbació femenina, sovint no premeditats. L’autora rebutja etiquetes rígides ("narrativa eròtica") i prefereix parlar d’ingredients: humor + sensualitat. Temes actuals i costumbristes: Situacions del dia a dia, inspirades en el carrer, el cafè, el tren, la feina… Algú li ha dit que alguns textos recorden Pere Calders, pel to costumbrista i algun punt de surrealisme. Personatges i punts de vista No tots els personatges són humans: hi ha éssers no humans que també protagonitzen històries. El procés pot partir tant de la història com dels personatges, depenent del relat. Procés creatiu i inspiració Mirada curiosa i emocional Pepita es defineix com una autora “tastaolletes” que ha anat provant gèneres i formats. Treballa des de l’emoció: qualsevol situació quotidiana pot encendre la necessitat d’escriure. Es declara molt curiosa: observa el que passa al seu entorn immediat i ho converteix en material literari. Lectura vs. escriptura Es veu com a lectora a temps complet i escriptora a temps parcial: Llegir forma part del seu dia a dia, sempre hi troba estona. Escriure requereix estat d’ànim i inspiració, no només temps lliure. Explica que moltes idees sorgeixen en moments poc pràctics (conduint, fent feines de casa, viatjant en tren) i les ha d’apuntar per no perdre-les. Finançament i dificultats editorials Micromecenatge «Ménage à Trois» s’ha publicat mitjançant micromecenatge. L’experiència ha estat més costosa que amb el llibre anterior: Intueix que els microrelats generen respecte o recel entre lectors poc acostumats al gènere. Ho compara amb la poesia, també minoritària en vendes. El procés implica: Compartir una part del llibre i demanar confiança prèvia als lectors. Un lapse de 4–5 mesos entre la prereserva i l’arribada del llibre. Reflexió sobre el mercat lector La gent entén fàcilment el concepte novel·la i és el que domina les llistes de vendes (Sant Jordi, etc.). Tot el que s’allunya d’aquest gènere, i més si és breu (relats, microrelats), costa més de vendre. Ho vincula amb una cultura de la immediatesa i el consum ràpid (TikTok, Instagram…), paradoxalment poc favorable als microrelats malgrat la seva brevetat. Subratlla també la tendència a valorar més el que ve de lluny i és car (per exemple, pagar molt per un concert internacional) que no pas la creació cultural de proximitat. Presentacions i vincle amb Almenar Agenda de presentacions Divendres 12 de desembre, a les 19 h, presentació a Almenar, a la sala 1 d’Octubre. Dissabte següent: Participació al Mercat de Nadal i de Lletres d’Almenar amb un vermú literari a la 1 del migdia, en format taula rodona amb altres autores. Presentació a Lleida a les 18 h, a la llibreria La Irreductible. Què significa presentar el llibre a casa Presentar a Almenar és per a ella un gaudi especial: Se sent molt estimada i recolzada. Les presentacions són vives i participatives, sense excessiva solemnitat. Hi ha confiança amb el públic i “no hi ha filtre”, cosa que enriqueix el debat. Defineix cada presentació com un microcosmos en què cada lector aporta una lectura i interpretació pròpia del llibre. Importància de comprar el llibre Recorda que per a cada llibre s’hi està uns dos anys i mig de feina (escriptura, recerca d’editorial, publicació). Demana explícitament que, si s’assisteix a presentacions, es compri el llibre com a reconeixement a aquesta feina. Futurs projectes: quarta novel·la Novel·la negra amb humor negre Ja té una quarta obra acabada, una novel·la negra per a la qual està buscant editorial. Manté la seva marca d’humor, però aquesta vegada en forma d’humor negre. No hi ha investigador clàssic: la història s’explica des d’un enfocament diferent, amb més d’un assassinat. L’autora comenta que hi ha com a mínim dos grans tipus de novel·la negra: La que se centra en la investigació. La que aprofundeix en la psicologia de l’assassí o assassina. Arrels i món rural Es declara filla de pagesos i remarca que això l’ha marcat profundament. El contacte amb els camps, els canvis de colors i la gent de poble es reflecteix en el que escriu. Aquest món rural apareix també en la nova novel·la com a escenari i com a fons emocional. Continuïtat en l’escriptura Per a Pepita, escriure i llegir són inseparables de la vida: No concep la seva existència sense aquestes dues pràctiques. Continua generant material i té clar que hi haurà més llibres. Perfil literari de Pepita Sopenya Autora polifacètica i “tastaolletes”: ha provat novel·la, relat i microrelat. Barreja humor, ironia, sensualitat i una mirada molt costumbrista sobre la realitat. Es nodreix de l’observació quotidiana i del vincle amb el món rural. Combina premis literaris, micromecenatge i presentacions de proximitat per tirar endavant la seva obra. Té la voluntat de jugar amb el lector, fent-lo partícip actiu del sentit dels seus textos.
En aquesta nova secció de “Menja’t la vida”, la dietista-nutricionista Naila Martínez celebra la proposta del Ministeri de Consum per regular l’oferta de les màquines de vending a hospitals i residències, amb l’objectiu que com a mínim el 80% dels productes siguin saludables. Parlem de com aquesta mesura podria desplaçar brioixeria industrial i refrescos ensucrats, impulsar opcions com aigua, iogurts sense sucres afegits i fruits secs, i fins i tot facilitar fonts d’aigua gratuïta. Una conversa clara i molt útil sobre per què els centres sanitaris han de ser, també, entorns que promoguin salut.
En aquest episodi, entrem al Cafè l'Avenç, una cafeteria - restaurant de Bellpuig amb 25 anys de trajectòria. I ho fem de la mà de la seva propietària, la Núria Vidal, que ha agafat el relleu del negoci familiar amb molta creativitat i esperit emprenedor. Descobrim una cuina basada en el producte de proximitat, que combina tradició i experimentació, i ofereix des d'esmorzars de forquilla, menús degustació, tapes elaborades i postres casolanes. Un espai on el cafè és d’especialitat, les tapes es renoven cada setmana en un espai amb molt d'encant.
Premi Escola Verda 2025 per a l’Institut Joan Solà L’Infopòdcast d’avui anuncia que l’Institut Joan Solà de Torrefarrera ha rebut el Premi Escola Verda 2025 a la trajectòria i millora continuada, el reconeixement més important de l’edició, després de 12 anys dins del programa Escoles Verdes de Catalunya, que agrupa unes 900 escoles. Tres eixos del projecte ambiental Gestió ambiental del centre Cada grup classe té un delegat o delegada ambiental que actua com a consciència verda. Tasques principals: separació de residus, apagar llums, posar pantalles en repòs, mantenir les aules endreçades. Els delegats fan d’inspectors d’aula: revisen totes les classes, comproven que la separació de residus sigui correcta, que no hi hagi papers a terra i que els projectors estiguin apagats a l’hora del pati. D’aquestes inspeccions se’n deriven tres indicadors ambientals visibles a totes les aules, amb codis de color tipus semàfor (verd, groc i vermell). Espais singulars i projectes ambientals Creació de l’Hort Ecològic a primer d’ESO. Construcció de caixes niu per estudiar els ocells de la zona i els pol·lenitzadors que visiten l’hort. S’han creat assignatures i projectes específics centrats en temes ambientals. Objectiu: que la sostenibilitat sigui una experiència pràctica al pati i a l’aula, i no només un cartell al passadís. Relació amb l’entorn i implicació comunitària Projecte “Apadrinem l’Alzinar”, un espai natural a 10 minuts de l’institut, dins del programa d’apadrinament del territori. Desenvolupat en col·laboració amb l’Ajuntament i amb la implicació dels delegats ambientals i de l’Escola Verda de l’Institut. Inclou una marxa solidària i sostenible on participa tot l’Institut i també l’alumnat de sisè de l’Escola La Creu i de La Rosella de Rosselló, centres adscrits a l’Institut Joan Solà. Impacte del premi i passos següents El Premi Escola Verda 2025 a la trajectòria i millora continuada té una dotació econòmica de 3.000 €. No es quedarà en una simple fotografia: Els delegats i delegades ambientals explicaran a tot el centre què significa el reconeixement. Definiran nous horitzons verds i línies de treball futures a partir d’aquest èxit. Es remarca la importància de celebrar el premi i de donar a conèixer la feina feta a tota la comunitat educativa. "Ara, els delegats i delegades ambientals seran els encarregats d'explicar a tot l'Institut què significa aquest reconeixement i quins nous horitzons verds es plantegen a partir d'ara." L’episodi es tanca recordant que l’Infopòdcast és un flaix informatiu en 3 minuts produït en xarxa i que l’endemà hi haurà noves històries del territori.
Aquí, a l'Oest és el nostre magazín de tarda. Conduït pel Fran Balañá. Un programa fet en xarxa amb les emissores: Ràdio Ponent, Ràdio Rosselló, UA1 Lleida Ràdio, Ràdio Tremp, Alpicat Ràdio i Ràdio Sió Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h.
Episodi informatiu centrat en l’actualitat local, la cultura i la memòria històrica a diversos municipis del Segrià. Es presenten esdeveniments com l’Expo Torrefabrick a Torrefarrera, el Premi Josep Lladonosa i la recerca al monestir femení santjoanista d’Alguaire, la Fira de la Figa i la Fira de Setembre d’Almenar. També es descriuen festes majors i iniciatives com el Lagravera Fest, les activitats de Som d’Andaní, la festa a la Mata de Pinyana i el rol de la Banda de Cornetes, Tambors i Majorets. El programa #onajove dona veu al jovent i a artistes com Íster Avenn, mentre el pòdcast 'Les sis de Ravensbrück' i la figura de Conxita Grangé Beleta enforteixen la memòria democràtica. Completen l’episodi el repte solidari de Carles Sarroca i Ferran Ferrer a favor de l’AFANOC, el documental 'Parirem sense por' d’Alba Pifarré, i l’impuls del patrimoni amb la Vil·la Romana del Romeral i la Cursa de la Cordera d’Albesa.
Cada setmana, farem plegats un recorregut rítmic de 60 minuts pels anys que van canviar la música i tantes altres coses o potser no tantes, si més no, han quedat com una gran referència.Temes, cantants, grups, fets i anècdotes que per a molts ja són part important de la nostra vida. Rock, rhythm & blues, copla, cançó catalana, soul i folk!
Cada setmana, farem plegats un recorregut rítmic de 60 minuts pels anys que van canviar la música i tantes altres coses o potser no tantes, si més no, han quedat com una gran referència.Temes, cantants, grups, fets i anècdotes que per a molts ja són part important de la nostra vida. Rock, rhythm & blues, copla, cançó catalana, soul i folk!
Episodi molt complet d’AQUÍ, a l’Oest centrat en tres grans blocs. Primer, a “Escolta’m una cosa”, la Maria Gateu i l’Eduard Morell entrevisten el compositor David Esterri (l’Oper del Roquer), fugint de la biografia típica per aprofundir en la seva música de concert: un quartet pentatònic per a flauta i corda, una suite catalana per a acordió diatònic, piano i contrabaix i el “Preludi a la hiperxeologia. L’escala de la vida” dedicat al filòsof Francesc Pujols. Parlen d’escales pentatòniques i diatòniques, música programàtica i reivindiquen Pujols i la cobla Sant Jordi. Després, al “Massa Est és l’Oest”, l’Arnau Vila analitza la decisió històrica de RTVE de no participar a Eurovisió 2026 per la presència d’Israel, que consideren un blanquejament del genocidi a Gaza. S’escolten opinions diverses (Sabina Pedrós, Júlia García, Fran Balanyà, Maria Gateu i Adrià Rubinat), que oscil·len entre la tristesa eurofan i el suport ètic a la retirada, i es repassa el boicot compartit amb Països Baixos, Irlanda i Eslovènia, recordant èxits eurovisius de cada país. Finalment, a “Lo fallo tècnic”, el tècnic Abel Porroy comenta el Spotify Wrapped 2025, amb Bad Bunny com a artista global més escoltat i Quevedo liderant a Espanya, i cançons com “Die with a Smile” o temes de Billie Eilish i K-pop al capdamunt. En clau d’humor, discuteix amb el Fran sobre Spotify vs YouTube i tanca el programa amb música de Rosalía, barrejant dades musicals i bon humor.
Episodi dens d’AQUÍ A L’OEST que combina actualitat territorial, solidaritat local i una mirada crítica al món audiovisual. Primer, l’equip repassa la situació de la PPA a Catalunya: el virus detectat a Cerdanyola és genèticament diferent del que circula per Europa i s’investiga un possible origen de laboratori, mentre la Generalitat amplia restriccions al medi natural i negocia amb més de 100 països per salvar el sector porcí. També es tracten les noves ajudes als regants dels Canals d’Urgell, el paper del voluntariat en la democràcia de base, l’encesa dels llums de Nadal a pobles com Almenar o Alfarràs i la consulta de Gósol per canviar de demarcació. El tema central és el Festival Musical Solidari d’Alpicat a benefici de La Marató de 3CAT (càncer): els Dansaires del Pi expliquen com han passat de karaokes a un concert amb artistes locals (Luigi Sierra, Comando Colacao, Christian Módol, Javi Boira, etc.), amb entrades, rifes i bar destinats íntegrament a la causa, i amb relleu generacional a l’escenari. Finalment, a la tertúlia de cinema, es revisa la polèmica de la paeria de Balaguer amb el documental El gitano de Balaguer: discrepància entre la versió institucional (negativa per pressupost, però amb resposta) i la de la productora, que denuncia manca de comunicació i comentaris despectius. Tot seguit, es debat la possible compra de Warner Bros Discovery per part de Netflix, que podria concentrar un catàleg gegant (HBO, Harry Potter, DC, etc.), reduir la competència, posar en risc els cinemes i activar alarmes antimonopoli als EUA.
L'art de crear llum amb alma artesana En aquest episodi de #socdeproximitat a emunfmradio, coneixem la Núria Forner, la creadora de Nur Atelier de Velas. Des del seu propi laboratori a casa, la Núria transforma la seva cuina en un espai d'alquímia on fabrica espelmes úniques i recipients de ciment de forma totalment manual. Un procés lent i conscient La producció de cada peça requereix paciència i temps, allunyant-se de la immediatesa industrial. Els punts clau del seu mètode són: Fabricació integral: Ella mateixa crea els motlles i els envasos de ciment, un procés que pot durar entre 10 i 20 dies segons l'època de l'any. Materials naturals: A diferència de les espelmes comercials fetes amb parafina (derivat del petroli), la Núria utilitza cera de soja, que és vegetal, biodegradable i més saludable. Experiència sensorial: Els aromes estan seleccionats per connectar amb el sistema límbic, buscant evocar records o estats emocionals, com la concentració o la calma. El ciment com a element artístic L'ús del ciment és un dels trets distintius de la marca. Tot i ser un material sovint vist com a fred, la Núria el treballa per donar-li color i bellesa, creant peces de decoració que són úniques i irrepetibles. "Cada peça és única i això té un valor incalculable per mi, perquè hi ha molta autenticitat." Proximitat i futur Actualment, els seus productes es poden trobar en diversos mercats d'artesania del Segrià Nord i zones properes com Tàrrega o Guimerà, a més de la seva botiga en línia. El seu projecte reivindica el talent del territori i el valor dels objectes fets a foc lent.
Context i punt de partida Les proves de competències bàsiques indiquen que l'alumnat de sisè de primària i quart d’ESO s’expressa millor en castellà que en català. Davant d’això, la ràdio pública reforça el seu paper de promoció de la llengua catalana i d’educació mediàtica als centres educatius. El certamen “Llegim entre ones” Llegim entre ones és un certamen de lectura en veu alta destinat a infants de 3r i 4t de primària que: Es troba a mig camí entre escola, biblioteca i ràdio. Arriba a la seva 3a edició després de l’aturada per la pandèmia. Està promogut per Emunt, el Pla Educatiu d’Entorn del Segrià i les biblioteques d’Aubesa, Alguaire, Almenar, Corbins i Torrefarrera. Hi participen 6 escoles: Albert d’Albesa, Pinyana d’Alfarràs, Teresa Bergadà d’Alguaire, Escola d’Almenar, La Creu de Torrefarrera i Solixent de Corbins. Objectius principals Fer guanyar confiança a la canalla llegint en veu alta. Animar-los a jugar amb la veu i a descobrir la lectura com a espectacle. Implicar l’alumnat nouvingut en una activitat col·lectiva en català. Funcionament del projecte Selecció dels textos Les bibliotecàries trien els materials adequats per a 9–10 anys. Enguany han escollit el llibre Contes per educar infants feliços. Cada escola interpreta un conte diferent del recull. El resultat es podrà escoltar en un programa especial de Nadal. Tallers previs a la gravació Abans de gravar, les periodistes d’Emunt fan un taller d’expressió oral i corporal a cada escola per: Treballar la vocalització. Aprendre a respirar correctament. Millorar la entonació. Perdre la vergonya davant del micròfon. "Una mena d’escalfament radiofònic per a tota la classe." L’Eva, tutora de l’Escola Albert d’Albesa, destaca que el taller els ha ajudat a ser conscients de la respiració i de la importància de projectar bé la veu, i que l’alumnat hi ha après molt i ho ha viscut com un moment compartit molt positiu. Veu de l’alumnat Diversos infants expliquen la seva experiència: Alguns reconeixen que al principi estaven molt nerviosos, però els exercicis els han ajudat a relaxar-se i a donar-se suport entre companys. Destaquen que: El taller ha estat molt divertit. Han après moltes coses sobre com llegir i actuar. Els ha agradat interpretar diferents personatges. Voldrien tornar a repetir l’experiència. A Torrefarrera, les tutores de quart, la Maite i la Noemí, subratllen que: El taller és molt motivador per a l’alumnat. És una bona manera de promoure la lectura a l’escola. Els infants s’han sentit importants per: Preparar el conte durant diversos dies. Utilitzar un micròfon. Participar en una activitat compartida amb altres escoles. L’alumnat de Torrefarrera comenta reptes concrets (com la part del personatge Panxeta) i el gaudi d’assumir rols com el de narrador, ressaltant que s’ho han passat molt bé i que el taller els ha encantat. Selecció i premis Cada escola tria quatre alumnes (incloent-hi alumnat nouvingut) per representar el centre a la gravació. Una particularitat del projecte és que la lectura es grava d’una sola tirada, sense talls. El jurat, format per bibliotecàries, valorarà les lectures. Hi ha un premi col·lectiu per a la classe guanyadora: un lot de llibres. També hi haurà un premi específic per als lectors i lectores seleccionats, que es desvetllarà aviat. El resultat final es podrà escoltar en el programa especial de Nadal “Llegim entre ones”, dins l’Infopòdcast, un flaix informatiu de 3 minuts produït en xarxa.
Programació setmanal a la biblioteca de Torrefarrera Biblios EMUN presenta la programació de la biblioteca de Torrefarrera per a la setmana del 8 al 14 de desembre, amb activitats per a públic adult, infantil i famílies amb nadons. Clubs de lectura Dimarts 9 (matí, 11 h) – Club de Lectura de Contes per Adults Coordinat per Agnes Sellers. Lectura d’Herois descabalcats, obra de la mateixa coordinadora, publicada per Edicions Zenobítia. Recull de relats on els protagonistes, tot i les adversitats, no es rendeixen mai i continuen endavant, convertint-se en una autèntica lliçó de vida. El fet de tenir l’autora al club fa la sessió més propera, dinàmica i participativa. Dimarts 9 (tarda, 17 h i 18 h) – Clubs de lectura infantils (cicle inicial i mitjà) Coordinats per Míriam Roma. Lectura de La tribu Keput, de Liz Gravel (editorial Litera Libros). Llibre molt divertit sobre un grup de criatures molt lliures que viuen en cabanes als arbres, envoltades d’animals i a qui no els agrada gens rentar-se. A través de l’humor i d’il·lustracions molt vistoses, es treballen valors com l’acceptació mútua i la convivència en harmonia malgrat les diferències. Dijous 11 (19.30 h) – Club de lectura de no ficció Coordinat per Cisco Bertrand. Comentari del llibre Desobediència civil de Hannah Arendt (editorial Lleonard Muntaner). Es reflexiona sobre el dret i el deure de dissentir, la desobediència civil, l’objecció de consciència i la participació activa de la ciutadania com a eina per combatir les injustícies. Tot i estar publicat el 1970, es remarcal que és una obra plenament vigent i molt rellevant socialment i políticament. Contes per a nadons Divendres 12 de desembre – Contacontes «Catifa de contes» Última sessió de contes de l’any. Activitat especial per a nadons de fins a 24 mesos (places molt limitades). Es fan dues sessions: a les 17.30 h i a les 18.15 h. A càrrec de Sara Sareta (Planeta Pastanaga). Adaptació d’una tècnica francesa, el tapis de lecture, per fomentar l’animació lectora dels més petits. Explica la història del Relet, un osset que passa l’hivern dormint i que estima els contes, les cançons i les moixaines. Inscripcions i funcionament Cal reserva prèvia per als contacontes i activitats amb aforament limitat. Vies de contacte amb la biblioteca: Correu electrònic: [email protected] WhatsApp: 655 757 713 Telèfon: 973 75 02 40 Les inscripcions per a la sessió de contes per a nadons s’obren dimarts 9 de desembre. Si un infant inscrit es posa malalt, es demana avisar la biblioteca per poder utilitzar la llista de reserves i aprofitar la plaça. Ambient nadalenc: cartes als Reis Mags La biblioteca ja disposa de les cartes als Reis Mags elaborades pel Servei de Biblioteques de la Generalitat de Catalunya. Són cartes il·lustrades per Pep Boadella, de disseny molt atractiu. Es convida tots els nens i nenes a passar per la biblioteca, endurse’n la carta, pensar bé què volen demanar i fer-la arribar als Reis Mags, perquè els desitjos puguin arribar a temps. "Ja és Nadal" a la biblioteca, que combina activitats lectores per a totes les edats amb la il·lusió de les festes.
Episodi d’Aquí, a l’Oest amb una segona hora dividida en dues parts: una agenda cultural molt densa i un Espai Salut sobre odontologia. A l’agenda, la Júlia, la Maria i la Txell repassen un cap de setmana ple de fires de Nadal, mercats artesans i festes gastronòmiques arreu de la província de Lleida: mercats a pobles del Pallars i l’Alt Urgell, la Fira Artesana d’Àger, el Mercat de Nadal d’Agramunt (amb showcooking de torró) i diferents festes de l’oli a la Vall del Corb i les Garrigues. També destaquen concerts de Daniel Higiénico, José Antonio Chic, la nit Indy 2000 als Bucs, un tardeo al Pirineu, un vermut amb vinils jamaicans als Grans Records, grans espectacles com Michael’s Legacy i Miguel Poveda a la Llotja, teatre familiar a Cervera, un taller de manga a Sort i activitats de contes i trobades literàries a El Genet Blau. Una càpsula explica l’origen del panettone. Després, a l’Espai Salut, Arnau Vila entrevista Mariona Sánchez, higienista de la clínica dental de Torrefarrera. Parlen de noves tecnologies dentals (escàner intraoral, impressió 3D, aparells per a neteges menys doloroses), de l’evolució de l’ortodòncia (Invisalign, retenedors “per sempre”), dels problemes de geniva (gingivitis, periodontitis), del paper del fil dental i del raspall suau, de la importància de les revisions anuals i de com és el dia a dia i la formació d’una higienista dental.
El programa combina un repàs de l’actualitat local, una entrevista sobre l’Escala NIFI solidària d’Agramunt i una tertúlia esportiva. Les notícies tracten la pesta porcina africana i les mesures de control, la nova zona refugi del Parc de Nadal de Lleida, un judici per una acusació d’agressió sexual, la demanda de regulació dels lloguers al Pirineu, l’enllumenat nadalenc i el projecte escolar Llegim entre Ones. A l’entrevista, Magda Sera, Yolanda Martínez, Maribel Molina i Pepita Renye expliquen com preparen la 26a edició, la participació de més de cinquanta persones, els decorats, el vestuari i les entrades. Sergi Guiú i Arnau Vilà comenten bàsquet, futbol i hoquei, amb atenció al Cadí la Seu, el Hiopos Lleida, el Mollerussa, el Lleida Esportiu i els equips d’hoquei de la zona.
Panorama nadalenc als pobles Episodi especial 100% nadalenc presentat per la Maria Lara i l'Anna Gasol dins l’Infopòdcast de Munt, amb un repàs àgil a les principals activitats de Nadal als pobles de l’entorn. Salut i grip durant les festes Es preveu que el pic de la grip coincideixi amb les festes de Nadal, segons Salut. L’ús de mascareta a centres sanitaris i residències no serà obligatori per defecte, sinó que dependrà del protocol comú d’actuació. El període de vacunació voluntària contra la grip ja està en marxa. Encesa de llums i ambient nadalenc Alvesa El divendres 5 de desembre es fa el clàssic compte enrere “3, 2, 1 i llums”. Carrers encesos, fred al nas i moltes fotos per a les xarxes. Almenar Demà a les 18 h a la plaça 11 de setembre: tradicional encesa de llums de Nadal. Amb música en directe de Christian Módol, xocolata i coca per endolcir l’acte. El pubillatge donarà el tret de sortida al compte enrere. Un ambient marcadament nadalenc i festiu. Alfarràs El 6 de desembre (Sant Nicolau), festa d’hivern del poble. Missa cantada i vermut popular al migdia a la plaça. A la tarda, a partir de dos quarts de sis, als porxos de l’Ajuntament, encesa tradicional de llums. Es parla de la possible visita d’elfs amb dolços per als assistents. Festes de Nadal i Cap d’Any Revetlla de Cap d’Any a Alvesa Organitzada per la Comissió de Festes al pavelló polisportiu. Cal recollir tiquet prèviament a l’Ajuntament (fins demà, en horari habitual). Tres modalitats d’entrada: Sopar de càtering + festa. Portar el sopar de casa + festa. Només entrada a la festa (el sopar es fa per compte propi en un altre lloc). Festa de Nadal a la Salet El 27 de desembre, organitzada per La Veu del Jovent a la Salet. Format de tardeo i nit llarga de DJs: DJ Carlos per escalfar l’ambient. DJ Noé amb música dels 80 i 90. DJ Nouma (Balasc) per tancar la festa. Proposta oberta a tot el poble, amb molta música i bon rotllo nadalenc. Música i sensibilitat nadalenca Concert de Nadal al Guaire A càrrec de la Coral Ginesteia. 14 de desembre, 18 h, a l’Església de la Mare de Déu del Merli. Activitat que posa el focus en la sensibilitat i l’esperit nadalenc a través del cant coral. Tancament de l’episodi El desembre tot just comença i ja es dibuixa un calendari ple d’enceses de llums, sopars, tardeos, vermuts i festes. Es recorda que es pot recuperar l’Infopòdcast i trobar més informació al web d’emunfmradio (emun.ca). Un flaix informatiu en 3 minuts per posar-nos de ple en l’ambient de Nadal als pobles.
Agenda Cultural i Literària a Almenar La Maite Morera, representant de la Biblioteca d'Almenar, presenta una setmana plena d'activitats culturals a l'emissora EMUN FM, destacant la cloenda de l'any i la preparació de les festes nadalenques. Activitats Destacades de la Setmana Dimarts 9 de desembre: Darrera trobada de l'any dels grups de lectura de famílies lectores, una jornada dedicada a la lectura compartida. Dijous 11 de desembre: Club de Lectura Infantil: Comentari del llibre "Compte amb la granota" de William Bee. Aula d’Extensió Universitària: Conferència de l'Antoni a la Casa titulada "El missatge de les muntanyes, origen" a la Sala 1 d'octubre. Divendres 12 de desembre: Presentació del llibre Ménage à Trois de l'autora local Josepa Sopenya, una obra de microrelats que serà presentada per Maribel Torà. El 9è Mercat de Nadal i Lletra L'esdeveniment central tindrà lloc el dissabte 13 de desembre, de 10:00 a 14:00 h, al carrer d'Horta i la plaça del Mercat. Aquesta edició compta amb diverses novetats i tradicions: Vermut Literari: Una de les principals novetats d'enguany, moderat per la periodista Laura Alcalde i amb la participació de les autores Anna Sáez i Josepa Sopenya. Cultura i Tradició: Recitació de poemes per part de l'alumnat de l'escola, l'hora del conte amb Eva González i tallers de manualitats organitzats per les AFES. Participació Comunitària: Parades d'artesans, entitats locals i l'emissora emunfmradio, que realitzarà continguts especials i entrevistes a les parades per conèixer les recomanacions de llibres. Ambient Festiu: Tallers de galetes amb l'Associació de Joves, música, sortejos i una visita especial sorpresa per als més petits. "És una jornada matinera, però que val molt la pena perquè està farcida d'activitats, sortejos i tallers."
Presentació literària d'una autora local El programa Biblios EMUN de l'emissora emunfmradio ha destacat l'activitat principal de la biblioteca d'Almenar per aquesta setmana. La Maite Morera ha presentat la sessió dedicada a la literatura de proximitat. Detalls de l'acte Autora: Lídia Camins-Vinós, escriptora vinculada al municipi. Data i hora: El proper dissabte, 6 de desembre, a les 18:30 hores. Ubicació: La presentació tindrà lloc a la sala 1 d'octubre d'Almenar. Contingut de la sessió L'acte és obert a tot el públic i permetrà als assistents conèixer de prop la primera obra de l'autora. Durant la sessió es duran a terme les següents activitats: Explicació de la gènesi i el procés de creació del llibre. Venda d'exemplars i signatura de llibres per part de l'escriptora. Diàleg amb el públic sobre la temàtica de l'obra. "Vindrà l'autora, també farà la presentació del llibre, la venda de llibres, signatures i explicarà una mica com ha tingut la idea d'aquesta creació."
Al Som Terra 496 coneixem de prop com el sector s’adapta i innova: entrevistem Rosa Cortés, directora de l’Escola Agrària d’Alfarràs, i Joana Martí, cap de finca, que ens expliquen el nou projecte de plantació de pi pinyer i com es dissenya una finca pensada per aprendre i, alhora, ser rendible i mecanitzable. També parlem amb Jaume Bernis (responsable del porcí a JARC-COAG) sobre la preocupació del sector i l’impacte sanitari i de mercat vinculat a la fauna salvatge, i amb Sergi Balaguer (cap sectorial de fruita dolça de JARC) sobre els Premis de la Poma Golden i el valor afegit que donen a la feina del pagès. I estrenem una nova secció, “Haikus a la vora del canal”, amb Rocío López, que ens deixa dues píndoles literàries per reconnectar amb la natura: (Matsuo Bashō) E tardor la senda ningú no la recorre aquesta tarda. (Octavio Paz) El mundo cabe en diecisiete sílabas: tú en esta choza.
