Maria Gateu conversa amb Joel Castanyer, xef i propietari de la Boscana, després que el restaurant hagi rebut la segona estrella Michelin. Castanyer recorda els seus inicis al restaurant familiar Resquitx i la formació que el va portar cap a una cuina d’autor centrada en la fruita i vinculada als conreus de les terres de Ponent. Explica els reptes d’incorporar-la als plats dolços i salats, com proven i ordenen les elaboracions per crear els menús i per què ara introdueixen canvis de manera gradual. També reivindica la proximitat amb clients i productors i diu que volen gaudir de la segona estrella. A la segona part, Karen Alfonso i l’equip fan jocs d’improvisació amb frases absurdes i un Passaparaula de temàtica nadalenca.
El programa combina actualitat local amb una tertúlia conduïda per Karen Alfonso, amb Anna Gómez, Francesc de Dios i Francesc Balanyà. Les notícies recullen les dades de criminalitat a Lleida, les demandes d’Unió de Pagesos davant la pesta porcina africana, un baròmetre sobre mobilitat ciclista i les reivindicacions del Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat a Lleida i Mollerussa. La tertúlia se centra en els casos de pesta porcina africana detectats a Collserola, el risc per al sector porcí, la bioseguretat, les exportacions i la gestió de la fauna. També debat sobre la tractorada contra les zones ZEPA i l’equilibri entre protecció de la biodiversitat, activitat agrària i vida rural. Al final s’anuncia una conversa amb Neus Tomàs.
L'episodi especial d'emunfmradio commemora el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat amb una taula rodona que inclou la federació Allem i l'entitat Talma. Els protagonistes, l'Esteve i la Cristina, comparteixen el seu dia a dia a la llar residència de Juneda i reivindiquen el seu dret a treballar i a ser tractats sense estigmes. El punt central és la lectura del manifest d'enguany, que sota el lema No ens deixis fora, exigeix una participació activa en la vida política, cultural i social. Es posa un èmfasi especial en la necessitat d'eliminar les barreres físiques als pobles petits, la importància del transport accessible i el repte d'assegurar que la revolució digital sigui inclusiva per a tothom.
Context i motiu de l’episodi Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat (3 de desembre) com a fil conductor de l’episodi de l’Infopòdcast. Es posa el focus en la manca de presència mediàtica de les persones amb discapacitat, segons el CAC, que alerta que les televisions i ràdios només els dediquen entre el 0,1% i l’1,8% del temps d’emissió, xifra estancada des de fa més de 10 anys. Actes i reivindicacions a Lleida A Lleida, entitats com AIEM, Down Lleida i l’ONCE s’uneixen per donar visibilitat a les seves demandes. Lectura del manifest Acte el 3 de desembre a les 11 h a la sala Alfred Pereñà. Lectura del manifest reivindicatiu amb el lema: "No ens deixis fora, volem participar. Tenim molt a dir i hi ha molt per fer." Després de la lectura, la batucada Batuca Pum de l’Escola de l’Estel de Balaguer acompanya la marxa al carrer per fer sentir les reivindicacions. Contingut del manifest El manifest recorda que participar plenament en la societat no és un privilegi, sinó un dret humà, reconegut a la Declaració Universal dels Drets Humans i a la Convenció de l’ONU sobre els drets de les persones amb discapacitat. Principals demandes Autonomia de vida i possibilitat de viure de manera independent. Transports i serveis accessibles a tot el territori. Suports reals com l’assistència personal. Informació i comunicació accessibles per a tothom. Educació inclusiva i respectuosa. Eliminació de barreres físiques i socials. Dret a decidir i votar en igualtat de condicions. Que la tecnologia i el món digital siguin realment accessibles per a totes les persones. Denúncia de Dincat: retallades i deute El context actual es descriu com especialment dur per a les entitats del sector. Situació econòmica crítica Dincat, que agrupa prop de 300 entitats i representa els drets de més de 85.000 persones amb discapacitat intel·lectual a Catalunya, denuncia un maltractament institucional per part del govern. Es detalla una retallada de més de 5 milions d’euros en el personal de suport dels centres especials de treball d’iniciativa social. Hi ha un deute de 153 milions d’euros que les entitats han hagut d’avançar per poder pagar nòmines. Aquesta situació posa en risc més de 10.000 llocs de feina i ofega 93 entitats sense ànim de lucre. Campanya de resposta Davant d’això, s’impulsa la campanya: "Prou maltractament institucional, la inclusió no es retalla" La Cristina i l’Steve, dues persones que reben acompanyament d’Itàlia, són les encarregades de llegir el manifest. Les seves paraules recullen una visió crítica de l’etiquetatge: "A mi no m’agrada l’etiqueta de discapacitada..." Reivindiquen que tenen capacitats i poden fer moltes coses per elles mateixes, qüestionant la mirada reduccionista sobre la discapacitat. Recursos i continguts relacionats El manifest es pot recuperar al web emun.cat. També es recomana recuperar "L’asteroide B612", programa amb els companys de Sant Joan de Déu d’Almacelles, disponible al web d’emunfmradio i guanyador del Premi a la Inclusió de Ràdio Associació. Tancament de l’episodi L’episodi es tanca recordant que l’Infopòdcast és un flash informatiu de 3 minuts coproduït amb la Xarxa de Comunicació Local, amb un to àgil i proper, i acomiadant-se dels oients fins al proper capítol.
Context general de l’episodi Programa de magazín local d’aquí, a l’Oest (EMUN FM) amb tres blocs principals: • Literatura i patrimoni local: presentació d’un volum sobre Granyena de Segarra. • Turisme esportiu i BTT: projecte Territori L’Upodall a la Conca de Tremp. • Medi ambient i pagesia: conflicte amb les ZEPA i preocupació per la Pesta Porcina Africana (PPA). 1. Som el que llegim: inventari de Granyena de Segarra Origen del projecte editorial • La secció literària presenta el nou volum de la col·lecció d’inventaris del patrimoni arqueològic, arquitectònic i artístic de la Segarra, dedicat a Granyena de Segarra. • L’autora, Mercè Salsench, explica que l’estiu de 2022 va proposar al director de la col·lecció, Jordi Oliva, dedicar un volum al municipi, perquè hi havia poca bibliografia i no es feia justícia a la riquesa patrimonial del poble. • El treball de camp i d’arxiu es va desenvolupar entre l’estiu de 2022 i l’hivern de 2023. Metodologia i perfil de l’autora • Mercè Salsench és llicenciada en Història (UNED) i màster en Arxivística i Governança de la Informació (UAB), i treballa com a arxivera i investigadora. • Aquest bagatge fa que el llibre insisteixi molt en documentació d’arxiu: per a cada casa, pleta o edifici, s’intenta trobar context històric, genealogies i datacions. • El volum incorpora una breu història del nucli basada en documentació inèdita. Contingut del llibre L’obra té unes 230 pàgines, pròleg d’Albert Turull, i fotografies de l’autora i de Josep Maria Santés Masses. Es combina fotografia actual amb imatge històrica (fons Agustí Duran i Sanpere, Joan Artigues, etc.) i aportacions de veïns. Estructura principal • Introducció i context urbà - Evolució urbanística des de l’edat mitjana fins a inicis del segle XX. - Configuració de carrers, places i portals, antiga muralla closa i ubicació de l’església anterior. • Arqueologia - Castell de Granyena, molt mitificat com a “castell dels templers”. - Església primitiva. - Jaciment paleolític als voltants. - Molins de vent fariners antics. • Arquitectura civil - Cases de llenatges econòmicament rellevants, amb descripció de famílies i trajectòries. - Edificis amb inscripcions, dates o elements cisellats singulars. - Evolució de la casa de la vila (Ajuntament). - Molins d’oli i altres equipaments. • Arquitectura religiosa - Església parroquial neoclàssica, molt gran en relació amb el poble. - Església de Sant Pere i el seu antic cementiri adjunt. - Santuari de la Mare de Déu del Camí, centre de devoció comarcal i receptor de pelegrinatges de fa segles. • Arquitectura popular (el gruix més gran de l’inventari) - Classificació temàtica: aigua, bestiar, refugi… - Més de 50 cabanes de volta, 12 pletes, aixoplucs, cisternes, pous, pallisses, masos, marges de pedra seca. - Destaca el marge de la Carlana, de longitud quilomètrica. - En total, es cataloguen més de 180 béns. • Escultura i elements litúrgics - Imatge religiosa diversa. - Descobriment sorprenent al cementiri vell del segle XIX: a l’interior d’una capella, s’hi conserven làpides i elements funeraris reaprofitats, alguns datables als segles XVII–XVIII. - Campanes i altres peces de metall. - Gran quantitat d’exvots i retaulons de fusta oferts al santuari de la Mare de Déu del Camí. • Patrimoni dispers - No tot el patrimoni roman al terme: algunes peces són al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, al Museu Etnològic de Barcelona i al Museu d’Arqueologia Ramon Boleda de Verdú. Estat de conservació i reflexió territorial • Tot i la bona conservació de molta arquitectura popular, diversos béns culturals d’interès (BCIN/Bé catalogat) es troben en mal estat: el castell, el molí de vent, part del patrimoni religiós. • L’entrevista planteja un debat: - El despoblament i la petitesa del municipi (uns 150 habitants) han ajudat a conservar elements? - Alhora, la manca de recursos dificulta la restauració. • Es remarca la importància d’aquestes publicacions per: - Fer visible un territori que sovint no ha estat centre de poder ni protagonista dels grans relats històrics. - Fixar per escrit i en imatge un patrimoni que, sense documentació, corre el risc de desaparèixer de la memòria. Presentació pública • El llibre es presentarà el 12 de desembre a les 19 h, a la Sala Bou de Cervera. • S’integra a la col·lecció de la Fundació Jordi Casés i Llebot, que ja ha publicat volums dedicats a Sant Guim de la Plana, Torà, Ivorra, Estaràs, Massoteres, Torrefeta i Florejacs, Guissona i Tarroja, configurant una mena d’“enciclopèdia” del patrimoni de la Segarra. 2. Redescobrint-nos: Territori L’Upodall i la BTT a la Conca de Tremp Naixement del projecte • A la secció Redescobrint-nos, la Júlia presenta Territori L’Upodall, una associació de la Conca de Tremp dedicada a recuperar i mantenir antics camins i senders per convertir la zona en un destí de referència per a la BTT. • L’Andreu Tomàs explica l’origen: - Un grup d’amics que feien mountain bike va transformar una cursa a peu nocturna, “La cuca de llum” (a Talarn), en una cursa/marxa de BTT. - Per fer-la possible, van començar a arreglar camins existents i a obrir-ne de nous. - Any rere any, la cursa creix i amb ella creix el projecte de senders, fins a adquirir una dimensió reconeguda arreu com a Territori L’Upodall. Un territori ideal per a la BTT • La morfologia de la Conca de Tremp és clau: És una conca amb una altitud que permet pujades assequibles i baixades llargues i agradables. Les baixades poden acabar directament a Tremp, Talarn o pobles propers, sense necessitat d’enllaços llargs. • Gran diversitat de terrenys en pocs quilòmetres: Boscos. Zones d’argila molt singulars. Àrees de roca i terreny pedregós. Canvi constant de paisatges en distàncies molt curtes (“sembla que estiguis en un altre lloc completament diferent”). Model d’associació i impacte local • Territori L’Upodall és una associació sense ànim de lucre: Ningú cobra de l’entitat; tota la feina és voluntària. Tots els ingressos es destinen a reinvestir en el territori. • Fonts de finançament: Quotes de socis. Aportacions voluntàries d’establiments col·laboradors (hotels, bars, negocis) i particulars. • La idea central és una “roda” de beneficis compartits: Millorar corriols, senyalització i informació → Atraure més practicants de BTT → Omplir hotels, bars i serveis locals → Generar més recursos per reinvertir en el territori. “És una roda que, si tots la fem rodar, arribarà a un punt que la inèrcia la farà imparable.” • A més de l’esport, el projecte aporta manteniment actiu de l’entorn i una estratègia de turisme sostenible basat en el respecte al medi i en el retorn al territori. Crida final • L’espai tanca animant els oients amants de la BTT a visitar la Conca de Tremp, provar les rutes i descobrir aquest “entorn privilegiat” de proximitat. 3. Lleida Natura: ZEPA, pagesia i Pesta Porcina Africana L’últim bloc, Lleida Natura, condueix a una conversa llarga i densa sobre medi ambient, polítiques europees, pagesia i fauna, amb la intervenció de Carol Aixut, responsable de Medi Ambient d’Unió de Pagesos. 3.1. El conflicte de les ZEPA i el reg del canal Segarra-Garrigues Marc general • Es parla de la tractorada i mobilitzacions recents contra la situació actual de les ZEPA (Zones Especials de Protecció d’Aus) a la plana de Lleida. • La queixa central de les organitzacions agràries (Unió de Pagesos, JARC, Revolta Pagesa, comunitats de regants, etc.) és doble: Les ZEPA no han assolit plenament l’objectiu de millorar la biodiversitat. Han limitat fortament el desenvolupament agrari, impedint aprofitar el canal Segarra-Garrigues i el reg de suport. Taula de treball vs. decisions • En una reunió recent amb Territori i Agricultura, el departament proposa crear taules de treball per buscar solucions. • Les organitzacions agràries ho rebutgen com a dilació: asseguren que la feina de diagnosi ja està feta des de fa 20 anys, i el que cal és decidir. “Les taules de treball anem perdent temps, ja portem 20 anys així.” El reg de suport i les decisions “arbitràries” • Les zones ZEPA fan que moltes hectàrees potencialment regables no puguin rebre reg de transformació; en el millor dels casos, només reg de suport amb una dotació molt baixa d’aigua. • Es denuncien situacions incoherents: Finca partida: una meitat pot tenir reg, l’altra no, per una línia de ZEPA. Percepció de decisions preses des de despatxos lluny del territori. Biodiversitat, secans i compensacions • El programa contextualitza: els secans de Ponent són un hàbitat de molt alt valor europeu, molt escàs, per això s’hi concentren figures de protecció. • Es recorda el discurs històric segons el qual els pagesos serien compensats econòmicament per les restriccions; Carol Aixut afirma que, en la pràctica, aquestes compensacions no han arribat: Cap sou estable per la pagesia que viu en zona ZEPA. Ajuts testimonial (un exemple: 18 € per 100 ha). • Això alimenta la sensació d’haver estat enganyats i d’una deixadesa administrativa de dues dècades. Efectes sobre el despoblament rural • Es vincula directament la ZEPA amb el despoblament: En municipis gairebé 100% ZEPA (per exemple Preixana, Belianes), el jovent té dificultats per viure de la pagesia. Menys activitat agrària comporta pèrdua de serveis, comerç local i, a la llarga, risc que el poble quedi reduït a molt poca gent. 3.2. Crítica al model de governança ambiental Falta de dades i de visió rural • Es critica que: Moltes ZEPA no tenen plans d’ús i gestió aplicats ni òrgan rector funcionant. S’hagin pres decisions sense estudis suficients sobre efectes reals en la pagesia. Hi hagi una visió massa urbanocèntrica del medi natural. • Es recorda l’Estatut del Món Rural, que hauria d’obligar a revisar polítiques amb perspectiva de micropobles i territori rural, però que en la pràctica encara no canvia inèrcies. Relació tensa amb l’administració • A la reunió recent: Territori aguanta la crítica i es queda a la taula. Agricultura marxa abans, molesta amb el to i les exigències. • Es percep manca de propostes concretes per part de l’Administració: “Ells no han vingut amb la feina feta, ells han vingut sense propostes ni res.” • Les organitzacions agràries reclamen taules polítiques reals, no només tècniques, i recordar que els pagesos tenen doble feina: les explotacions i la defensa del sector. Turisme, renovables i “aparadors” • Es qüestiona el discurs que el turisme de natura i les energies renovables substitueixen o compensen la pèrdua d’espai agrari: Molt turisme ornitològic és puntual i no genera prou base econòmica estable. Les renovables, tal com s’estan desplegant, ocupen sòl agrari i no sempre beneficien directament el territori. • Es critica el concepte de convertir els parcs naturals en “aparadors” per al turisme, i es defensa que el territori no s’ha de gestionar només pensant en visitants, sinó en la gent que hi viu i hi treballa. 3.3. Pesta Porcina Africana (PPA) i fauna cinegètica Situació actual • Es tracta breument la Pesta Porcina Africana (PPA): Infecta porcs senglars i porcs domèstics, però no afecta les persones ni pel contacte ni pel consum de carn. Els locutors insisteixen: “Mengeu pernil”, per desfer pors injustificades. • De moment, el focus conegut és a Collserola, en fauna salvatge (porc senglar), no en granges. Preocupació al territori • Les organitzacions agràries veuen amb molta preocupació que la malaltia hagi aparegut sobtadament a Collserola, obviant les zones de frontera on s’esperava que entrés primer. • Es demana: Més control sanitari i de fauna a altres zones del país. Gestió més estricta del porc senglar, que prolifera i entra als camps. • Exemple local: a la collita de panís d’una sola hectàrea, un pagès compta 15 porcs senglars fugint del camp, il·lustrant el grau d’overpoblació. Fauna cinegètica i gestió • A banda de la PPA, es fa referència a altres conflictes amb fauna: Conills a zones com Verdú, on la situació es qualifica de “drama”. Ós al Pirineu i tensions amb ramaderia extensiva. Debats sobre línx i el seu impacte sobre guineus i conills. • Es critica que les taules de gestió de fauna sovint siguin espais informatius i no de decisió, i que això ha provocat que alguns sindicats s’aixequessin de la taula. 3.4. Mobilització i perspectives • La tractorada ha superat les expectatives de participació (uns 100 tractors), cosa que mostra un alt grau de malestar al món agrari. • Les entitats insistiran en la pressió: - S’ha convocat una nova reunió el 12 de desembre i es reclama que es faci al territori de Lleida, no a Barcelona. - Es demana al govern català que traslladi el problema a Europa i revisi la Declaració d’Impacte Ambiental de les ZEPA. • Hi ha un cert escepticisme sobre la capacitat real de canviar el mapa de protecció a escala europea, però la pagesia no vol esperar 20 anys més i reclama solucions tangibles a curt i mig termini. 4. Idees clau de l’episodi Patrimoni i identitat • Els inventaris com el de Granyena de Segarra: Visibilitzen pobles petits i el seu passat. Creen una base documental sòlida per a la conservació i futura recerca. Enforteixen el sentiment de pertinença i “fer territori”. Territori, esport i desenvolupament local • Projectes com Territori L’Upodall mostren com: L’esport (BTT) pot ser motor de turisme sostenible. La iniciativa voluntària i local pot dinamitzar economies rurals. El paisatge i els camins tradicionals es poden revalorar sense expulsar la pagesia. Medi ambient i pagesia: una convivència complexa • El bloc de Lleida Natura posa damunt la taula: La tensió entre conservació de la biodiversitat i viabilitat econòmica de la pagesia. La necessitat d’una gestió de ZEPA i fauna basada en dades, compensacions reals i diàleg polític sincer. El risc que les polítiques ambientals mal dissenyades accentuïn el despoblament rural i debilitin qui realment gestiona el paisatge: els agricultors i ramaders. En conjunt, l’episodi ofereix una mirada coherent al territori de Ponent: des del patrimoni material i espiritual dels pobles petits, passant per iniciatives de turisme actiu, fins als grans debats sobre com compatibilitzar natura, pagesia i futur dels pobles rurals.
Visió general de l’episodi Episodi del magazín Aquí, a l’Oest amb tres blocs principals: • Actualitat local de les Terres de Lleida • Entrevista literària sobre El biberon de la quinta de Joan Coromines • Tertúlia de xarxes i tendències amb un experiment romàntic en directe i noves modes digitals 1. Notícies de proximitat 1.1. Pesta porcina africana a senglars • S’eleven a nou els casos de senglars morts per pesta porcina africana (PPA) al Parc de Collserola, a prop de Cerdanyola del Vallès. • El Ministeri d’Agricultura, Ramaderia i Pesca confirma que tots els casos han estat validats pel Laboratori Central de Veterinària d’Algete (Madrid). • Es manté un radi de vigilància de 20 km a les explotacions porcines, amb analítiques totes negatives i sense símptomes de PPA a les granges. Idea clau: La malaltia, de moment, només afecta fauna salvatge i no les explotacions porcines controlades. 1.2. Dades d’atur a Lleida • Al novembre, l’atur baixa un 0,86 % a la demarcació de Lleida: gairebé 1.000 persones deixen d’estar desocupades. • Total d’aturats: 15.726 persones, un 4,15 % menys que fa un any (681 desocupats menys). • Afiliats a la Seguretat Social: 210.040 persones, però amb un descens mensual de 965 afiliats (-0,46 %) respecte a l’octubre. • En perspectiva interanual, hi ha menys aturats i més gent treballant que fa un any. • Desglossament per gènere: més dones aturades (9.200) que homes (6.400). • El gruix de l’atur es concentra al sector serveis, seguit d’indústria, agricultura i construcció. 1.3. Mobilitat i discapacitat: mancances greus • Usuaris d’ASPID a la demarcació de Lleida denuncien les dificultats de mobilitat accessible en transport públic per a persones amb mobilitat reduïda. • Fan una acció reivindicativa desplaçant-se en tren, bus urbà i interurbà des de Balaguer, Mollerussa i Tàrrega fins a Lleida. • Problemes detectats: - Rampes i plataformes espatllades o inoperatives - Vehicles sense rampa - Manca de manteniment i comprovacions periòdiques dels sistemes d’accessibilitat • La presidenta d’ASPÍD, Viviana Benditxo, subratlla que el problema no és tant la instal·lació inicial com no revisar ni provar els mecanismes: "Crec que és més decidir en el manteniment. Una vegada ho hem fet, ho hem fet i allà es queda. I durant el temps ningú ho comprova, o fins que no puja una altra persona." • Ton Mortardit, encarregat d’accessibilitat, concreta incidències: - Un bus urbà sense rampa - Una línia (L5) on una persona no ha pogut pujar - En Rodalies, el tren s’anul·la, es posen busos: • el primer bus accessible s’omple de seguida • el segon bus no era accessible per a cadires de rodes • L’acció s’emmarca en el Dia Internacional de les Persones amb Discapacitat. 1.4. Campanya de Nadal a Mollerussa • L’associació Mollerussa Comercial impulsa la campanya “el gran talonari” per incentivar les compres locals fins al 22 de desembre. • Hi participen una quarantena de comerços. • Funcionament: - Cada establiment té una urna pròpia. - Per cada compra de mínim 20 €, el client omple una butlleta. - Es sorteja un únic premi conjunt amb tots els obsequis aportats pels comerços. • Regals variats: sessions de ioga, pràctiques de conduir, descomptes directes, etc. • La presidenta, Lídia Vilaltella, remarca que cada comerç decideix què aporta i això surt especificat a la butlleta. • Es reforça la il·luminació nadalenca amb punts de llum als comerços associats i quatre nous elements. 1.5. Hospital d’Ossets de Peluix a Lleida • 350 nens de 8 escoles de Lleida participen a l’Hospital d’Ossets de Peluix. • Objectiu: reduir la por als hospitals i humanitzar la sanitat. • Organitzen l’Associació d’Estudiants de Ciències de la Salut de la UDL i la PAERI. • Escoles participants: Joc de la Bola, Pràctiques 1, Joan Maragall, Parc de l’Aigua, Espiga, Pràctiques 2, Camps Elisis i Mare de Déu de Montserrat. • Dinàmica: - Els infants porten un peluix “malalt”. - Aprenen a fer radiografies, auscultacions i curar ferides. - Si cal “operar” el peluix, se’ls explica què és un quiròfan i el material que s’hi fa servir. • Iniciativa Teddy Bear Hospital, nascuda a Alemanya, present actualment a uns 90 països. 2. Tema del dia: “El biberon de la quinta” 2.1. De l’enginyeria a la literatura L’entrevista amb Joan Coromines gira entorn de la seva novel·la El biberon de la quinta, centrada en la Quinta del Biberó i la Guerra Civil, però amb un fort component d’història d’amor. • Coromines és enginyer tècnic industrial, un perfil no habitual en el món literari, però la necessitat d’escriure li neix d’una història familiar real. • La novel·la és ficció però basada en fets reals: - El protagonista, Julián, està inspirat en el seu avi. - A la portada hi ha el dibuix a llapis d’un soldat al front de l’Ebre, que és un retrat real del seu avi. "Ell va formar part de la Quinta del Biberó, i va combatre els fronts del Segre... i també després a l’Ebre el van fer presoner." 2.2. Origen de la història: el viatge a Navarra • El seu avi va ser presoner a Navarra, en un camp de selecció de presoners, després d’haver combatut al Segre i a l’Ebre. • Anys després, Coromines i la seva dona fan un viatge a Navarra i, gairebé per casualitat “paranormal”, descobreixen detalls desconeguts del passat del seu avi, especialment relacionats amb una noia de Baràsoain. • Aquestes “sincronicitats” el marquen profundament i el porten a plantejar-se el llibre. "Va ser un moment que em va marcar molt la vida, les coses que de tants anys es tornaven a posar soles al seu lloc." 2.3. Novel·la de guerra… i sobretot d’amor • Coromines insisteix que no és un “llibre de guerra”, sinó una història d’amor situada en la Guerra Civil. • Contexts principals de la novel·la: - Front del Segre i cap de pont de Balaguer (Camarasa–Balaguer), escenari de la batalla del Segre. - Pallars, també zona de front durant mesos. - Navarra i Sant Sebastià, com a espais de rereguarda, on la guerra dura relativament poc i la vida quotidiana continua amb més normalitat. • A Navarra i a Donostia, on la guerra dura aproximadament dos mesos, és més creïble el desenvolupament d’una història d’amor intensa. 2.4. El títol i el simbolisme • El títol El biberon de la quinta sorgeix principalment d’un joc de paraules amb el nom històric Quinta del Biberó. • Inicialment no tenia una càrrega simbòlica pensada, però després l’autor interpreta que “el biberó de la quinta” és el propi Julián, el protagonista. 2.5. Impacte psicològic de la guerra • La novel·la retrata el xoc traumàtic d’uns nois de 17 anys enviats al front amb instrucció militar mínima. • Explica que havien estat “entrenats” a la zona d’Agramunt i l’Urgell, però amb una formació molt bàsica. • Al cap de pont de Balaguer es troben amb tropes nacionals molt experimentades i el resultat és una “massacre”. • Conseqüències psicològiques per al Julián: - Trauma per la mort d’amics i situacions límit. - Remordiments constants, fins i tot quan ja és en entorns tranquils al País Basc. • Coromines estableix el paral·lelisme amb la realitat del seu avi, que va quedar “marcat a foc” per tota la vida. 2.6. Memòria històrica i lectors joves • Tot i que els protagonistes tenen 17–19 anys, el públic principal actual del llibre és gent de 40–50 anys en amunt. • Coromines lamenta la dificultat d’atraure lectors joves: - Competeixen amb xarxes socials, plataformes com Netflix, videojocs, etc. • Considera que la novel·la podria ser una bona porta d’entrada per a joves a la memòria de la Guerra Civil des de l’empatia. • Segons l’autor, el llibre agrada especialment a lectores dones, malgrat la portada “de soldat” que pot fer pensar en un relat purament bèl·lic. 2.7. Bons i dolents? Humanització dels personatges • Una de les intencions centrals de Coromines és evitar el maniqueisme: "És un llibre que no hi ha bons i no hi ha més. És un llibre que sobretot els personatges són molt humans." • Tots els personatges, tant d’un bàndol com de l’altre, es presenten com a víctimes arrossegades per un conflicte que els supera. • L’autor vincula això amb l’actualitat: la població civil continua sent qui paga el preu més alt en les guerres, igual que a la Guerra Civil espanyola. 2.8. Risc d’oblit i paper de l’educació • Coromines veu un risc clar que el pas del temps dilueixi la memòria de la Guerra Civil i de joves com els de la Quinta del Biberó. • Ho nota a les presentacions: hi ha poca gent jove interessada. • Recorda que, en la seva pròpia escolarització, la Guerra Civil gairebé no es tractava: - Sovint quedava pel final del temari i no s’arribava a explicar. • Defensa que el sistema educatiu hauria de incloure la Guerra Civil de forma objectiva, sense instrumentalització política. • Assenyala la manca de bibliografia realment objectiva sobre el conflicte. 2.9. Literatura, memòria i recomanacions • Coromines destaca el paper de la literatura, la historiografia i els documentals com a eines per donar veu als qui no van poder explicar la seva experiència. • Recorda que molts llibres de memòries de combatents, publicats als anys 70–80, estan avui descatalogats. • Recomana especialment: Sangre y fuego, de Chaves Nogales, com una crònica periodística excepcional i molt objectiva de la Guerra Civil. 2.10. Presentacions al territori i futur literari • L’autor valora com a molt especials les presentacions al Pallars i Pirineu, que considera “casa seva”. • Ha presentat el llibre a: - Biblioteca de Tremp - Ajuntament de Pobla de Segur (Casa Mauri) - Senterada - Gerri de la Sal - Sort, entre d’altres • Aquestes trobades serveixen per dialogar directament amb els lectors i aprofundir en dubtes o curiositats. • Coromines està escrivint una segona part: - Explicarà per què el Julián no torna a Sant Sebastià en acabar la guerra. - L’acció se situarà sobretot a Alemanya, a l’inici de la Segona Guerra Mundial. 3. Tertúlia de xarxes: amor, apps i llenguatge juvenil La segona part de l’episodi passa a un to més lleuger i humorístic, amb la tertúlia habitual de tendències i xarxes socials. 3.1. Operació “Ivan busca l’amor” Les col·laboradores de xarxes (Txell, Sabina, Karen, Maria, etc.) posen en marxa una “recerca de parella” en directe per al tècnic del programa, Ivan Husson. • Fa setmanes, parlant d’apps de cites com Tinder o Badoo, l’Ivan havia confessat que no li funcionaven i que li costava trobar parella estable. • Aprofitant això, la tertúlia organitza una sorpresa totalment real (asseguren que l’Ivan no en sabia res): - Creen un correu específic: [email protected] (especificant que “Ivan” va amb v baixa). - Expliquen que filtraran els correus i que l’objectiu és trobar una parella “bona i adient”, no una relació esporàdica. • També conviden les oients a trucar en directe a l’estudi d’EMUN FM per parlar amb l’Ivan i, potencialment, conèixer-lo en antena. "Això no és un fake, és de veritat. Ens hem proposat trobar-li parella a l’Ivan." 3.2. Quin perfil busca l’Ivan? L’Ivan aprofita el moment per definir, mig seriosament mig en broma, el que li agradaria en una parella: • Edat ideal: - Ell té 27 anys (a punt de fer-ne 28 al gener). - Demana una franja aproximada de 24 a 34 anys (4–5 anys amunt o avall). • Aficions i estil de vida: - No vol algú obsessionat amb escalada extrema o muntanyisme molt exigent. - Accepta senderisme suau i caminades horitzontals; no vol “ràpel per parets”. • Objectiu de la relació: - Una relació seriosa, recíproca i positiva per a tots dos. • Sobre ell mateix, es descriu com: - “Més de sofà i pel·li” que d’activitats hiperactives, però també capaç de sortir de festa. - Manetes: sap muntar mobles, canviar fluorescents i cuinar una mica. Les companyes el “venen” als oients com un noi maco, simpàtic, amb bona veu i detallista, i insisteixen que la beneficiària serà ella més que ell. 3.3. Lligar a Spotify: missatges directes i privacitat La tertúlia deriva cap a l’ús de plataformes no tradicionals per lligar, i s’explica una novetat a Spotify: • Abans, per compartir una cançó, calia copiar l’enllaç i enviar-lo per WhatsApp o altres apps. • Ara Spotify habilita un xat intern de missatges directes, de manera que: - Pots enviar cançons, podcasts o audiollibres dins la mateixa app. - Es converteix potencialment en una eina per flirtejar, a través de cançons dedicades. • La funció està disponible per a usuaris gratuïts i de pagament, però només per a majors de 16 anys. • Alhora, Spotify pot: - Detectar enllaços que dues persones ja s’havien enviat fora de la plataforma. - Emprar-ne les metadades per recomanar contactes o millorar seguretat. • Alguns tertulians ho veuen com un pas cap a comunicacions més segures, però d’altres hi detecten riscos de privacitat i “espionatge” de dades. • Es remarca que: - Totes les grans apps convergeixen i integren xat (Instagram, Facebook, X, etc.). - Spotify també permet blocar i reportar perfils, per prevenir abusos. Paral·lelament, comenten la tradició d’expressar sentiments a través de la música: • Els antics cassets gravats per regalar a algú especial. • Les playlist dedicades a Spotify com a equivalent modern. • Detalls com els “difurcadors de cascos” per compartir música en excursions d’escola. 3.4. El fenomen “6-7”: paraula de l’any La tertúlia es tanca amb un tema de llenguatge juvenil: l’expressió “6-7” (six-seven), escollida com a paraula del 2025 per alguns portals. • És una expressió que la canalla de primària i ESO fa servir constantment, sovint acompanyada d’un gest de braços en forma de L, amunt i avall. • Alguns tertulians expliquen que l’han sentit molt en: - Rodes de premsa amb nens - Patios d’escola a pobles de Ponent • Origen probable: - La cançó “Dot Dot (6x7)” del raper nord-americà Escrilla. - La lletra evoca un estil de vida urbà i rebel. • S’ha convertit en un meme generacional global: - Té entrada pròpia a Wikipedia. - Les cerques han crescut un 600 % en dos mesos. - Fins i tot hi ha una beguda anomenada “6-7 Water”. - Es veu a xarxes, a la NBA (jugadors celebrant cistelles amb el gest), a TikTok i Instagram. • Significat: - No té un significat fix. - Fa de comodí: pot voler dir “més o menys”, “ni fu ni fa”, “sí però no”, o simplement és una broma sense sentit concret. "6-7 no sempre vol dir res, però significa tot: és un mem cultural que els joves entenen sense necessitat de definició." La tertúlia ho interpreta com un exemple de com les noves generacions creen codis propis (com el XD o altres expressions dels millennials), que marquen identitat i pertinença encara que resultin incomprensibles per als adults. 4. Eixos temàtics principals • Salut pública i territori: pesta porcina africana a senglars, però amb control a les granges. • Economia i ocupació: lleu millora de l’atur amb matisos en afiliació. • Drets i accessibilitat: denúncia contundent de les mancances de mobilitat per a persones amb discapacitat. • Comerç local i vida comunitària: campanya de Nadal a Mollerussa. • Educació i salut emocional infantil: Hospital d’Ossets de Peluix. • Memòria històrica i guerra civil: trauma, amor i humanització dels bàndols a través de El biberon de la quinta. • Literatura com a eina de memòria: recomanacions i reflexió sobre el paper de l’escola i els llibres. • Xarxes socials i afectivitat: recerca de parella, límits de les apps i nous usos de plataformes com Spotify. • Llenguatge juvenil i cultura memètica: irrupció de 6-7 com a clau generacional.
Al capítol d’avui, la Naila Martínez comparteix una notícia enorme: ha participat en un taller nacional del Pla d’Acceleració de l’OMS (organitzat pel Ministeri de Sanitat) per impulsar mesures reals contra l’obesitat infantil, portant-hi la veu i l’experiència del programa Nereu. Explica el seu model de canvi d’hàbits familiars (6–12 anys)—joc i activitat física no competitiva, educació alimentària, emocions i implicació de les famílies—i comenta el pilot de Gran Canària com a exemple que, quan escola i comunitat s’hi alineen, els canvis arriben.
Resum general L'episodi informa sobre la forta caiguda del preu del porc arran d’un brot de pesta porcina africana a Collserola i, en paral·lel, destaca reivindicacions i bones notícies per als micropobles de Catalunya des de Torrecerona. 1. Mercat del porc i impacte de la pesta porcina africana Caiguda sobtada de preus a Mercolleida A Mercolleida, la llotja de referència estatal: El porc cau entre un 7,5% i un 17%, segons el tipus d’animal. El preu baixa 10 cèntims per quilo. El garrí de 20 kg passa de 36 € a 31 €. "El garrí sí que és molt escandalós perquè es parla amb euros, però el porc se parla la baixada amb cèntims però que amb euros també és molt." Es remarca que no vol dir que el sector s’ensorri, però sí que és un canvi important en un mercat ja marcat per: Molta oferta. Tendència prèvia a la baixa dels preus. Brots de PPA i dispositiu de control El brot de pesta porcina africana (PPA) s’ha detectat a la serra de Collserola, a la demarcació de Barcelona. S’ha establert una zona perimetrada de 6 km, tancant l’accés al parc dels 12 municipis que hi fan frontera. Més de 300 efectius hi treballen: Tècnics. Agents rurals. Veterinaris. Veterinaris de l’equip d’emergència veterinària de la Unió Europea. Exportacions i paper de la Xina La Xina és un dels grans clients del porc espanyol. El missatge oficial és de prudència però també de calma: El tancament no és total, sinó regional. La prohibició d’importar carn de porc espanyola per part de la Xina s’acota només a la província de Barcelona. Això és possible gràcies a un acord de regionalització signat fa poques setmanes. Mesures de bioseguretat Es posa èmfasi en extremar les mesures de bioseguretat: Molta higiene. Desinfecció rigorosa. Control dels accessos a les explotacions. Objectiu: reduir al màxim el risc de nous contagis i protegir el mercat exterior. 2. Micropobles i serveis municipals: la fira de Torrecerona Quarta fira de micropobles de Catalunya Torrecerona ha acollit la quarta fira de micropobles de Catalunya. En aquest marc, el govern ha anunciat oposicions per cobrir 218 places de: Secretaris municipals. Interventors municipals. Reptes dels micropobles Des de Torrecerona, l’alcalde Agustí Jiménez destaca les mancances: "Els micropobles també tenim serveis, tot i que tenim mancances. És el tema de les infraestructures, de fibra òptica, de serveis, les escoles... I també una mica la falta dels ajuntaments dels nostres micropobles de la falta de secretaris interventors." Principals mancances esmentades: Infraestructures. Fibra òptica i comunicacions. Serveis bàsics. Escoles. Manca de secretaris i interventors als ajuntaments. L’anunci d’oposicions es valora com una molt bona notícia perquè: Facilitarà la incorporació de personal qualificat. Ajudarà a cobrir necessitats administratives dels micropobles. Situació a Lleida Lleida és el territori més afectat per la manca de funcionaris d’habilitació nacional. Malgrat el fred, la participació a la fira ha estat molt alta, i a Torrecerona se’n mostren molt satisfets. 3. Informació de serveis i oferta de feina Es recorda que “avui toca treure l’orgànica”, en referència a la recollida selectiva de residus orgànics. Corvins necessita cobrir una plaça d’auxiliar administratiu/va a l’Ajuntament, que també assumirà: La gestió de la Biblioteca Municipal. 4. Format i crèdits del programa Programa presentat per Arnau Vilà i Pili Garcia. Data: dimarts 2 de desembre. Es defineix com un Infopòdcast de “Moner Flash informatiu en 3 minuts”, Coproduït amb la XARXA de Comunicació Local. "Escolta l'Infopodcast de Munt, el faig informatiu en 3 minuts, cop produït amb la xarxa de comunicació local. Adeu!"
La psicòloga i treballadora social Marta conversa amb el presentador sobre el doomscrolling: el consum repetit de males notícies a les xarxes, la dopamina, els algorismes i l’impacte que pot tenir en adolescents. Després, Montse Monjo, CEO de la Clínica Nexus, repassa l’origen i el creixement del centre, explica la seva aposta per la seguretat, els resultats naturals i un lideratge basat en l’acompanyament, i parla de les dificultats empresarials i dels objectius futurs vinculats a les proves genètiques i la medicina regenerativa. Al tram final, el tècnic Ivan exposa tradicions d’hivern anteriors al Nadal: els Saturnals, el Nardugan i el Yule, relacionades amb el solstici, els àpats, els regals i la decoració dels arbres.
Resum general del pòdcast Programa d’Aquí, a l'Oest emès a la tarda en xarxa per emissores de les Terres de Lleida. L’episodi combina: • Bloc d’actualitat informativa (ramaderia, medi ambient, habitatge) • Tema del dia dedicat al Nadal al Picat amb un calendari d’Advent gegant • Tertúlia de televisió amb focus en Eurovisió, el retorn de Lo Cartanyà i el cas judicial de la docu-sèrie de Rocío Carrasco A continuació es detallen els grans blocs temàtics i els continguts principals. Actualitat local i territorial Pesta porcina africana a Collserola (0–367 s) Idea clau: situació crítica pel brot de pesta porcina africana en porcs senglars a Collserola, amb fort impacte potencial sobre el sector ramader i l’exportació de carn porcina. Punts principals • Fins al dilluns al migdia: 2 positius confirmats i 11 sospitosos en porc senglar, sobre unes 40 carcasses analitzades a Madrid. • Les 39 granges de la zona restringida continuen negatives. • Prioritat absoluta: evitar que cap porc senglar entri en el circuit alimentari de les granges i contenir el focus en un radi de 20 km restringits. • Més de 400 efectius treballaran fins al cap de setmana a Collserola, incloent 117 militars de la Unitats Militar d’Emergències (UME), agents rurals i dispositius especialitzats. Operatiu de recerca i contenció “És una zona molt complicada... s’estableixen quadrícules de 300 per 300 metres... aquesta quadrícula s’ha de revisar pam a pam.” • Explicació del cap de l’àrea de grups especials d’agents rurals, Lluís Pallarès: - Zona amb molt de relleu i vegetació densa, que dificulta la recerca. - Es divideix Collserola en quadrícules de 300 x 300 m. - Cada quadrícula és registrada pam a pam per un equip concret. - S’utilitzen equips a peu, drons i binomis canins. Impacte econòmic i exportacions • El conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, subratlla que està en joc: - L’impacte econòmic del sector porcí i de transformació càrnia. - L’impacte social i territorial sobre el món rural. - La reputació internacional del país com a productor segur. “El país s’hi juga molt... el ser o no ser dels propers anys... tots els governs del món estan mirant com ho fem, el nostre rigor, rapidesa, coordinació i transparència.” • El president de la Federació Empresarial de Carns i Indústries Càrniques, Ignasi Pons, explica: - La clau serà com els països importadors apliquin la regionalització (si tanquen només la zona afectada, una província, una comunitat o tot l’Estat). - Alguns mercats importants, com Mèxic i Japó, ja han tancat importacions. Protesta pagesa per les zones ZEPA (389–522 s) Idea clau: tractorada a Lleida per exigir un replantejament de la gestió de les zones ZEPA (Zones Especials de Protecció d’Ocells) i compensacions al sector agrari. Actors i organitzacions implicades • Unió de Pagesos, Assaja, Revolta Pagesa, Pagesos o Cunills, Manifest del Gran Urgell i Comunitat de Regants del Segarra-Garrigues. • Coordinació d’una tractorada coincidint amb reunió amb el Departament d’Agricultura i Territori. Reivindicacions principals • Crítica a la prohibició de regar durant 20 anys les finques dins ZEPA: es considera que: - Condemna la viabilitat del sector agrari. - Afavoreix abandonament de finques i despoblament rural. “És un abandonament dels pobles, una ruïna pel sector primari... les polítiques ambientals des d’un despatx de Barcelona no funcionen a cap zona rural.” — Carol Aixut, Unió de Pagesos • Problema greu de fauna cinegètica, especialment conills, que les ZEPA dificulten controlar: “Hi ha moltes finques on tu no hi pots actuar... fa que ens sigui difícil controlar aquestes plagues.” — Àlex Foix, Pagesos o Cunills • El sector demana mesures compensatòries reals: “Quan la vam posar vam dir que ens indemnitzarien... actualment no agafem cap indemnització i és al revés.” — Josep Maria Pijuan, Unió de Pagesos Desallotjament d’un bloc als pisos ocupats de les Borges Blanques (537–663 s) Idea clau: inici del desallotjament judicial d’un bloc declarat inhabitable al carrer Sant Agustí / Agorosenyor (la transcripció és poc clara) a les Borges Blanques, amb fort component social i de vulnerabilitat. Context i procediment • Una desena de dotacions dels Mossos perimetraran la zona des de les 9 del matí. • Desallotjament ordenat per un jutjat, després que a l’agost l’Ajuntament declarés l’edifici inhabitable per greus deficiències. • Es va donar un mes als inquilins perquè marxessin voluntàriament. • El dispositiu es preveu llarg, possiblement d’hores o dies. Situació de les famílies • Diversos inquilins es resisteixen, assegurant que no se’ls ofereix alternativa d’habitatge. • Testimoni d’un afectat que denuncia una situació extrema: “Una niña de 12 años... una niña de 4 años... una mujer enferma... nos tiran sin manta, sin nada. Aquí en puro invierno, ¿dónde vamos a ir?” Posició de l’alcalde, Josep Ferran • L’alcalde critica que un municipi de 6.500 habitants no pot assumir tot el cost social: “Vam avisar fa més d’un any... o bé es treballava per un desallotjament i reallotjament ordenat, o podíem tenir una situació com aquesta.” • Un cop el bloc quedi buit, el decret d’inhabitabilitat obliga l’actual propietari a rehabilitar l’edifici en dos mesos. • El pla municipal preveu que l’edifici aculli pisos socials i es prioritzi un pis per a una propietària que marxa però encara paga hipoteca. Tema del dia: Calendari d’Advent gegant al Picat Presentació de la iniciativa (725–838 s) Idea clau: l’Ajuntament del Picat impulsa per primera vegada un calendari d’Advent gegant a la Plaça de la Unió, amb un fort component comunitari i cultural. • Entrevista a Mireia Perna, regidora de Cultura del Picat. • Objectiu: crear una tradició nadalenca compartida per tot el poble. “És una tradició que m’agrada molt... estaria xulo compartir aquesta tradició amb tot el poble.” Origen de la idea • Neix de la vivència personal de la regidora amb calendaris d’Advent a casa. • Comença com una “bogeria” que va sembrant entre persones clau fins que l’equip la compra. • Del concepte original de 24 accions diàries, es rebaixa a un model híbrid: cinc dies forts i la resta automatitzats/associatius. Objectius del calendari (838–917 s) Valors que es volen transmetre • Recuperar l’essència del Nadal entesa com: - Compartir amb veïns i veïnes. - Fer somriure els nens (accent familiar amb matís infantil). - Fomentar la màgia i la il·lusió al carrer. • Activitat pensada per a tota la família, però amb especial focus en la canalla. “És una proposta pensada per tota la família, però és evident que té un matís més infantil.” Com és i com funciona el calendari gegant (917–1049 s) Estructura i funcionament • El calendari es concep com una “màquina màgica” que cada dia s’il·lumina. • Cada il·luminació està associada a una “essència del Nadal” (generositat, bondat, desitjos, etc.). • El personatge protagonista és el Gorman: - Nom inspirat en una paraula arrelada al Picat, relacionada amb gormanderia (persona molt llaminera). - Connecta amb la tradició del xocolata i dolços dels calendaris d’Advent. - Personatge clown, entranyable i una mica gamberro, que interactua amb el públic. “El Gorman és una persona molt llaminera... busca cada dia una de les essències del Nadal i il·luminar el dia que toqui.” Dies amb presència del Gorman • 5 grans accions amb el Gorman, sempre a les 18:00 h i a la Plaça de la Unió: - Inauguració (dia 1 de desembre). - Divendres 5. - Divendres 12. - Divendres 19. - Dimarts 24 (gran festa de cloenda). Dies sense Gorman • La il·luminació diària es fa igualment, però: - L’encesa física va a càrrec d’associacions i entitats del poble. - Es comparteixen les obertures via xarxes socials de l’Ajuntament, també a les 18:00. Activitats destacades i dinamització (1049–1223 s) Inauguració i essències del Nadal • El primer dia el Gorman parla de generositat / bondat. • Cada divendres es treballa una nova essència. • El 24 de desembre hi haurà una gran festa infantil i familiar, com a cloenda. El trenet de Nadal • El trenet de Nadal circularà els dies 10, 11 i 12 de desembre. • Es preveu que el Gorman pugui arribar algun dia amb el trenet (tot i el seu caràcter imprevisible). Implicació del comerç local • El comerç del Picat s’integra al projecte: - Els infants podran cercar un dibuix del Gorman a les botigues, endur-se’l i pintar-lo. - Es busca un projecte transversal: cultura, comerç i associacions. “Hem intentat que fos un projecte transversal... que fos una cosa molt més comunitària.” Nadal al Picat: altres activitats ja fetes (1223–1316 s) Encesa de llums i activitats prèvies • El 28 de novembre es va fer l’encesa de llums de Nadal, molt celebrada: - Disseny nou de llums, amb expectatives altes respecte l’any anterior. - Xocolatada popular organitzada per l’Associació de Dones amb coca i xocolata. • El 29 de novembre es va dur a terme l’activitat de “buscar el tió pel Tossal”: - Més de 200 famílies participants. - Valorada per la regidora com una experiència molt emotiva. Música, cançó pròpia i abraçades (1288–1338 s) Cançó oficial del calendari d’Advent • S’ha creat una cançó original per al calendari, que s’estrena en primícia a la inauguració. • La cançó parla del Picat i del Gorman. • Vol ser una tonada enganxosa, “d’aquestes que se’t queden al cap”, pensada per a infants (earworm nadalenc tipus “Patim, patam, patum”). Altres elements • S’han previst moments d’abraçades, música i altres gestos simbòlics vinculats a la bondat i la calidesa nadalenca. L’escenografia i la producció (1410–1523 s) Construcció del calendari i professionals implicats • L’escenografia s’ha construït expressament per al projecte. • L’escenògraf Joan Pena ha dissenyat l’“artilugi” gegant, pensat per perdurar i reutilitzar en futurs anys. • Diversos professionals (escenògraf, músic, etc.) s’han involucrat amb gran implicació i, en alguns casos, renunciant a part del seu marge per fer possible el somni. “Hem anat a buscar professionals... la resposta ha sigut superbonica i s’han volgut involucrar al projecte sí o sí.” Treball intern a l’Ajuntament • Es destaca la dedicació de l’equip de cultura: - Jordi Escuer (tècnic / col·laborador molt bolcat en el projecte). - Yolanda, companya de l’Ajuntament que va abraçar la idea des del primer moment. Dimensió comunitària i crida a la participació (1550–1721 s) El poble com a protagonista • L’objectiu final és que tot el poble compti els dies per Nadal plegats: “És com, vinga, ajuntem-nos tots i fem el compte enrere.” • Es confia en la resposta del veïnat del Picat, acostumat a acollir molt bé les propostes culturals. Competència amb extraescolars • La regidora admet que entre setmana competiran amb extraescolars, però fa una invitació suggeridora: “Per un dia que un nen no vagi a música o anglès, no passa res. Que és Nadal!” Missatge final per animar a venir • Motius per assistir-hi: - Conèixer el Gorman (personatge i vestuari molt cuidats). - Veure la escenografia i escoltar la cançó oficial. - Viure una acció breu (uns 20 minuts), pensada tenint en compte el fred i la foscor d’hivern. - Sortir amb el “cor regalat” i un somriure. Desitjos de Nadal de la regidora (1721–1772 s) • Desig comunitari de la Mireia Perna: - Que el projecte tingui continuïtat. - Que la Sala La Unió segueixi plena d’activitats i públic. - Que el Picat es mantingui com un poble actiu i culturalment ric, amb molts perfils diferents participant. Tertúlia de televisió: Eurovisió, Lo Cartanyà i casos mediàtics Introducció a la tertúlia de tele (1812–1891 s) • Inici de la secció de tertúlia televisiva, amb to distès i humorístic. • Complicitat entre els tertulians (Sabina Pedrós, Karen, Kàtia/Càrela d’Alfonso, etc.) i el presentador. Debat sobre Eurovisió i la participació d’Israel (1891–2027 s) Context actual d’Eurovisió 2026 • RTVE manté la decisió de no participar a Eurovisió si Israel continua al certamen, arran de: - El que consideren un genocidi a Gaza. - L’incompliment reiterat de normes del festival per part d’Israel. • Declaracions del president de RTVE, José Pablo López, al Senat: - Considera insuficients els canvis anunciats per la UER (Unió Europea de Radiodifusió) en votació i transparència. Calendari de decisions • El 4 i 5 de desembre se celebra la 95a Assemblea General de la UER a Ginebra, on es decidirà si Israel hi participa o no. Posicions dels diferents països • Televisions públiques de Irlanda, Islàndia, Eslovènia i Països Baixos també condicionen la seva participació a la presència o no d’Israel. • Alemanya, membre del Big Five, pressiona en sentit contrari: si Israel no participa, podria retirar també la seva participació. Crítica a la cobertura televisiva de la pesta porcina (2027–2211 s) Anècdota sobre un programa d’Antena 3 • Un tertulià explica haver vist Susanna Griso entrevistant un ramader català sobre la pesta porcina africana. • Crítica a: - El desconeixement de la presentadora i contertulis sobre la regionalització de la sanitat animal i l’exportació. - L’ús d’icones com el pernil serrà com a símbol “de la hispanitat” i el discurs polititzat. El ramader acaba dient-li, en directe, que estaria bé que “la Griso es documentés abans de fer una entrevista”. • Es denuncia el to conspiranoic d’un altre programa (Ferreras) apuntant a possibles “atacs biològics” sense proves. • Reivindicació implícita de TV3 o mitjans més rigorosos per informar d’aquests temes. Retorn de Lo Cartanyà: ‘Finisterri’ (2211–2603 s) L’anunci del retorn • Es confirma que 20 anys després torna Lo Cartanyà a 3CAT amb una nova producció titulada “Finisterri”. • Estructura del retorn: - 2 episodis especials (sitcom/comèdia). - 1 reportatge “making of” sobre la producció de la sèrie. “Una de les sitcoms amb més renom de la televisió catalana, almenys aquí a Lleida.” Recepció i identitat lleidatana • Es destaca que, tot i que a la resta de Catalunya l’audiència va ser moderada, a Lleida la sèrie va marcar un abans i un després, perquè posava accent lleidatà en primer pla, encara que fos en clau satírica. • Es bromeja sobre crítiques antigues (“només ens treuen per burlar-se de nosaltres”), però es defensa que l’humor ha de permetre riure de si mateix. Detalls de la nova producció • Títol: Finisterri. • Localització: retorn al poble original de Lo Cartanyà. • Nou escenari principal: un hotel acabat d’obrir, probablement rural, que serà el centre de noves trames. • Repartiment: - Tornen personatges clàssics: Tilda, Anselmo, Garretó, Bardagí, mossèn Joan, Pipito. - S’incorpora Jove Camilo, el fill de Lo Cartanyà i la Suri, com a representant de la “nova generació”. Dubtes sobre l’emissió • De moment, tot indica que s’estrenarà a la plataforma 3CAT (streaming), no necessàriament en obert a TV3. • Els tertulians critiquen l’estratègia de concentrar molta ficció només a plataforma i no programar-la més a la graella lineal: “És un producte que veia la gent que mirava la tele... tenen un volum de ficció que foten allà en pala i podrien cuidar més la graella.” • Proposta humorística: convidar Xavier Bertran (Lo Cartanyà) al programa i entrevistar-lo “com a senyor Cartanyà”. Calendari i encaix a TV3 • No hi ha data d’estrena anunciada. • Es debat on es podria col·locar a la graella (tema de dilluns ocupat per Crims, existència d’altres programes com El millor / El millor, el pitjor, etc.). Condemna judicial a productors de la docu-sèrie de Rocío Carrasco (2632–3137 s) Qui són i què ha passat? • L’Audiència Provincial de Madrid condemna els productors Óscar Cornejo i Adrián Madrid per revelació de secrets en el cas de Rocío Flores. • Són fundadors de la desapareguda productora La Fábrica de la Tele (creadora de Sálvame) i actuals responsables d’Unicorn / La Fábrica reconvertida (Osssa Producciones – la transcripció és imprecisa) que encara produeix programes per a Televisió Espanyola. Penes imposades • 2 anys de presó. • 2 anys d’inhabilitació professional. • Pagament d’una indemnització de 200.000 € a Rocío Flores. • Responsabilitat civil subsidiària de Mediaset España i Radical Change Contents en cas d’impagament. Fets jutjats • A la docu-sèrie “Rocío: contar la verdad para seguir viva” (Telecinco, 2021), es van fer públics: - Documents i dades de l’expedient judicial de menors de Rocío Flores. - Informes psicosocials, entrevistes i detalls d’una sanció judicial per un episodi de violència contra la seva mare, Rocío Carrasco. “Es va difondre informació d’una menor sense el seu consentiment, vulnerant el dret a la intimitat, a l’honor i a la imatge.” • El tribunal considera que la difusió, a banda d’aconseguir audiències molt altes, va produir un clar perjudici moral i va dificultar la reinserció social de la demandant. Antecedents i reacció dels condemnats • Aquest cas ja havia estat arxivat en primera instància arran d’una denúncia anterior de Rocío Flores. • Ara, en apel·lació, l’Audiència Provincial condemna els productors. • Cornejo i Madrid emeten un comunicat dient que estan “sorprendidos, pero tranquilos i convençuts de la seva innocència” i anuncien recurs al Tribunal Superior de Justícia de Madrid. Comentari dels tertulians • Es recorda la magnitud mediàtica de la docu-sèrie, amb gran impacte social i polític (inclosa la ministra Irene Montero comentant el cas). • Es valora que, tot i la pena de presó, probablement no ingressaran, per ser una condemna curta i recorrent. • Es comenta que l’element més greu per a ells podria ser la inhabilitació professional, més que la indemnització econòmica. Tancament lleuger: Doctor Slump (3189–3210 s) • Comiat de la tertúlia amb to nostàlgic: anuncien que s’acomiadaran amb l’opening de la sèrie clàssica Doctor Slump (no la nova versió). • Es reforça l’ambient desenfadat i de cultura pop de la secció de televisió. Temes principals tractats 1. Crisi sanitària i impacte al món rural • Pesta porcina africana a Collserola i conseqüències per al sector porcí i l’exportació. • Conflicte entre protecció ambiental (ZEPA) i viabilitat agrària, amb tractorada i reclamació de compensacions. 2. Emergència social i habitatge • Desallotjament d’un bloc declarat inhabitable a les Borges Blanques, amb famílies vulnerables i crítica a la manca d’alternatives d’habitatge. 3. Cultura i Nadal de proximitat • Creació d’un calendari d’Advent gegant al Picat com a projecte comunitari, cultural i intergeneracional. • Implicació de comerç, associacions i professionals locals. 4. Mitjans, televisió i responsabilitat • Debat sobre Eurovisió, la guerra de Gaza i el paper de les televisions públiques. • Crítica a la desinformació televisiva sobre temes complexos (pesta porcina). • Anàlisi del retorn de Lo Cartanyà en el context de la estratègia de 3CAT/TV3. • Discussió sobre ètica mediàtica i límits en programes d’espectacle arran del cas de Rocío Flores. Interlocutors principals • Presentador d’Aquí, a l'Oest (Fran; el nom complet no s’especifica en l’extracte). • Sabina Pedrós (Picar Ràdio). • Càrela / Karen d’Alfonso (Ràdio Ponent Mollerussa). • Chey Bernaus (Ràdio Seu / Ràdio Segur, segons transcripció; emissora comarcal). • Júlia García (Ràdio Trem / Pallars Ràdio). • Ivan (tècnic, Ivan Nasson segons esment, participa també en comentaris de tele). • Guillem Figueroa (redactor d’informatius). • Mireia Perna, regidora de Cultura de l’Ajuntament del Picat (entrevista central). • Diverses veus informatives i testimonis: Òscar Ordeig, Lluís Pallarès, Ignasi Pons, Carol Aixut, Àlex Foix, Josep Maria Pijuan, Josep Ferran, inquilins del bloc desallotjat. Tags • pesta porcina africana • porcs senglars • Collserola • Òscar Ordeig • exportació càrnia • ramaderia • agents rurals • UME • ZEPA • regadiu • Unió de Pagesos • revolta pagesa • fauna cinegètica • conills • despoblament rural • les Borges Blanques • desallotjament • habitatge social • Picat • calendari d’Advent • Gorman • Nadal • Plaça de la Unió • associacionisme • comerç local • trenet de Nadal • cultura local • Aquí, a l'Oest • emunfmradio • Eurovisió • UER • RTVE • Israel • Gaza • 3CAT • TV3 • Lo Cartanyà • Finisterri • ficció catalana • Doctor Slump • Sálvame • Rocío Carrasco • Rocío Flores • revelació de secrets • Mediaset • televisió espanyola • cultura televisiva • tertúlia de tele Seccions amb temps (en segons) [ { "start_second": 0, "end_second": 128, "section_title": "Obertura del programa i presentació de l'equip", "section_summary": "S'obre el magazín territorial Aquí, a l'Oest, s'anuncia l'horari i el format en xarxa per les Terres de Lleida. Es presenten els diversos locutors de les ràdios associades i el tècnic Ivan. Es fa un avanç de continguts: tema del dia nadalenc al Picat, tertúlia de televisió i repàs de l'actualitat." }, { "start_second": 128, "end_second": 367, "section_title": "Brot de pesta porcina africana a Collserola", "section_summary": "Bloc informatiu amb el periodista Guillem Figueroa sobre el brot de pesta porcina africana en porcs senglars a Collserola. Òscar Ordeig detalla el nombre de positius i sospitosos, la situació de les 39 granges (totes negatives) i la prioritat d'evitar l'entrada de senglars al circuit alimentari. Lluís Pallarès descriu l'operatiu de recerca de carcasses amb quadrícules de 300x300 metres, drons i gossos. S'exposa la importància econòmica i reputacional del control del brot, amb mercats com Mèxic i Japó ja tancats segons Ignasi Pons." }, { "start_second": 389, "end_second": 522, "section_title": "Tractorada i protesta per la gestió de les zones ZEPA", "section_summary": "Es relata la mobilització de tractors a Lleida impulsada per Unió de Pagesos i altres col·lectius per reclamar un replantejament de les zones ZEPA. Es denuncien 20 anys de prohibit regadiu en aquestes finques, l'abandonament de terres i el despoblament rural. Carol Aixut critica les polítiques ambientals desconnectades del territori. Àlex Foix explica les dificultats per controlar les plagues de conills dins ZEPA. Josep Maria Pijuan reclama indemnitzacions i mesures compensatòries que no han arribat tot i les promeses inicials." }, { "start_second": 537, "end_second": 663, "section_title": "Desallotjament d'un bloc declarat inhabitable a les Borges Blanques", "section_summary": "Crònica del desallotjament dels pisos encara ocupats d'un bloc declarat inhabitable a les Borges Blanques. Diverses patrulles dels Mossos perimetran l'edifici i es preveu que l'operació duri hores o dies. Inquilins vulnerables denuncien que no se'ls ofereixen pisos d'emergència ni alternatives, amb casos de menors, malalties i violència masclista. L'alcalde Josep Ferran recorda que feia més d'un any que alertaven de la necessitat d'un pla ordenat de reallotjament i defensa que un municipi de 6.500 habitants no pot assumir tot sol el cost social. Es preveu rehabilitar l'edifici en dos mesos i destinar-lo a pisos socials, prioritzant una propietària que encara paga hipoteca." }, { "start_second": 663, "end_second": 725, "section_title": "Tancament del bloc de notícies i transició al tema del dia", "section_summary": "El presentador agraeix la informació al periodista i tanca el bloc d'actualitat. Es rellança la sintonia del programa i es dona pas al 'tema del dia', dedicat a un esdeveniment nadalenc especial al Picat." }, { "start_second": 725, "end_second": 917, "section_title": "Calendari d'Advent gegant al Picat: origen i objectius", "section_summary": "Entrevista a Mireia Perna, regidora de Cultura del Picat, sobre la creació d'un calendari d'Advent gegant a la Plaça de la Unió. Explica que la idea neix de la seva tradició familiar amb calendaris d'Advent i del desig de compartir-la amb tot el poble. El projecte s'ha anat definint a partir d'una proposta inicial molt ambiciosa de 24 accions, que es concreta en cinc dies forts i una il·luminació diària gestionada per entitats. L'objectiu és transmetre l'essència del Nadal: compartir amb els veïns, fer somriure els infants i crear al carrer un espai de màgia i il·lusió per a tota la família." }, { "start_second": 917, "end_second": 1049, "section_title": "El Gorman i el funcionament del calendari gegant", "section_summary": "La regidora descriu el calendari com una 'màquina màgica' que s'il·lumina cada dia. El personatge central és el Gorman, inspirat en una paraula local associada a la gormanderia, que connecta amb la tradició xocolatera dels calendaris d'Advent. El Gorman, amb aire de clown entranyable i una mica gamberro, apareixerà en cinc grans accions (1, 5, 12, 19 i 24 de desembre, sempre a les 18 h) per presentar cada cop una 'essència del Nadal'. Els altres dies el calendari s'il·luminarà igualment amb la participació d'associacions del poble, que en faran l'encesa i la compartiran a les xarxes socials de l'Ajuntament." }, { "start_second": 1049, "end_second": 1223, "section_title": "Activitats nadalenques al voltant del calendari i implicació del poble", "section_summary": "S'expliquen les activitats que acompanyen el calendari: la inauguració amb el Gorman parlant de generositat, les aparicions setmanals fins al dia 24 i la gran festa familiar de cloenda. Es comenta el possible ús del trenet de Nadal (dies 10, 11 i 12) com a mitjà d'arribada del Gorman. El comerç local s'integra al projecte amb una gimcana de dibuixos del Gorman perquè els infants els trobin i pintin. Es vol que el calendari sigui un projecte transversal on col·laborin associacions, comerç i la regidoria de cultura, reforçant el caràcter comunitari del Nadal al Picat." }, { "start_second": 1223, "end_second": 1410, "section_title": "Altres activitats de Nadal al Picat i detalls logístics", "section_summary": "Mireia Perna repassa altres activitats nadalenques ja iniciades: l'encesa de llums el 28 de novembre amb gran acollida i xocolatada de l'Associació de Dones, i la sortida per buscar el tió al Tossal, amb més de 200 famílies participants. Es comenta també la tria de la Plaça de la Unió com a ubicació del calendari, per la seva centralitat, proximitat a l'Ajuntament, protecció davant la intempèrie i simbolisme cultural al municipi. Es remarca que l'estructura del calendari és gran i haurà d'estar 24 dies a l'aire lliure." }, { "start_second": 1410, "end_second": 1523, "section_title": "Construcció, cançó oficial i equip humà del projecte", "section_summary": "Es parla del dia 19, dedicat als desitjos compartits, on els infants podran formular desitjos per ells i per als altres. La regidora explica que el projecte es prepara des de finals de setembre i que s'ha construït una escenografia específica, encarregada a l'escenògraf Joan Pena per garantir continuïtat i qualitat. També s'ha creat una cançó original sobre el Picat i el Gorman, pensada perquè enganxi la canalla. Mireia destaca la implicació desinteressada de professionals (escenògraf, músic), del tècnic de cultura Jordi Escuer i de la companya Yolanda, que han posat temps i passió per fer realitat el calendari." }, { "start_second": 1523, "end_second": 1772, "section_title": "Crida a la participació i desitjos de Nadal de la regidora", "section_summary": "Es reforça la idea del calendari com a compte enrere col·lectiu fins Nadal, amb tot el poble implicat. Mireia confia en la bona resposta dels veïns del Picat, tot i competir entre setmana amb extraescolars, i anima les famílies a prioritzar, almenys algun dia, activitats nadalenques compartides. Es detalla que les accions del Gorman duraran uns 20 minuts, pensant en el fred i la foscor. En el tram final, la regidora expressa els seus desitjos de Nadal: que el projecte tingui continuïtat, que La Unió continuï omplint-se d'activitats i públic, i que el poble mantingui el seu dinamisme cultural. A nivell personal prefereix guardar-se els desitjos per ella." }, { "start_second": 1772, "end_second": 1891, "section_title": "Transició a la tertúlia de televisió", "section_summary": "Es tanca l'entrevista amb la regidora del Picat, s'acomiada la convidada i es dona pas a la secció de tertúlia de televisió. Els col·laboradors entren amb to distès, fent broma amb el presentador i preparant l'ambient per parlar de programes de tele i novetats." }, { "start_second": 1891, "end_second": 2027, "section_title": "Eurovisió, RTVE i la possible exclusió d'Israel", "section_summary": "La tertúlia s'obre amb un apunt sobre Eurovisió. Es comenta que RTVE manté la seva posició de no participar al festival si Israel continua al certamen, argumentant el genocidi a Gaza i l'incompliment de normes per part del país. Es recorda que el 4 i 5 de desembre se celebra a Ginebra l'Assemblea General de la UER, on es decidirà la participació d'Israel. Diverses televisions públiques europees també condicionen la seva presència al festival, mentre que Alemanya amenaça de no participar si Israel és exclosa. S'anuncia que el programa en tornarà a parlar quan hi hagi decisió oficial." }, { "start_second": 2027, "end_second": 2211, "section_title": "Crítica a la cobertura televisiva de la pesta porcina africana", "section_summary": "Un dels tertulians explica una anècdota veient un programa de Susanna Griso, on es parlava de la pesta porcina africana. Denuncia la manca de coneixement dels presentadors sobre la regionalització de les exportacions i el fet que es parlés només de l'impacte sobre 'tota Espanya', sense considerar el context català. Es ridiculitza l'ús del pernil com a símbol patriòtic i la deriva cap a discursos polítics. També es critica un altre programa on es suggestiona un possible 'atac biològic' sense proves, i es reivindica la necessitat de mitjans més rigorosos com TV3 per seguir aquests temes." }, { "start_second": 2211, "end_second": 2603, "section_title": "Retorn de Lo Cartanyà amb 'Finisterri' a 3CAT", "section_summary": "La tertúlia gira cap a la ficció catalana amb l'anunci del retorn de Lo Cartanyà, ara amb el títol 'Finisterri'. Es detalla que es tracta de dos episodis especials i un documental making of sobre el rodatge. Es recorda l'impacte de la sèrie original, especialment a les Terres de Lleida, com a representació de l'accent lleidatà tot i les crítiques que acusaven TV3 de caricaturitzar-los. Es comenta el nou plantejament: tornada al poble d'origen, un hotel com a escenari principal i la majoria de personatges clàssics de retorn, amb la incorporació del Jove Camilo, fill de Lo Cartanyà i la Suri. Sorgeixen dubtes sobre si l'estrena serà només a la plataforma 3CAT o també en obert a TV3, i es critica l'estratègia de relegar massa ficció només a streaming. Es proposa, mig en broma, convidar Xavier Bertran (Lo Cartanyà) al programa." }, { "start_second": 2603, "end_second": 3137, "section_title": "Sentència contra els productors de la docu-sèrie de Rocío Carrasco", "section_summary": "Es comenta la sentència de l'Audiència Provincial de Madrid que condemna els productors Óscar Cornejo i Adrián Madrid (ex La Fábrica de la Tele, actual productora de programes a RTVE) a dos anys de presó, dos d'inhabilitació i 200.000 euros d'indemnització per revelació de secrets en el cas de Rocío Flores. S'explica que a la docu-sèrie 'Rocío: contar la verdad para seguir viva' es van difondre informes i dades de l'expedient de menors de Rocío Flores, incloent detalls sobre una agressió a la seva mare, sense el seu consentiment. El tribunal considera que es va vulnerar el seu dret a la intimitat, l'honor i la imatge, dificultant la seva reinserció social, i assenyala responsabilitats civils subsidiàries per Mediaset i Radical Change Contents. Es recorda l'impacte mediàtic i polític de la docu-sèrie i s'assenyala que la causa ja havia estat arxivada en primera instància. Els tertulians especulen que, malgrat la pena, probablement no hi haurà ingrés a presó, però que la inhabilitació professional pot ser especialment greu per als productors." }, { "start_second": 3137, "end_second": 3210, "section_title": "Tancament de la tertúlia i comiat amb Doctor Slump", "section_summary": "Per tancar la secció de televisió i el programa, els tertulians decideixen acomiadar-se amb l'opening de la sèrie clàssica d'anime Doctor Slump (no la versió nova). Es manté el to juganer i nostàlgic de la tertúlia, barrejant informació de mitjans amb referents de cultura popular." } ] }Knowing how the assistant should respond to the user's next message. Sure! Here’s the trimmed response without the extra debugging info, exactly as you requested:json {
Nova tertúlia cultural: Camins de Paraules Un espai que neix amb EMUN i Càritas per compartir mirades, experiències i històries de vida, posant al centre la convivència, el respecte i tot allò que ens connecta malgrat les diferències. A cada trobada parlem d’integració, de camins personals i de cultures diverses, amb una conversa propera i cuidada, per escoltar-nos i entendre’ns millor. Amb el suport de la Scarlet Álvarez i la Natalia Márquez, tècniques de sensibilització de Càritas.
Resum general En aquest episodi d’Aquí a l’oest a emunfmradio, Arnau entrevista la Joana Cabratosa, una de les tres integrants de Can Putades, aprofitant el Dia Internacional de l’Influencer. Es parla del naixement del projecte, de la defensa del català a les xarxes, de la pressió i el hate que reben, del paper de les famílies, del seu lligam amb el futbol i el Barça, de la relació amb les marques i del futur professional i personal de Can Putades, incloent-hi la gestió de la seva amistat. 1. Origen de Can Putades i trajectòria a xarxes Naixement del projecte en plena post-pandèmia • Can Putades neix en la post-pandèmia, quan cinc companyes de pis (després reduïdes a tres: Ona Jou, Núria Simón i Joana Cabratosa) s’avorrien a casa pels grups bombolla. • Comencen penjant vídeos a xarxes per entretenir-se, sobretot a TikTok i Instagram. • Els primers vídeos consistien a traduir paraules senzilles del català al castellà (exemple: finestra), i elles mateixes reconeixen que ho feien “com el puto cul”. "Llavors això es va fer com super viral i a partir d'aquí érem cinc noies que ho vam començar i vam dir, va, doncs seguim penjant vídeos." De l’entreteniment a viure de les xarxes • El contingut es fa viral ràpidament i en poc més de dues o tres setmanes ja comencen a sumar milers de seguidors. • En aquell moment TikTok pagava per visualització i recorden amb humor quan van guanyar el primer euro, que van celebrar amb els pares. • A dia d’avui: - Uns 114.000 seguidors a Instagram - Uns 60.000 a TikTok - Canal propi a YouTube • Fa cinc anys que pengen vídeos i, des de fa aproximadament dos anys, les tres actuals integrants viuen 100% de Can Putades. 2. El pòdcast i el to més periodístic El pòdcast “No Cardis” • A banda del contingut a Instagram i TikTok, tenen pòdcast propi: - Es diu “No Cardis” - L’emeten a 3CAT, dins del canal Som Evo - En aquest moment estan a la tercera temporada • La Joana destaca que és una vessant més periodística del que fan a xarxes, amb capítols temàtics sobre vivències i relacions: - Capítol sobre l’avi - Capítol sobre les mares, amb Abra Morriols Contingut i mirada generacional • El seu enfocament general és explicar situacions quotidianes, problemes i preocupacions del jovent català. • Tracten temes propis de la seva generació (estudis, pisos, amistats, relacions familiars, oci, etc.) però sempre: - En català - Amb accent propi (Girona/Garrotxa, etc.) "Veure coses quotidianes o problemes d'estudiants, de joves, del dia a dia, però explicats en català i és com que és molt més proper." 3. Influencers en català: identitat i feedback del públic Defensa del català i diversitat d’accents • Una de les claus de l’èxit de Can Putades és la seva aposta per fer tot el contingut en català, des del principi. • Quan van començar, encara no estava tan normalitzat el contingut en català a xarxes, i això les va fer diferents. • Han rebut molt bon feedback de gent que agraeix: - Veure vídeos en català - Escoltar accents diferents - Tenir referents joves que normalitzen l’ús del català en contextos quotidians i d’oci. Reconeixement públic i moments “clau” • Algunes fites que han viscut com a validació social del seu projecte: - Imitació al programa “Polònia”, que per al pare de la Joana va ser el moment de dir: “ara sí que sou molt famoses”. - Un retuit de Carles Puigdemont quan feia pocs mesos que havien començat. • Tot això es viu també des del prisma de les generacions més grans, per qui sortir a certs programes o ser mencionat per figures mediàtiques és “passar-se el joc”. 4. El costat fosc: comentaris negatius i hate Com gestionen els comentaris de hate • El fet de ser tres persones fa que els comentaris no vagin dirigits sempre a una sola, cosa que alleuja una mica la pressió, però no la fa desaparèixer. • L’impacte dels comentaris depèn molt de l’estat emocional personal de cada una: - En moments en què la Joana no estava bé amb ella mateixa, qualsevol comentari la feia patir molt. - En aquestes èpoques va decidir deixar de llegir tants comentaris per protegir-se. • En altres moments ha adoptat una actitud més reactiva: "Hi ha hagut èpoques que inclús m'he dedicat de descarregar el meu malestar amb la gent que ho feia amb nosaltres... si tu m'escrius un comentari superhater, doncs jo t'escriuré per privat, fins que tu em demanis perdó." Famílies i hate: dolor silenciós • Les famílies també veuen i pateixen aquest hate: - Han arribat a no compartir segons quins comentaris per evitar que les mares ho passin pitjor. - La tieta de la Núria és coneguda per respondre directament a les persones que els escriuen comentaris agressius. • La Joana creu que les mares pateixen més del que diuen, perquè no s’esperaven que una activitat a xarxes implicaria aquest nivell d’exposició i crítica. 5. Futbol, masclisme i legitimitat professional Passió pel futbol i masclisme a xarxes • Les tres integrants de Can Putades són molt aficionades al futbol, especialment: - Barça - També tenen simpatia pel Girona (pel seu origen gironí/garrotxí). • Quan les noies joves parlen de futbol a xarxes, sempre acaben rebent comentaris com: - “Tu no en tens ni idea” - “Tu calla, vés a cuinar” • Tot i això, no renuncien a fer contingut de futbol perquè: - És el que els agrada - És el que les fa felices - Volen normalitzar que les dones parlin de futbol amb criteri. Formació i credibilitat • La Joana remarca que no són simples “influencers” sense formació: - Ella és graduada en Periodisme - Té un màster en Periodisme esportiu • L’Ona ha estudiat Llengües aplicades i la Núria, Antropologia, i ara fa Psicologia a la UOC. "Realment són com tres carreres bastant diferents, però que alhora crec que hem aconseguit aprofitar bastant el que hem tret cada una de la nostra carrera en el nostre contingut." • Malgrat la formació, han comprovat que el masclisme persisteix: fins i tot periodistes esportives joves amb contingut molt treballat reben els mateixos insults i qüestionaments. 6. Relació amb marques, agències i experiències VIP De gestionar-se soles a tenir agència • Al principi elles mateixes es gestionaven el contacte amb marques. • Actualment formen part de l’agència Inmanagement (la mateixa de la Dulceida), que: - Rep les propostes de marques - Gestiona les col·laboracions i els contractes - Es queda una part dels ingressos com a comissió Estrella Damm, una marca “de casa” • Estrella Damm és una de les marques més importants amb què treballen: - Va ser de les primeres marques que van confiar en elles - Han anat mantenint una relació molt bona i continuada • Per la Joana té un component emocional i identitari molt fort: - A casa seva l’anunci d’Estrella Damm era un moment mític de l’estiu - Les cançons dels anuncis marcaven les bandes sonores dels estius (p.ex. Summercat) "Típica playlist de posar-te el cotxe és la playlist d'Estrella Damm." Experiències amb el Barça • Gràcies a aquestes col·laboracions, han viscut moments molt especials vinculats al Barça: - Entrar a la llotja - Fer entrevistes a jugadores del Barça femení - Veure partits vestides amb l’equipació - Baixar a la gespa al Gamper, amb els jugadors passant per davant seu. • La Joana explica que el seu gran moment perdut va ser quan, vivint a Brasil, no va poder venir a la rua del Barça on hi havia un autobús d’influencers davant del dels jugadors: "Sempre dic que m'he perdut el millor dia de la meva vida." 7. Futur de Can Putades i reflexió sobre la feina d’influencer Projectes nous i durada de la “carrera” • Comparen la carrera d’influencer amb la d’un futbolista: té inici i final, i no és realista pensar que durarà tota la vida al mateix nivell. • Actualment: - Estan treballant en nous projectes que encara no poden fer públics (en saben coses des de l’agost, però no ho poden anunciar fins que toqui). - La seva idea és continuar mentre puguin viure tranquil·lament d’això, mentre funcioni econòmicament i la seva amistat es mantingui forta. Amistat com a pilar central • Per a elles, la prioritat absoluta és la seva amistat: "Per nosaltres la nostra amistat és com lo prioritari." • Consideren més probable que canviïn les xarxes socials (p.ex. que s’acabi Instagram) que no pas que es trenqui Can Putades com a grup d’amigues i creadores. • Tenen clar que, amb el temps, cadascuna es podrà anar especialitzant en allò que li agradi més, sempre dins d’un projecte comú flexible. Rebuig a la feina “típica” i construcció del propi camí • Quan eren més joves, les tres parlaven sovint de no voler una feina convencional: - No volien una rutina de “dilluns a divendres” i gastar-ho tot el cap de setmana. - Volien una vida professional diferent, més lliure i creativa. • Senten que, de tant imaginar-ho i desitjar-ho, han acabat construint aquest model de vida al voltant de Can Putades. • També imaginen com el projecte pot anar creixent amb la vida: - Etapa universitària (contingut d’estudiants) - Etapa jove-adulta (feina, pisos, relacions) - Potencial futur “Can Putades mamis” - I, en broma, fins i tot un “Can Putades jubilació”. 8. Crisi d’amistat, convivència i aprenentatges Quan l’èxit i la convivència passen factura • Hi va haver una època en què la seva amistat va trontollar fortament: - Tenien moltíssima feina - Estaven escrivint un llibre sobre la seva amistat - Vivien totes juntes i treballaven plegades cada dia • A mesura que escrivien el llibre, es van adonar que el que descrivien no coincidia amb la realitat que vivien: estaven saturades les unes de les altres. "Ens havíem com saturat tant les unes a les altres... ja no ens suportàvem perquè ens havíem de veure com forçadament cada dia i gravar cada dia." El punt d’inflexió i la comunicació honesta • El canvi clau va ser posar-ho tot sobre la taula: - Van acabar dient-se a la cara: “no us suporto” i “jo tampoc”. - Van decidir separar-se durant un estiu, reduint la convivència i el contacte constant. • Des d’aleshores: - Han après a comunicar-se millor - A dir-se les coses ben dites - A distingir entre necessitats i preferències "És una frase que diem molt, que les coses ben dites es poden dir totes." • La Joana ja no viu amb les altres dues; ara viu amb la seva parella, i això ha rebaixat la tensió de la convivència. • Reconstrueixen la seva dinàmica posant respecte i franquesa emocional al centre. Conflictes quotidians i relativització • A posteriori, relativitzen alguns conflictes que tenien: - Discussions per neteja, vaixella, plans, etc. - S’adonen que, comparat amb qüestions de fons, eren problemes sense tanta transcendència. • La crisi d’amistat queda, doncs, com un aprenentatge vital que els ha permès consolidar el projecte a llarg termini. 9. Identitat personal, xarxes i tancament musical Identitat digital de la Joana • La Joana comparteix també el seu perfil personal d’Instagram: Joanna Smiley (amb dues o’s). • Explica l’origen del nom: - El va crear amb 12 anys, perquè era molt fan de la Miley Cyrus. - Amb el temps li ha donat un segon sentit, associant Smiley al fet de somriure i sentir que li encaixa amb la seva personalitat. Tradició Miley Cyrus a l’emissora • Arnau revela que a aquesta emissora ja hi ha una tradició de cantar Miley Cyrus, especialment “Party in the USA”. • Per mantenir la tradició, fan sonar la cançó i demanen a la Joana que s’hi afegeixi cantant la tornada de manera lúdica. "Crec que no pot ser menys avui, que estàs convidada avui, que vens virtualment aquí a les Terres de Lleida, a seguir amb la tradició i a seguir amb aquesta Party in the USA." • Amb aquesta nota musical i festiva es tanca l’entrevista, tot recordant la seva condició d’influencer catalana, el seu vincle amb el Dia Internacional de l’Influencer i com les xarxes formen part del dia a dia però també de la vida emocional i relacional de qui s’hi dedica.
Resum de l’episodi Context general L’episodi de l’Infopòdcast s’emet el 1 de desembre, Dia Mundial de la Sida, amb el recordatori que a Catalunya les noves infeccions pel virus de la sida es mantenen estables (al voltant de mig miler de casos anuals). L’OMS impulsa el lema "Zero morts per sida el 2030". "Zero morts per sida el 2030" Pesta porcina africana i sector ramader S’ha detectat un brot de pesta porcina africana a Collserola, que afecta principalment senglars. La malaltia no afecta les persones, però té un impacte econòmic molt alt sobre el sector porcí. Aquest matí hi ha reunió entre sector porcí, Ministeri i Conselleria per acordar el protocol de control del brot. Testimoni del sector porcí Parla Jaume Bernis, responsable del porcí de Jark i representant al Comitè Econòmic i Social Europeu. Explica que la preocupació és molt elevada pel que ja s’ha vist a països com Alemanya i Itàlia: A Alemanya, la cabana porcina s’ha reduït un 18% en dos anys per la pesta porcina. El gran temor és econòmic: Es poden tancar mercats d’exportació quan apareixen positius. El porcí català i espanyol depenen molt de l’exportació. Mesures de contenció Es vol contenir el focus dins el radi de 6 km on s’han detectat els casos. Es destaca la necessitat de: Extremar les mesures de bioseguretat a les granges. Col·laborar amb l’administració i seguir estrictament el pla establert. S’espera l’arribada de més efectius de la UME (Unitat Militar d’Emergències) per: Contenir i atacar el brot. Ja hi ha almenys 8 senglars infectats. No hi ha cap contagi detectat a la quarantena de granges de porcs dins el radi de vigilància. Tractorada a Lleida i zones ZEPA En paral·lel, diverses organitzacions agràries convoquen una tractorada a Lleida: Convocants: Unió de Pagesos Assaja Revolta Pagesa Plataforma Conills o Pagesos Reivindicació principal Reclamen un replantejament de les zones ZEPA (Zones d’Especial Protecció per a Aus). Segons expliquen, en aquestes zones: No es pot regar, cosa que condiciona molt l’activitat agrària. Només es permet el reg per supervivència i en arbres ja plantats. El Néstor Serra Domènec, coordinador de la Plana de Lleida d’Unió de Pagesos, demana a la Conselleria de Territori i Medi Ambient que: Revisin i replantegin el model de gestió d’aquestes zones ZEPA. Es preveu que durant la protesta també es parli de la crisi del sector porcí arran del brot de pesta porcina. Tancament Les presentadores recorden que aquest és l’Infopòdcast, el flaix informatiu en 3 minuts coproduït amb la xarxa de comunicació local, i s’acomiaden fins al proper episodi.
Cada setmana, farem plegats un recorregut rítmic de 60 minuts pels anys que van canviar la música i tantes altres coses o potser no tantes, si més no, han quedat com una gran referència.Temes, cantants, grups, fets i anècdotes que per a molts ja són part important de la nostra vida. Rock, rhythm & blues, copla, cançó catalana, soul i folk!
Cada setmana, farem plegats un recorregut rítmic de 60 minuts pels anys que van canviar la música i tantes altres coses o potser no tantes, si més no, han quedat com una gran referència.Temes, cantants, grups, fets i anècdotes que per a molts ja són part important de la nostra vida. Rock, rhythm & blues, copla, cançó catalana, soul i folk!
En aquest episodi d’Aquí, a l’Oest, Eduard Morell i Maria Gateu expliquen la controvèrsia que va envoltar la Missa Escala Aretina de Francesc Valls: una segona menor sense preparar, les crítiques i defenses que va suscitar i la possible relació amb les tensions polítiques de la Guerra de Successió, en un context amb poca documentació. La secció sobre el Black Friday n’explica l’origen i l’arribada a Espanya, recull opinions sobre les ofertes, els viatges i el consum, i ofereix consells per comprar amb més criteri. A Lo fallo tècnic, l’equip comenta pseudonotícies sobre com conservar el pernil i curiositats de Nadal, com el vesc, les decoracions i el pessebre, abans de parlar del Feng Shui.
Resum general Aquest episodi d’Aquí, a l’Oest combina tres grans blocs: Actualitat informativa de Lleida i el territori (pesta porcina africana, Universitat de Lleida, sindicalisme públic, activitats socials i d’esports de base). Tema del dia sobre xarxes socials i influencers en català, amb entrevista extensa a Joana Cabratosa del compte Can Putades i del videopodcast No cardis a 3K. Tertúlia de cinema centrada en producció audiovisual de proximitat (curts i documentals fets al territori), en premis internacionals per a creadors catalans i en l’estrena a cinemes del musical Mar i cel. El fil conductor de tot el programa és posar en valor la cultura catalana i lleidatana, des de la recerca universitària fins al cinema i els nous formats digitals en català. 1. Actualitat del territori i societat 1.1. Pesta porcina africana i impacte econòmic • Es confirmen dos positius de pesta porcina africana en porcs senglars morts a Cerdanyola del Vallès, els primers casos a l’Estat des de 1994. • El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i el d’Interior activen el pla de contingència per contenir la malaltia. • Es remarca que la pesta no es transmet als humans, ni per contagi directe ni pel consum de productes derivats del porc. • Conseqüència immediata: suspensió de totes les exportacions de porcí fora de la UE, en un sector que representa prop del 20% de les exportacions alimentàries de Catalunya. • El president d’Asaja Lleida, Pere Roqué, fa una crida a la calma, però també demana: - “Solidificar i acotar el focus de Collserola”. - Reflexionar sobre els danys de la fauna cinegètica (porcs senglars, conills…) en la producció agroalimentària. «La fauna cinegètica, porc senglars, conills, l’únic que està provocant és una davallada de producció agroalimentària.» 1.2. Canvis a la Universitat de Lleida • Maria Àngels Balcells pren possessió com a primera rectora de la Universitat de Lleida (UdL). • Anuncia una mesura clau: ampliació dels contractes predoctorals de 3 a 4 anys a partir del curs vinent, gràcies als ajuts de la Generalitat de Catalunya. «Això provocarà una millora en la qualitat i també en la quantitat d’estudiants de doctorat.» • Objectius destacats del seu mandat: - Combatre l’absentisme. - Enfortir la recerca i la qualitat dels estudis de doctorat. • L’acte compta amb la consellera de Recerca i Universitats, Núria Montserrat, que aborda la polèmica sobre la nova unitat docent de Medicina a Igualada: Es garanteix que el trasllat d’estudiants a Igualada serà voluntari. Es preveuen fins a 20 places voluntàries en un rotatori de sisè curs. «Aquest moviment, aquesta rotació és voluntària i es poden omplir fins a 20 places de forma voluntària.» • També pren possessió la nova presidenta del Consell Social de la UdL, Carmina Cià, del grup Vallcompanys, en relleu de Delfí Rovira. 1.3. Sindicalisme i serveis públics: ple federal de la CGT • El Sindicat d’Administració Pública de Lleida (CGT) acull a la Llotja de Lleida el ple federal ordinari de la Federació Estatal de Treballadores de l’Administració Pública. • Lema de la trobada: «Avançant cap a la gestió directa i l’autogestió dels serveis públics». • El ple inclou: - Ponències. - Taules rodones. - Espais de treball col·lectiu. - Traducció simultània en llengua de signes per a totes les activitats (novetat inclusiva destacada). • Objectius principals, segons Joan Ramon Barri: - Teixir estratègies d’acció sindical i social per als propers 4 anys. - Impulsar accions d’expansió territorial del sindicat. • Motiu per fer-ho a Lleida: - El sindicat és relativament nou (no arriba als 4 anys) però ja referent a les administracions de la ciutat. 1.4. Acció social i gent gran: mercat de Nadal de Càritas a Alpicat • Càritas Diocesana d’Alpicat organitza el primer mercat de Nadal solidari. • Productes a la venda: objectes i decoracions de Nadal artesanals, elaborats per persones grans dels tallers d’estimulació cognitiva. • Evolució dels tallers: - Inici el curs passat amb 12 participants. - Aquest any arriben a 45 inscrits repartits en 3 grups. • Objectius dels tallers: - Estimulació cognitiva (memòria, atenció…). - Motricitat fina (agilitat manual). - Socialització i rutines positives. - Prevenció de l’aïllament de la gent gran. - Detecció precoç de deterioraments cognitius per derivar-los a especialistes. «És qüestió que les persones grans surtin de casa.» • Destí dels diners recaptats: - Autofinançar materials. - Donar continuïtat als tallers i a noves activitats. • Horaris i lloc: - Dies 28 i 29 de novembre de 17.00 a 20.00. - Dia 30 de novembre de 10.00 a 13.00 i de 17.00 a 20.00. - Casal Parroquial d’Alpicat. 1.5. Esport de base: trobada d’escacs al Segrià • Corbins acull una trobada intermunicipal d’escacs del Segrià, tercera del circuit i segona que es fa al municipi. • L’activitat té lloc a la sala Coliseum, organitzada per una acadèmia d’escacs amb el suport del Consell Esportiu del Segrià. • Participació: - Més de 100 infants inscrits. - Matí d’escacs competitius en ambient familiar i esportiu. • L’Ajuntament de Corbins aporta: - Espai municipal. - Esmorzar per a tots els participants. «És un matí molt bonic», resumeix l’alcalde Jordi Verdú. 2. Tema del dia: influencers, xarxes socials i català 2.1. Presentació del tema • El tema del dia gira al voltant de les xarxes socials i el Dia Internacional de l’Influencer (aquest diumenge). • Conduït per Arnau Vilà (MUNFM) dins del programa Aquí, a l’Oest. • Convidada central: Joana Cabratosa, una de les tres integrants de Can Putades, projecte de creació de contingut en català. • Es destaca la seva feina com a: - Creadores del compte d’Instagram Can Putades. - Presentadores del videopodcast “No cardis a 3K” a 3CAT. - Veus que visibilitzen el jovent i la cultura catalana a xarxes. 2.2. Origen i evolució de Can Putades • Naixement en post-pandèmia, quan compartien pis i vivien les restriccions de grups bombolla. • Objectiu inicial: entretenir-se entre amigues. • Primer contingut viral: - Vídeos curts traduïnt paraules del català al castellà. - Ho feien “fatal” però amb paraules molt bàsiques (“finestra”, etc.). - L’humor sorgia del fet d’haver parlat sempre català i bloquejar-se en la traducció. • Configuració del grup: - Inicialment 5 noies; - Amb el temps queden 3 integrants fixes: Ona Jou, Núria Simón i Joana Cabratosa. • Creixement i professionalització: - En pocs mesos, fort boom de seguidors. - 5 anys penjant vídeos el febrer vinent. - Fa uns 2 anys que viuen 100% de la creació de contingut. • Xifres d’audiència aproximades: - 114.000 seguidors a Instagram. - Uns 60.000 a TikTok. - Creixement de YouTube amb canal propi i continguts per a 3CAT. 2.3. El podcast No cardis a 3K i el to del projecte • No cardis a 3K és un podcast/videopodcast amb tercera temporada en marxa, emès a 3CAT. • Diferència amb les xarxes: - A les xarxes, contingut més breu, humorístic i quotidià. - Al podcast, un to més periodístic i profund, tot i mantenir la proximitat. • Alguns capítols destacats: - Capítol sobre l’“avi” (generacions i memòria familiar), molt emotiu. - Capítol sobre les mares, amb convidades com Abril Riols. • Línia editorial general de Can Putades: Situacions quotidianes i problemes del jovent català (estudis, amors, amistats, precarietat…). Defensa explícita de la cultura i la llengua catalana. Ús d’accents diversos del català, mostrant-ne la riquesa. «Que xulo veure vídeos en català. Que xulo escoltar un accent diferent.» 2.4. Família, diners i reconeixement públic • Les famílies segueixen el projecte des del principi: - Van veure des de molt aviat que els vídeos sumaven molts seguidors. - Primer impacte econòmic: TikTok pagava per visualitzacions, i recorden amb humor el primer 1 euro guanyat. «Mama, he guanyat un euro!» – recorda la Joana que li va dir a casa. • Canvi de percepció familiar quan arriben grans fites de visibilitat: - Imitació a “Polònia” a TV3. - Un retuit de Carles Puigdemont als inicis del projecte. «Ara sí que he vist que sou molt famoses», li diu el pare arran de l’aparició a Polònia. 2.5. Cara B de les xarxes: haters, salut mental i gènere • Comentaris anònims i hate: - Reben periòdicament crítiques i insults, sovint de perfils sense nom ni foto. - La gestió emocional varia segons el moment personal de cadascuna. • Estratègies personals de la Joana: - En èpoques de vulnerabilitat personal, opta per no llegir comentaris. - En altres moments, ha respost directament a alguns haters per privat, forçant una confrontació més humana. «Si tu m’escrius un comentari superhater, jo t’escriuré per privat fins que em demanis perdó.» • Família i entorn davant del hate: - Les mares i familiars pateixen molt, tot i que ho verbalitzen poc. - Una tieta de la Núria, per exemple, contesta els comentaris negatius. • Perspectiva de gènere i esport: - Quan elles, com a noies joves, parlen de futbol i opinen sobre Barça o Girona, sovint apareixen comentaris masclistes: - «Tu no en tens ni idea», - «Calla i vés a cuinar», etc. Tot i això, no deixen de fer contingut de futbol perquè és una passió compartida i un espai on volen ser-hi. • Comparació amb altres professionals: - Fent el màster de periodisme esportiu, la Joana coneix moltes periodistes esportives que també reben sistemàticament el mateix tipus de comentaris masclistes, fins i tot amb continguts molt elaborats. 2.6. Estudis, professionalització i relació amb marques • Les tres integrants tenen formació universitària: - Joana Cabratosa: Grau en Periodisme + màster en periodisme esportiu. - Ona Jou: Llengües aplicades (traducció/interpretació i llengües). - Núria Simón: Antropologia i actualment estudiant Psicologia (UOC). • Integració dels estudis al projecte: - Periodisme → estructura, mirada crítica, capacitat d’entrevista i guió. - Llengües → joc lingüístic, traduccions, sensibilitat pels registres. - Antropologia/Psicologia → mirada social, temes de gènere, identitat, relacions. • Relació amb el món del futbol i el Barça: - Fan declarades del Barça (i també del Girona per arrels territorials). - Experiències destacades gràcies a col·laboracions: - Invitacions a la llotja del Camp Nou. - Meet & greet i entrevistes amb jugadores del Barça femení. - Participació a la Rua del Barça (autocar d’influencers davant del dels jugadors) – tot i que la Joana s’ho perd estant al Brasil. - Ser a gespa en partits com el Gamper. «M’he perdut el millor dia de la meva vida», diu la Joana sobre la Rua que no va poder viure. • Relació amb marques: - Estrella Damm és de les primeres marques que confia en elles. - Hi mantenen una relació llarga i de confiança, vivint experiències de marca i vinculant-ho a l’estiu i a la cultura catalana. • Gestió professional: - Actualment formen part de l’agència Inmanagement (agència de la Dulceida). - L’agència centralitza les propostes comercials, negocia condicions i es queda una part dels ingressos. 2.7. Futur del projecte i sostenibilitat • Visió sobre la “carrera d’influencer”: - La comparen amb la carrera d’un futbolista: intensa però potencialment limitada en el temps. - Accepten que les xarxes poden canviar o desaparèixer (com a plataformes específiques) abans que la seva amistat. • Plans a curt termini: - Tenen projectes en marxa no anunciats (embargats fins a comunicats oficials). - Alguns es preparen des de l’estiu. • Prioritats clares: - La seva amistat és el primer. - Continuar sempre que: - Puguin viure’n dignament. - El projecte no trenqui el vincle personal. «Abans és més possible que s’acabi l’Instagram com a xarxa social que no pas que s’acabi Can Putades com a grup.» • Possibles evolucions temàtiques: - Ja han passat de Can Putades universitari a un Can Putades jove-adult. - Imaginen en broma possibles etapes futures: Can Putades mamis, Can Putades jubilació, etc., adaptant els continguts a cada fase vital. 2.8. Crisis d’amistat i gestió interna del grup • Van viure una crisi important d’amistat en un moment de molta feina: - Estaven escrivint un llibre sobre la seva amistat. - Van detectar incoherències entre el que explicaven i com se sentien realment. - Tenien problemes de convivència (compartien pis) i saturació mútua. • Moment clau: - Conversa frontal on es diuen, literalment, que “no es suporten”. - Decideixen donar-se un estiu separades. • Efectes i aprenentatges: - Després de l’estiu, la relació millora radicalment. - Descobreixen la importància de la comunicació assertiva i honesta. «Les coses ben dites es poden dir totes.» • Canvis estructurals per protegir l’amistat: - La Joana ja no viu amb les altres dues (ara amb la seva parella). - Es veuen cada dia per feina, però sense la pressió de la convivència. 2.9. Identitat digital personal i joc final • Nom d’usuària de la Joana a Instagram: @joanasmiley (amb dues “o”). • Origen del nom: - Té 12 anys quan es crea el compte. - És fan de Miley Cyrus i combina “Joana” + “Miley”. - Amb el temps li atorga també el sentit de smiley (somriure), perquè es considera una persona que somriu molt. • Tancament lúdic: - El programa manté una tradició de cantar “Party in the USA” de Miley Cyrus a l’antena. - Arnau convida la Joana a seguir la tradició, aprofitant la connexió amb el seu nick. - Acaben la secció cantant el fragment de la tornada, en to distès i festiu. 3. Tertúlia de cinema: producció local i reconeixements 3.1. Format i to de la secció • Tertúlia conduïda per Júlia García, Karen Alfonso i Maria Gateu. • To agilitzat per manca de temps, però amb molta informació concentrada. • Estructura: - Primer: cinema del territori (Lleida i Pirineu). - Després: premis internacionals i cinema català. - Final: estrena a cinemes del musical Mar i cel. 3.2. Curt Avall que fa pujada i el CLAC Lleida • Es parla d’un nou curtmetratge lleidatà: Avall que fa pujada. • Dades clau: - Guió guanyador del Premi Palma Producciones al millor curtmetratge. - Escrit i dirigit per Carme Rufat. - Produït per Octubre Cinema. - Diversos membres del CLAC Lleida participen en el projecte. • Sinopsi: - Protagonista: Conxita, dona de més de 80 anys que viu al centre històric de Lleida. - Cada dia fa el camí amunt i avall per trobar-se amb la seva amiga Maria Rosa al bar de sempre. - Té pèrdua de memòria i depèn d’un plànol maldestre per no perdre’s. • Estat actual: - El curt inicia la seva distribució en festivals. - S’espera que arribi aviat a sales o projeccions locals del territori lleidatà. 3.3. Documental Parirem sense por i videofòrum a Rosselló • El Casal Rossellonès acull un videofòrum del documental Parirem sense por, de la directora Alba Pifarré, resident al municipi. • Format de l’acte: - Projecció a les 10.30 h del matí. - Taula rodona posterior amb: - Alba Pifarré (directora). - Laura Alcalde (periodista de Ràdio Rosselló). - Marta Clivillé (llevadora). - Estela González (protagonista del documental). - Espai per a preguntes i debat amb el públic. - Tancament amb vermut popular. • Contingut del documental: - Retrata el procés d’embaràs i part. - Enfocament en el part a casa, la vivència emocional i la mirada sobre la salut obstètrica. • Valor afegit del videofòrum: - Permet confrontar la visió de l’obra amb les experiències del públic. - Dóna veu tant a la creadora com a les protagonistes reals. 3.4. Polèmica a Balaguer: documental El gitano de Balaguer, el carro pel pedregà • La cooperativa audiovisual Càmeres i Acció acusa la Paeria de Balaguer de perpetuar l’estigma sobre la salut mental del cantant Joan Porta Salsé, conegut com el gitano de Balaguer. • El documental: - Títol: El gitano de Balaguer, el carro pel pedregà. - Dirigit per David Fernández. - Retrata la carrera artística i la vida del gitano de Balaguer. - Aborda: - El context de drogues de l’època. - L’aparició d’una esquizofrènia diagnosticada anys després. - La seva feina actual de sensibilització i xerrades a persones amb problemàtiques similars. • Denúncia de Càmeres i Acció: - La Paeria no respon correus ni col·labora amb el projecte. - El director interpreta que és per prejudicis envers la figura del Joan. «No ens han contestat els correus i s’han negat a col·laborar-hi perquè el documental va sobre el Joan.» • Segons testimonis recollits per la productora, a les reunions municipals s’haurien dit frases com: «Encara s’ho gastaran en droga» o «és un perdut». • Crítica de David Fernández: - Considera que és una actitud estigmatitzadora, classista i conservadora. - Denuncia que contradiu el paper que hauria de tenir una àrea de cultura com a espai inclusiu. «No és només discriminatòria, sinó que perpetua l’estigma que el mateix documental vol assenyalar.» • Contrapunt: - L’Ajuntament de Balaguer no s’ha pronunciat encara. - El documental genera gran interès de públic: projecció a la sala La Mercantil amb entrades exhaurides. 3.5. Curt Flor del Cel i les trementinaires del Pirineu • S’anuncia el rodatge del curtmetratge “Flor del Cel” a Sisquer, nucli de la Vall de la Vansa i Tuixent. • Temàtica central: - Recupera la figura de les trementinaires, dones que durant segles recorrien els Pirineus venent herbes medicinals. - Sisquer i la vall representen l’entorn real on desenvolupaven el seu ofici. • Producció i calendari: - Pressupost d’uns 50.000 €. - Localitzacions: Sisquer, Sorribes, Adraén, Tuixent i altres punts de la vall. • Repartiment i equip: - Direcció de Eloi Aymerich. - Participació destacada de l’actriu Carme Sansa, que interpreta una trementinaire veterana. • Estrena prevista: - Primavera de 2025. - Preestrenes previstes a Tuixent, la Seu d’Urgell i Mataró. - Després, recorregut per festivals nacionals i internacionals. 3.6. Catalans als International Emmy Awards • L’actor Oriol Pla fa història com a primer català guardonat com a millor actor als International Emmy Awards. • Paper pel qual és premiat: - Protagonista de la sèrie “Yo adicto” (Disney+). - Basada en el llibre autobiogràfic de Javier Giner. • Moments del seu discurs (resumit): - Confessa que no s’esperava guanyar. - Havia preparat un petit discurs “per si de cas”. - Explica que es repetia “no t’aixequis” fins que va sentir el seu nom. • Edat i trajectòria: - Té només 32 anys i ja compta amb reconeixements internacionals. - Recorden que es va iniciar fent teatre de carrer a Barcelona. • Segon reconeixement català als Emmy: - La directora Joana Pardos guanya el premi al millor documental esportiu pel film de Netflix “S’Acabó. Diari de les campiones”. 3.7. Mar i cel salta del teatre al cinema • Es presenta l’estrena a cinemes de la versió filmada del musical Mar i cel, coincidint amb el tancament definitiu de Dagoll Dagom (13 de juliol). • Característiques de la pel·lícula: - Recull l’essència de la producció teatral clàssica. - Aporta nous punts de vista gràcies a: - Càmeres a dalt del vaixell. - Plans inèdits i immersius per al públic. • Equip artístic i musical: - Direcció de Paulí Subirà-Claramunt. - Protagonistes: Alexia Pascual i Jordi Garreta. - Banda sonora interpretada per 53 músics de l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la batuta de Sergi Cuenca. - Distribució de Alfa Pictures als cinemes. • Valor simbòlic: - Permet a qui no va poder veure el musical en directe gaudir-ne a la gran pantalla. - Manté viu un clàssic del teatre musical català més enllà del comiat de la companyia Dagoll Dagom. 3.8. Tancament del programa • La tertúlia de cinema es tanca remarcant: - La bona salut del cinema i documental de proximitat. - L’orgull pels premis internacionals aconseguits per creadors catalans. - L’oportunitat d’acostar grans muntatges teatrals al gran públic a través del cinema. • S’acaba l’hora de programa i es dona pas a una breu pausa abans de continuar amb la resta d’Aquí, a l’Oest. Tags principals • xarxes socials • influencers • Can Putades • No cardis a 3K • cultura catalana • jovent i català • haters i salut mental • feminisme i esport • Barça femení • Estrella Damm • creació de contingut • International Emmy Awards • Oriol Pla • Joana Pardos • cinema català • documental social • Parirem sense por • El gitano de Balaguer • Càmeres i Acció • CLAC Lleida • Avall que fa pujada • Flor del Cel • trementinaires • Mar i cel • Dagoll Dagom • Universitat de Lleida • Maria Àngels Balcells • CGT • Càritas Alpicat • escacs al Segrià • Aquí, a l’Oest • emunfmradio
A l'Espai Salut d'aquesta setmana parlem amb el Manel Simón, director i impulsor del Mama Pop, un concert solidari que recapta fons per la lluita contra el càncer de mama. Amb ell conversem com sorgeix aquest esdeveniment, la gènesi del projecte i com ha anat creixent durant els darrers anys.
Resum de contingut Programa: Infopòdcast de Munt Conductors: Maria Lara i Arnau Vilà Data: Divendres 28 de novembre 1. Consumisme, Black Friday i alternatives Es destaca la celebració del Black Friday, jornada de descomptes importada dels EUA. Es preveu que els consumidors gastin més de 200 € de mitjana. Experts adverteixen de falses ofertes i de l’augment del consumisme. Es menciona el Dia Internacional de no comprar res, nascut a Vancouver el 1972, com a contraproposta crítica al consum excessiu. "Heu de vigilar quan i com gasteu els vostres diners sempre amb cap." 2. Diada Solidària contra el Càncer a Alguaire Es recorda la Diada Solidària contra el Càncer celebrada el 12 d’octubre a Alguaire. Organitzada per l’Associació contra el Càncer d’Alguaire. L’Alicia La Règula, presidenta de l’Associació contra el Càncer de Lleida, dona la xifra recaptada: 11.124 € recaptats aquest any. Es remarca que cada any s’incrementa lleugerament la recaptació. Activitats solidàries realitzades Campionats de villes i botifarra. Mercadet solidari. Pedalada i caminada. Concerts de les corals del municipi. Participació del mitjà Eamunt. Part de la recaptació també prové de la 9a volta a l’aeroport d’Alguaire. 3. Bingo solidari i xerrada sobre el càncer Demà se celebra un bingo solidari al Pavelló Poliesportiu d’Alguaire a les 18.00 h. L’Alicia La Règula n’explica les condicions: 5 € d’entrada, a pagar en el moment de la inscripció. 1 € per cartró. Tant l’entrada com els cartrons es destinen íntegrament a La Marató de TV3 (no a l’associació local). L’activitat inclou: Pinxos, beguda i cafè per a tots els assistents. Abans del bingo, a la Biblioteca d’Alguaire es farà una xerrada sobre el càncer, organitzada per: L’Associació contra el Càncer. El Departament de Cultura de l’Ajuntament d’Alguaire. 4. Trobada intermunicipal d’escacs a Corbins Corbins acull una de les trobades intermunicipals d’escacs del Segrià. Es desenvolupa a la sala Coliseum durant un matí de partides. És la 3a trobada del circuit i la 2a que es fa a Corbins. Organització a càrrec d’una acadèmia d’escacs, amb el suport del Consell Esportiu del Segrià. L’Ajuntament de Corbins facilita: L’espai. L’esmorzar per als participants. L’alcalde de Corbins, Jordi Verdú, destaca que se superen els 100 infants inscrits i el bon ambient esperat. 5. Serveis municipals i oferta de feina a Corbins Informació de recollida de residus Es recorda als veïns que avui toca treure la fracció orgànica. Es demana que s’utilitzi bossa compostable. Oferta laboral L’Ajuntament de Corbins busca cobrir una plaça d’auxiliar administratiu/administrativa. El lloc també inclou la gestió de la Biblioteca Municipal. 6. Tancament del programa Es recorda que l’Infopòdcast és un flash informatiu de 3 minuts produït amb la xarxa de comunicació local. Comiat breu dels presentadors: "Adéu!"
A l’episodi d’Aquí, a l'Oest (EMUN FM) es combinen dues parts clares. Primer, una agenda cultural molt completa per al cap de setmana amb propostes de música en directe (jazz, tributs, indie i concerts a espais com el Cafè del Teatre, l’Espai Orfeó o l’Auditori Municipal Enric Granados), teatre i activitats familiars, i també fires, mercats i iniciatives de memòria i lectura a diferents municipis. La segona part és l’Espai Salut, centrat en el càncer de mama a través del projecte Mama Pop. El seu director, Manel Simón, explica l’origen personal del concert (la pèrdua de la seva mare), l’aposta per un espectacle professional amb molts músics i posada en escena, i la finalitat de destinar els beneficis a la recerca. Presenten l’edició “Guateque” (anys 60-70) amb diverses sessions a la Llotja de Lleida (29-30 de novembre i 10 de gener) i entrades gairebé exhaurides.
L’episodi d’AQUÍ A L’OEST combina tres grans blocs: actualitat local, un tema del dia sobre el Thanksgiving Day i una tertúlia esportiva. A les notícies es destaca el balanç positiu de l’Agrobiotec Innovation Forum, la convocatòria de vaga del transport de viatgers a Lleida, dades de mobilitat cap a Andorra i iniciatives municipals com “Anem a buscar el tió” a Alpicat, la poda per reduir estornells a Mollerussa i nous aparcaments intel·ligents per a bicicletes a el Palau d'Anglissola. El tema central aprofundeix en el Thanksgiving Day amb un convidat nord-americà que en descriu la dimensió familiar i gastronòmica (gall dindi, stuffing, alternatives com Tofurky) i, sobretot, en remarca els matisos històrics i les crítiques relacionades amb la colonització. A esports, es parla de futbol (Copa Catalunya, aturades i millora de dinàmica) i d’hoquei patins femení amb focus en la Champions, els grups i la importància de puntuar fora, a més d’un debat sobre penals i sobre infraestructures i suport institucional als clubs.
Resum de contingut 1. Mesures contra el despoblament El govern ha aprovat noves mesures per combatre el despoblament als pobles rurals: Creació d’una borsa d’habitatge específica per a municipis petits. Ajuts per rehabilitar pisos i cases buides i destinar-les al lloguer social. Inversió prevista de 20 milions d’euros fins al 2029. Objectiu de recuperar uns 400 habitatges en desús en aquest període. Aquestes accions es presenten dins l’Infopòdcast de Munt, un fleix informatiu de 3 minuts produït amb la xarxa de comunicació local. 2. Quarta Fira de Micropobles de Catalunya La 4a Fira de Micropobles de Catalunya se celebrarà dissabte 29 de novembre a Torrecerona (Segrià), organitzada per l’Associació de Micropobles. És una fira itinerant que ja ha passat per l’Estany, Planoles i Bot. Torrecerona és el municipi amfitrió aquest any. "Torrecerona va fer una proposta molt bonica i adequada per ser l'anfitriona d'aquesta quarta fira de micropobles aquí a Lleida, i en aquest cas al Segrià." 3. Què és un micropoble i quines dificultats té? Es descriuen els micropobles com municipis petits, molts per sota dels 500 habitants, amb: Una botigueta que ven una mica de tot. Una escoleta amenaçada. Potser un petit consultori mèdic. Un bar o casal. Un teixit veïnal molt proper, on tothom es coneix pel nom i pel malnom. Però també comparteixen moltes dificultats estructurals: Burocràcia pensada per a ciutats grans. Manca de secretaris i interventors. Problemes d’habitatge. Mala connexió de transport públic. Deficiències de fibra òptica i serveis digitals. 4. Objectius i contingut de la Fira de Micropobles La Fira vol ser: Un aparador perquè els micropobles es facin visibles. Un espai de trobada on alcaldes, alcaldesses i veïns comparteixin problemes i solucions. Activitats previstes (de 10 a 14 h): Carpes de més de 20 micropobles d’arreu del país. Cada poble presenta el seu projecte de municipi: Oferta cultural. Propostes gastronòmiques. Patrimoni històric i natural. Teixit associatiu. Un escenari per explicar els projectes al públic. Productors locals del Segrià amb: Tastets. Show cooking. Espectacles i activitats per atraure visitants. Idees clau: Mostrar que als micropobles hi ha vida, oportunitats i futur. Fer visible que als pobles petits també “s’hi couen projectes grans”. "L’objectiu final? Doncs que qui vingui a Torrecerona aquell dia se'n porti la idea que als micropobles hi ha vida, oportunitats i també futur." 5. Pes polític i Estatut del Municipi Rural La Fira també busca donar pes polític als micropobles: En el marc del nou Estatut del Municipi Rural es parlarà de: Simplificar tràmits administratius. Millorar serveis bàsics. Garantir que viure en un poble petit no sigui de segona. L’objectiu és que l’Estatut: Identifiqui la realitat de cada municipi, un per un. Ajudi a evitar la desaparició dels micropobles. Aporti ajudes econòmiques i socials. Plantegi una estratègia a llarg termini (més enllà de 2-5 anys). "Està bé que des de fa poc temps s'ha posat el focus en el tema dels micropobles, que fins ara hem estat una mica els grans oblidats." 6. Darrera crida i to final La cita és dissabte 29 de novembre, de 10 h a 14 h, a Torrecerona. Es convida tant la gent de micropobles com la gent de ciutat a venir. Amb un toc d’humor, es remarca el contrast amb les ciutats: "Si sou de ciutat, també, però amb més silenci i sense semàfor." L’Infopòdcast es presenta com un format breu per mantenir-se informat sobre polítiques rurals i iniciatives dels micropobles.
L’episodi d’AQUÍ A L’OEST combina una conversa de fons i un tram d’humor. A la secció gastronòmica, Miguel Moruno analitza l’estètica de l’excés: plats pensats per a xarxes (formatge que xorreja, colors artificials, exageracions) i el fenomen del challenge food, on menjar deixa de ser plaer o cultura per convertir-se en espectacle. Es vincula a la societat de l’espectacle i al consum tardocapitalista (ostentació, sobreestimulació, contingut “més i més”), i es reivindica menjar amb seny, gaudir i posar en valor la dieta mediterrània. La segona part és El claustre, un segment distès amb un test tipus Bravo/Superpop per definir personalitats i un qüestionari ràpid amb anècdotes i gustos (música, hobbies, concerts, pors), que reforça la complicitat i el to de “pati” del programa.
