Som Terra amb Pili Garcia
Som Terra amb Pili Garcia
Programa

Som Terra amb Pili Garcia

El programa de ràdio 'slow' dedicat al sector primari Som Terra és un programa de ràdio que ofereix una visió transversal del sector primari, sense estereotips. Som Terra és una producció de Pili Garcia d'EMUN FM Ràdio i de la Xarxa de Comunicació Local que s'emet per més de 30 emissores municipals adherides des de l'any 2012.

Divendres · 09:00 - 10:00 ·Dissabte · 11:00 - 12:00 ·348 episodis
RSS

episodis

37-48 de 341
  • 26'

    #503 - Som Terra amb Pili Garcia del 4/2/2026 — Escola Agrària d'Alfarràs, Vi LaGravera i Gestió de Residus

    Formació i Tecnologia a l'Escola Agrària d'Alfarràs L'episodi comença destacant la importància de la formació continua per als pagesos a l'Escola Agrària d'Alfarràs. Rosa Cortés i Damián Blanc detallen les jornades tècniques del 2026, centrades en: • L'ús d'aplicacions com Agroslav per al quadern d'explotació. • L'exposició de l'Agricultura 4.0 amb maquinària de precisió. • La intervenció del jove agricultor i influencer Duquito. Èxit Internacional per al Celler LaGravera Entrevista a Miquel Garcia, viticultor de Lagravera, per la medalla d'or obtinguda pel vi Ónra negre al certamen Challenge Milésime Bio de Montpeller. Els punts clau de la conversa inclouen: • La recuperació de varietats ancestrals en parcel·les amb ceps plantats el 1889 (cofiloxèrics). • La filosofia de la viticultura biodinàmica i el treball amb tracció animal (cavalls). • L'adaptació al canvi climàtic i la gestió de l'aigua a la DO Costers del Segre. Sostenibilitat: El Reciclatge del Vidre L'ambientòleg Joan Ibars continua la seva sèrie sobre la gestió de residus al Segrià: • Diferència entre el vidre d'envasos i el vidre ceràmic (gots i copes), que ha d'anar al rebuig. • Beneficis del reciclatge del vidre: és un procés infinit que estalvia un 30% d'energia. • Consells pràctics per a la separació correcta al contenidor verd. Cultura i Natura: Haikús vora el Canal La Rocío López tanca el programa amb la seva píndola emocional, reflexionant sobre la pràctica del haikú segons el mestre Matsuo Basso: "El haiku desenvolupa la percepció directa dels fenòmens, conscients de la seva impermanència." • Es comparteix un haikú d'hivern (fujo) i un de propi inspirat en la boira i les teranyines.

  • 25'

    #502 - Som Terra amb Pili Garcia del 2/2/2026 — Som Terra: Gestió de Cultius, Residus i l'Art d'Escriure Haikus

    Futur Agrari i Innovació Gastronòmica Projecte 3D a l'EA d'Alfarràs Rosa Cortés, directora de l'EA d’Alfarràs, presenta un projecte pioner en col·laboració amb el FruitCentre de l'IRTA. L'alumnat del grau de Paisatgisme ha explorat la postcollita de la poma: • Desenvolupament de compotes experimentals amb fruita de la pròpia finca. • Ús detecnologia d'impressió 3D d'aliments mitjançant additius de consistència. • Formació en el control de punts crítics en la producció industrial. Gestió del Cereal Davant les Pluges Impacte de l'Hivern Plujós Santi Vergés, de la cooperativa de Mira el Camp, analitza l'estat dels cultius després d'episodis de 150 l/m²: • Cereal d'hivern: L'ordi (sembrat al desembre) i el blat (novembre) pateixen risc d'asfíxia radicular en zones inundades. • Doble collita: Les pluges dificulten l'entrada als camps per sembrar el segon cicle d'ordi/panís. • Diferències visuals: L'ordi presenta un verd més clar i les seues espigues pengen pel pes, mentre que el blat és d'un verd més fosc i manté l'espiga erecta. De la Deixalleria al Recursos Reutilitzables El Nou Model de Gestió de Residus Joan Ibar planteja una transformació de les deixalleries cap a centres d'economia circular: • Espais de reparació i intercanvi per allargar la vida útil dels objectes (especialment electrodomèstics). • El concepte de la Biblioteca de les coses: servei de préstec d'eines d'ús esporàdic (trepants, escales) per reduir el consumisme. "Allargar la vida útil de qualsevol tecnologia és el que realment és eficient per al medi ambient." L'Essència del Haiku Consells de Masao Kasiki i Joana Raspall Rocío López tanca l'episodi amb recomanacions per a la creació literària: • Prioritzar la naturalitat i la realitat sobre les regles rígides de síl·labes. • Evitar paraules inútils com adverbis o preposicions excessives per mantenir la tensió poètica. • Es citen obres que capturen la relació de l'home amb el·liminació de branques i els nius muds.

  • 27'

    #501 - Som Terra amb Pili Garcia del 23/1/2026 — Som Terra: Recuperació de pomes, eleccions agràries i gestió de joguines

    Recuperació de varietats ancestrals de pomera El programa destaca la col·laboració entre l'EA d'Alfarràs i l'ESCHOTUR de Lleida per a la recuperació gastronòmica de 43 varietats de pomes tradicionals. Aplicacions culinàries i tastos Els alumnes han explorat les possibilitats de varietats com la Poma Salvatxina, la Poma Caumasses i la Poma Brindilla Verda. Han creat elaboracions innovadores que van des de sidres i aiguardents fins a plats sofisticats: • Nigiri de croqueta amb poma salvatgina. • Salmó fumat amb fusta de pomera del centre. • Postres creatives com el flam d'ou amb poma caumasses. Eleccions al camp i reptes del sector amb JARC Antoni Balasch entrevista a Joan Carles Massot, president de JARC, sobre les eleccions agràries del 27 de febrer. Es destaca que la representativitat s'ha de demostrar a les urnes per ser un interlocutor vàlid davant l'administració. El debat sobre l'Acord UE-Mercosur S'analitza l'impacte d'aquest tractat comercial, amb especial preocupació per sectors com el boví de carn, l'arròs i la mel. Massot subratlla la importància de: • Exigir les clàusules mirall per garantir la igualtat de condicions. • Utilitzar el Fons Agrari (45 milions d'euros procedents del cànon nuclear) per millorar la competitivitat. • Vigilar que la ratificació al Parlament Europeu inclogui salvaguardes reals. "La representativitat agrària no es proclama, es demostra en unes eleccions." Sostenibilitat i gestió de residus: les joguines L'expert Joan Ibars ofereix consells sobre com gestionar el calaix de sastre dels residus domèstics que no van als contenidors habituals, centrant-se en les joguines després de l'època festiva. Estratègies de reutilització Es proposa un mètode de classificació en quatre caixes: guardar per al futur, continuar jugant, donar a entitats del tercer sector i, només en darrera instància, portar a la deixalleria. També s'esmenten els nous models de lloguer de joguines per reduir l'acumulació. Píndola poètica: L'art del Haiku La Rocío López tanca l'episodi amb consells per escriure haikus, basats en els mestres japonesos: • Prioritzar la realitat i la naturalitat per sobre de les regles rígides. • L'ús de paraules tenses, eliminant adorns innecessaris per captar l'essència o haïmi.

  • 15'

    #500 - Som Terra amb Pili Garcia del 16/1/2026 — Josep Usall rep el reconeixement Sant Antoni Abad d'Alguaire

    Reconeixement a la trajectòria de Josep Usall L'alguairenc Josep Usall i Rodier, director general de l'IRTA des de 2018, ha estat guardonat amb el reconeixement Sant Antoni Abad pel seu municipi natal, Alguaire. Durant l'entrevista a emunfmradio, Usall repassa la seva carrera acadèmica com a enginyer agrònom i la seva vinculació de més de 33 anys amb la recerca agroalimentària. L'especialitat en la poscollita Un dels pilars de la seva carrera científica ha estat la poscollita de fruita dolça. Aquest camp és vital per garantir que la fruita collida a l'estiu es pugui consumir durant tot l'any en condicions òptimes: Estudia com mantenir la qualitat de la fruita durant 8 a 12 mesos. Investiga mètodes per evitar la maduració excessiva i les malalties. Combina la ciència amb l'aplicació pràctica per ajudar el sector fructícola. De científic a la direcció general de l'IRTA Usall descriu el repte d'assumir el lideratge de l'IRTA, una institució amb més de mil professionals i vint ubicacions diferents. El seu enfocament ha passat de l'especialització en patologies de la fruita a una gestió integral basada en l'empatia i el diàleg amb l'administració i el sector privat. Futur i relleu generacional al sector primari Tot i les crisis actuals i les protestes de col·lectius com Revolta Pagesa, el director de l'IRTA manté una visió optimista: "Ser productor és essencial per al país; sense ells perdríem la nostra sobirania alimentària, tan important com la sobirania energètica." Reivindica el sector agroalimentari com el primer sector industrial de Catalunya. Anima els joves a apostar pel camp amb una visió empresarial i innovadora. Destaca l'orgull de ser productor per garantir l'alimentació de la societat.

  • 25'

    #499 - Som Terra amb Pili Garcia del 15/1/2026 — Actualitat agrària 2026 i l'art del Haiku a Som Terra

    Actualitat del Sector Primari 2026 El programa Som Terra d'EMUN FM, conduït per Pili Garcia, inicia l'any analitzant els reptes de la pagesia i la ramaderia amb Néstor Serra Domènech (Unió de Pagesos). La conversa se centra en diversos focus crítics que marquen l'agenda agropecuària. Sanitat Animal i Crisis Germandades • La ramaderia ha tancat el 2025 amb afectacions greus per la dermatosi nodular (especialment a Girona) i la pesta porcina africana (PPA) a Collserola. • S'ha detectat un focus d'influència aviar (terme que prefereixen a "grip aviar") prop de l'Estany d'Ivars, tot i els alts nivells de bioseguretat de les granges afectades. • Es reclama que les polítiques d'erradicació no passin exclusivament pel sacrifici sistemàtic sense protocols europeus més flexibles. Reivindicacions i Escenari Electoral • El 27 de febrer de 2026 se celebraran les eleccions al camp per renovar la representativitat a les taules agràries. • Es preveuen mobilitzacions contra l'acord del Mercosur, ja que els pagesos exigeixen clàusules mirall perquè les importacions compleixin els mateixos estàndards que el producte local. • Unió de Pagesos ratifica el seu suport a les protestes, tot i avisar que col·lectius com Revolta Pagesa han d'assumir la responsabilitat formal de les seves convocatòries. "Amb els tractats que es vol firmar avui en dia del Mercosur, la pagesia i ramaderia de Catalunya sortim perdent." Haikus a la vora del Canal La segona part de l'espai compta amb la col·laboració de Rocío López, que ens apropa a la filosofia de la poesia japonesa clàssica. Conceptes Clau del Haiku Clàssic • Kigo: La paraula d'estació. En l'hivern actual s'usa el terme Fullo. • Aware: L'emoció o l'impacte espiritual que sent el poeta davant la natura i que l'obliga a escriure. • Haimi: L'essència real del poema que sovint es perd si s'utilitza la rima, motiu pel qual els puristes la consideren un error. Es conclou amb la lectura de peces de Yosa Buson i una poetessa clàssica (haijina), destacant que el haiku és més un "ensinistrament espiritual" que una simple composició literària.

  • 24'

    #498 - Som Terra amb Pili Garcia del 8/1/2026 — Som Terra 2026: Actualitat Agrària i Haikus d'Hivern

    Inici de curs a l'Escola Agrària d'Alfarràs El programa Som Terra, dirigit per Pili Garcia, inicia l'any 2026 connectant amb el sector primari. Rosa Cortés, directora de l'Escola Agrària d'Alfarràs, explica les tasques actuals al camp durant els mesos de fred intens. L'art de l'esporga i el fred • El fred de gener és essencial per aturar l'activitat dels arbres fruiters. • L'esporga segueix un ordre cronològic segons la floració: - Arbres de pinyol (primers a florir): varietats com carla, catarí o safir. - Arbres de llavor: pera (Magallona, William, Conferència) i poma (Golden, Story). • Les neus recents han estat positives, aportant aigua sense danyar l'estructura dels arbres. "Antigament molts dits i orelles lluïen guarnits de penellons... avui en dia ja pocs se'n veuen." Anàlisi del sector amb Unió de Pagesos Nestor Serra, coordinador de la Plana de Lleida d'Unió de Pagesos, analitza els reptes sanitaris i polítics que marquen l'inici de l'any. Eleccions al camp i sanitat animal • El 27 de febrer se celebraran les eleccions per renovar els representants a les taules agràries. • Es constata la preocupació per diverses afectacions ramaderes del 2025: - Dermatosi nodular: Crítica a la gestió inicial del departament a Girona. - Pesta Porcina Africana (PPA): Focus detectat a Collserola en porcs senglars. - Influència Aviar: Focus controlat prop de l'Estany d'Ivars, destacant la importància de la bioseguretat. Haikus a la vora del canal La secció poètica amb Rocío López ens introdueix en la filosofia japonesa del haiku aplicada a l'hivern (Fuyo). Conceptes clau del Haiku • Haimi: L'essència del poema. Es considera que la rima és un error perquè distreu d'aquesta essència. • Aware: L'emoció o impacte que sents en veure la natura i que t'obliga moralment a escriure. • El haiku es descriu com un ensinistrament espiritual o exercici mística més que una peça estrictament literària.

  • 22'

    #497 - Som Terra amb Pili Garcia del 18/12/2025 — Consum responsable i comerç local per Nadal

    Visió general del contingut El text recull un episodi de Som Terra amb Pili Garcia (a emunfmradio / EMUN FM) que combina agenda i feines del camp al desembre, cultura popular nadalenca i una conversa central sobre consum responsable i compra de proximitat. Idees principals 1) Dites de Nadal i mirada pagesa al calendari S’hi recuperen refranys que vinculen el dia de la setmana de Nadal amb prediccions de collita i l’any vinent, tot recordant que, més enllà dels auguris, cal continuar treballant. "Nadal en dijous, penja l'arada i venen els bous." 2) Feines agrícoles i d’horta pròpies del desembre El desembre es presenta com un mes de repòs parcial, però amb tasques clares: Sembra del gra i continuació de la recol·lecció del panís. Control de l’herba segons el sistema emprat. Esporga i plantació d’arbres fruiters (si el temps ho permet). A l’hort: bledes, enciams, escarola, sembra de julivert i pèsols i collita de bròquils. Preparar la terra per a la primavera, neteja de camins i espones i manteniment de maquinària. 3) Consum responsable i valor del comerç de proximitat L’entrevista amb Esther Mellador-Ganau posa el focus en què es perd (i què es guanya) quan no s’aposta pel comerç local: Producte de quilòmetre zero i traçabilitat més propera: proveïdors del territori. Economia circular: els diners es queden al municipi/barri i sostenen llocs de treball. Cohesió social: les botigues fan de punt de trobada i detecten situacions de vulnerabilitat (gent gran sola, absències, etc.). Qualitat d’experiència: atenció personalitzada, consell i confiança. Vida als carrers: més activitat, carrers més vius i entorns percebuts com a més habitables. També s’hi reconeix la tensió amb les grans superfícies i la compra en línia, però es defensa compaginar hàbits per no buidar el teixit comercial local. 4) Campanyes per revitalitzar el comerç Es mencionen iniciatives per posar en valor el comerç tradicional: Batega al Comerç: campanya per reivindicar el comerç com el cor del barri/poble, especialment en el context nadalenc. Alfarràs té un secret: acció pensada per al públic de pas per visibilitzar que als pobles hi ha producte “de veritat” (pa, carn, fruita, vi) i sovint a millor preu. Creació d’una web de Comerç i Empresa d’Almenar per reduir el desconeixement de l’oferta local (catàleg, promocions, serveis). Tancament cultural: haikus i natura El tram final incorpora la “píndola” poètica amb haikus sobre el pas de la tardor i el concepte de kigo (paraules estacionals), reforçant el to de connexió amb la natura i el cicle anual. "Remolir de fulles seques que venen de lluny s'acaba la tardor." Missatge de fons El programa defensa que la terra, el consum i la comunitat van lligats: mantenir el comerç de proximitat i consumir amb criteri és una manera directa de sostenir el territori, especialment en dates d’alta despesa com Nadal.

  • 24'

    #496 - Som Terra amb Pili Garcia del 11/12/2025 — Ramaderia porcina, residu tèxtil i haikus

    Presentació i projecte agroalimentari Som Terra amb Pili Garcia obre el programa des de l'Escola Agrària del Farràs amb la directora Rosa Cortés, que explica projectes pràctics de transformació agroalimentària que complementen la formació reglada. Col·laboració entre escoles agràries • Projecte conjunt amb l'Escola Agrària de l'Empordà: al Farràs es produeix la matèria primera i a l’Empordà s’elaboren sucs i confitures. • El procés complet inclou: - Producció de fruita a l’escola del Farràs - Elaboració de sucs de poma i confitures de poma, préssec i pera - Tria de noms comercials, etiquetatge i distribució • Objectiu pedagògic: que l’alumnat conegui tota la cadena de valor, des de la producció fins a la comercialització d’un producte alimentari d’alta qualitat. Nova col·laboració amb l’IRTA • Inicien un projecte amb l’IRTA per elaborar compotes a partir de fruita. • Fases del projecte: - Enquesta prèvia a l’alumnat de 2n de grau superior (assignatura de postcollita) per detectar gustos i preferències - Selecció de formulacions i elaboració pilot a l’obrador de l’IRTA a Lleida - Sessió de tast amb l’alumnat - Reproducció posterior del procés amb els estudiants a partir d’ingredients definits - Formació pràctica a la planta de l’IRTA i producció d’uns 150 pots de compota, registrats i etiquetats Entrevista: pesta porcina africana i sector porcí L’entrevista central és amb Ramon Sarroca, president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, que analitza la situació creada per la pesta porcina africana (PPA). Context i impacte de la PPA • Es trenca una trajectòria de 30 anys sense pesta porcina al país. • En aquestes tres dècades, la ramaderia porcina catalana ha: - Fet “els deures” en bioseguretat i sanitat - Assolit la posició de primera ramaderia porcina d’Europa com a exportadora i productora • La irrupció de la PPA és “la bomba que no volíem que explotés”, però el sector estava altament professionalitzat, cosa que facilita el control de la crisi. Professionalització i resposta coordinada • Tota la cadena agroalimentària del porcí (ramaders, indústria, comercialització) treballa de manera cohesionada: - Es comparteixen problemes i decisions - Es gestionen conjuntament crisis com la guerra d’Ucraïna i el subministrament de cereals per a pinsos • Aquest model integrat permet: - Més capacitat de reacció davant situacions complexes - Gestió basada en el coneixement científic i la transparència Gestió del brot de PPA • Es remarca que la situació és angoixant per als ramaders, però alhora genera “molta tranquil·litat” pel bon funcionament del dispositiu de control. • Punts clau de la gestió: - Transparència des del primer minut - Informació constant al sector i a la ciutadania - Agraïment al comportament de la població durant el pont, respectant restriccions en espais tancats - Treball intens en els radis d’acció de 5, 6 i 20 km al voltant del focus • S’insisteix que: - No s’ha detectat el virus a les granges - La carn és segura per al consum - S’ha creat un comitè científic per esbrinar l’origen i la via d’entrada del virus, amb compromís d’explicar-ho públicament Efectes sobre el mercat i els preus • Esment de Mercolleida, que ha marcat preus a la baixa arran de la situació. • Segons Sarroca, en qualsevol crisi sanitària o comercial: - Es produeix una distorsió de mercat que tendeix a la baixa (com ja es va veure amb el veto rus o crisis de la fruita) - “El mercat vol tranquil·litat” per no malmetre la capacitat exportadora i la reputació del sector • Missatge de fons: - Els fonaments productius i sanitaris són sòlids - Les baixades de preu són una conseqüència habitual de la incertesa, no de problemes de qualitat o seguretat alimentària. Valoració de l’administració i altres crisis ramaderes • El 2024 ha estat un any especialment complicat per a la ramaderia: - Dermatosi nodular - Influença aviària - Ara, la PPA • La Federació valora positivament el paper del departament competent: - Comunicació immediata i continuada en cada episodi - Participació dels responsables tècnics i polítics del sector en les reunions - Gestió amb eficiència i suport del món científic • Tot i que haurien preferit evitar la crisi, consideren que: - El “malson” s’està gestionant de la millor manera possible - Els mitjans de comunicació estan actuant amb molta professionalitat i ajudant a donar tranquil·litat social. Del residu al recurs: el problema del tèxtil En la secció “Del residu al recurs”, amb l’ambientòleg Joan Ibars, es tracta la fracció tèxtil com a residu emergent i problemàtic. Què és el residu tèxtil i per què és un problema? • Inclou: - Roba - Calçat - Tèxtils de la llar (tovalles, draps, llençols, etc.) • El sector de la moda és: - Un dels que més recursos consumeix a escala mundial - Un dels que més gasos d’efecte hivernacle genera • El model de fast fashion provoca: - Fabricació massiva de roba de baixa qualitat - Dificultat per reciclar per la combinació de molts materials en una sola peça - Saturació de les plantes de classificació tèxtil Marc legal i sistemes de recollida • El tèxtil es considera ja una fracció obligatòria de recollida selectiva segons la llei 7/2002. • Tots els municipis han de disposar d’almenys una forma de recollida: - Contenidors específics al carrer (el més habitual) - Recollida porta a porta - Deixalleries Com s’ha de dipositar el tèxtil? • Recomanacions bàsiques: - Posar la roba i tèxtils dins de bosses tancades - Que estiguin nets, sense greixos ni taques que dificultin la classificació - El calçat s’ha de dipositar lligant les parelles perquè no es perdin • S’hi poden portar tots els tèxtils de la llar, no només roba personal. Què es fa amb el tèxtil recollit? • A Catalunya hi ha dues plantes de selecció tèxtil a l’àrea metropolitana. • Allà es classifica en: - Botiga de segona mà: només un 5–10% pot sortir directament a venda - Reciclatge: entre 20–30%, principalment a l’estranger, amb dubtes sobre el reciclatge efectiu i els rebuigs generats - Exportació per a reutilització: entre 60–70%, enviat com a roba d’ocasió • Es posa èmfasi en la necessitat de: - Desenvolupar un mercat propi de reutilització i reciclatge a Catalunya i Europa - Impulsar la responsabilitat ampliada del productor perquè les marques es facin càrrec del final de vida dels seus productes. Volums generats i problemes als ecoparcs • A Catalunya, cada habitant genera 25 kg/any de residu tèxtil, però només se’n recull selectivament uns 2,5 kg/any (al voltant de l’11%). • La major part acaba a la fracció resta, on: - S’embolica a les cintes transportadores - Obstrueix lectors òptics - Dificulta tota la classificació de la resta de fraccions • La reutilització d’una peça de roba: - Redueix massivament els impactes ambientals - Evita l’extracció de noves matèries primeres - Estalvia processos industrials i emissions de CO₂, especialment en roba importada de llarga distància. Bones pràctiques i iniciatives inspiradores • Pacte per la Moda Circular: iniciativa impulsada per l’Agència de Residus i la indústria tèxtil catalana per: - Fomentar la prevenció i el consum responsable - Impulsar la indústria del reciclatge tèxtil local • Roba Amiga / Moda Re: - Botigues de segona mà que ofereixen roba amb aparença de comerç convencional - Generen beneficis ambientals i inclusió social a través de llocs de treball • Exemple de marca responsable: un jersei de Llaios que: - Ofereix un servei de reparació i manteniment (retirada de boles, reparació de punys i coll) - Allarga la vida útil de la peça • Crítica implícita a grans fortunes del sector de la moda que s’han enriquit amb el fast fashion sense assumir plenament la responsabilitat sobre el residu generat. Haikus a la vora del canal: senzillesa i profunditat La secció “Haikus a la vora del canal”, amb Rocío López, convida a descobrir el haiku com a camí d’observació i connexió amb la natura. Recordatori de què és un haiku • Petit poema d’origen japonès de 17 síl·labes, estructurat en 5–7–5. • Elements essencials: - Kigo: paraula d’estació, que situa el haiku en un moment de l’any - Kire o kireji: pausa o tall que introdueix un gir i dona força al poema • Estructura interna: - Dos versos que “caminen junts” - Un tercer que fa de contrapunt, trencant l’expectativa • Importància dels sentits: en un bon haiku hi intervenen diversos sentits (vista, oïda, tacte, etc.). Exemple i funció del kireji • Haiku explicat a la secció: “Se sent un ocell que trepitja les fulles mortes, calma.” • Els dos primers versos descriuen una escena sensorial; el mot “calma” fa de trencament i alhora condensa la sensació interior que provoca l’escena. • El haiku és com una fotografia en paraules: captura un instant concret que sorprèn o emociona. Filosofia del haiku • El tret més important és la senzillesa: - Paraules simples - Imatge clara i fàcil de comprendre • En un haiku no s’opina: - No hi ha judicis ni explicacions - Només es descriu allò que passa en aquell moment i lloc • Convida a: - Aprendre a mirar el món d’una altra manera - Donar profunditat a detalls aparentment insignificants Haikus clàssics i contemporanis • De Jo Sabo Son: “Aquesta tardor em sento encara més sol que l’any passat.” Es pot llegir la tardor com a estació i també com a metàfora de l’edat o d’una etapa vital. • De Miquel Martí i Pol: “Un vent lentíssim converteix el silenci en melodia.” El kireji es percep a “melodia”, que transforma la imatge inicial. Combina la lentitud, el silenci i el so subtil, mostrant com un canvi gairebé imperceptible pot transformar l’experiència. La secció es tanca reforçant la idea del haiku com a via d’admiració per la natura, de contacte amb les emocions i d’aprenentatge d’una mirada més atenta i serena sobre l’entorn.

  • 27'

    #495 - Som Terra 496 - PPA, els Premis a millor poma Golden i Haikus vora el canal

    Al Som Terra 496 coneixem de prop com el sector s’adapta i innova: entrevistem Rosa Cortés, directora de l’Escola Agrària d’Alfarràs, i Joana Martí, cap de finca, que ens expliquen el nou projecte de plantació de pi pinyer i com es dissenya una finca pensada per aprendre i, alhora, ser rendible i mecanitzable. També parlem amb Jaume Bernis (responsable del porcí a JARC-COAG) sobre la preocupació del sector i l’impacte sanitari i de mercat vinculat a la fauna salvatge, i amb Sergi Balaguer (cap sectorial de fruita dolça de JARC) sobre els Premis de la Poma Golden i el valor afegit que donen a la feina del pagès. I estrenem una nova secció, “Haikus a la vora del canal”, amb Rocío López, que ens deixa dues píndoles literàries per reconnectar amb la natura: (Matsuo Bashō) E tardor la senda ningú no la recorre aquesta tarda. (Octavio Paz) El mundo cabe en diecisiete sílabas: tú en esta choza.

  • 19'

    #494 - Som Terra amb Pili Garcia del 26/11/2025 — Varietats autòctones, grip aviària i la fracció resta a Som Terra

    En aquest episodi de Som Terra amb Pili Garcia, el programa de proximitat d'emunfmradio (EMUN FM), s'aborden tres temes clau per al territori: la conservació de la fruita tradicional, els reptes del sector avícola i la gestió eficient de residus. Conservació de varietats tradicionals de fruita La directora de l'Escola Agrària d'Alfarràs, Rosa Cortés, ens obre les portes per explicar la tasca de preservació que realitzen en una parcel·la d'una hectàrea on recullen el patrimoni agrícola local: * Varietats rústiques: Són fruites seleccionades històricament pel pagès, més resistents a patògens i ideals per a la producció agrària ecològica. * La col·lecció: Compten amb unes 40 varietats de poma (com la morruda o la morro de llebre), 50 de pera (campaneta, sarmenya) i diverses de préssec (roig del rito). * Col·laboració: El projecte és possible gràcies a entitats com Cultures Trobades i l'IRTA. L'impacte de la influència aviària al sector Anna Toda, directora de la Federació Avícola Catalana (FAC), analitza la situació actual del sector davant l'elevat risc d'entrada de la grip aviària a Espanya: * Mesures de prevenció: S'ha decretat el confinament de les aus que viuen a l'aire lliure per evitar el contacte amb aus silvestres. * Pujada de preus: L'increment del preu dels ous no es deu al confinament, sinó a un mercat global amb baixa oferta (pels brots a Europa i els EUA) i una transició cap a sistemes sense gàbia. * Bioseguretat: Es recorda la importància d'extremar els protocols de neteja i l'ús de xarxes protectores a les granges. Gestió del residu al recurs: La fracció resta L'ambientòleg Joan Ibars ens explica com gestionar el cubell de la fracció resta (el contenidor gris): * Què hi va?: Bolquers, compreses, pols d'escombrar, burilles i plàstics que no són envasos (com bolígrafs o joguines). * El procés: Tot el que va a la resta ha de passar per plantes de selecció. Només s'aconsegueix valoritzar un 20-30% com a matèria de baixa qualitat; la resta acaba a l'abocador. * Bones pràctiques: S'insta a fer prevenció i buscar alternatives com les copes menstruals o bolquers reutilitzables. "L'ou s'estant reivindicant com un aliment d'alta qualitat i proteic, i la demanda mundial està pujant."

  • 24'

    #493 - Som Terra amb Pili Garcia del 5/11/2025 — Oleoturisme al Segrià i gestió de residus

    Introducció i actualitat agrària Som Terra amb Pili Garcia inicia l’episodi des de l’Escola Agrària del Farràs amb una breu crònica de novembre, mes de la sembra i de les collites de tardor. Tasques agràries de novembre • Parcel·les demostratives: - Una amb adob en verd (besa) per incrementar la matèria orgànica i la fertilitat del sòl. - Una altra amb rotació de cereals i lleguminoses, amb reg per aspersió des de la bassa de l’escola. • Collites de tardor: - Poma: final de la collita de la col·lecció de varietats i de poma d’estora. - Oliva: collita avançada, recollida amb l’alumnat de grau mitjà dins l’assignatura d’anglès professional. • Productes de tardor i elaboracions: - Temps de ratafies amb aranyons, arbocer i codonys. - A l’escola elaboren ratafia de nous, ja en repòs. • Hort de tardor-hivern: - A sembrar/plantar: bledes, xicoira, espinacs, xirivies, pèsols i faves. - A collir: porros, escaroles, enciams i remolatxes. - Consell clau: començar a preparar l’hort per les primeres gelades perquè “novembre ha acabat, hivern ha començat”. Oleoturisme al Segrià: rutes, paisatge i territori La part central del programa se centra en l’oleoturisme al Segrià, amb entrevista a Cleber Esteve, conseller de turisme del Consell Comarcal del Segrià. Catalunya Regió Gastronòmica i producte de proximitat • En el marc de Catalunya Regió Gastronòmica 2025, al Segrià s’han impulsat: - Una gala al monestir de Vinganya per promocionar producte de quilòmetre zero. - Un cicle de rutes oleoturístiques de tardor per conèixer el territori de l’oli i tancar l’any gastronòmic. El paisatge de la Plana de Lleida a la tardor • Es ressalta la riquesa cromàtica del paisatge agrari: - Floració de primavera en tons rosats i vermells. - Verd intens d’estiu de fruiters i oliveres. - Gama de grocs, taronges, marrons i granats de tardor. • Es reivindica el plaer senzill de trepitjar fulles seques mentre es gaudeix del paisatge i es descobreixen bons olis locals. Rutes cicloturístiques oleoturístiques • S’organitzen 4 rutes en bicicleta elèctrica a: - Torreveses - Aitona - Maials - Aspa (esmentat com “Maspe/territori protegit Mas de Melons”) • Característiques: - Distàncies d’uns 15–20 km, majoritàriament planeres i assequibles i familiars. - 10 bicicletes amb bateria per ruta (format premium i grup reduït). - Guia turístic que interpreta paisatge, natura i patrimoni. - Final amb degustació de productes de quilòmetre zero on l’oli és l’eix central. “Volem un turisme de qualitat, responsable, que valori el territori, el paisatge i l’arquitectura que tenim.” • Les rutes neixen com a projecte de l’any gastronòmic però es vol que es quedin de forma estable perquè els ajuntaments les puguin continuar oferint (amb bici elèctrica, bici normal o amb empreses locals). Patrimoni oleícola, molins i venda directa • Objectiu: visibilitzar productors d’oli i molins del Segrià i el seu “or líquid”. • Funcionament típic de les sortides: - Sortida i arribada des del molí de cada municipi (excepte Aitona, que surt i acaba al pavelló municipal però fa parada al Molicovet de Serós per a la degustació). - Visita al molí per veure el procés d’elaboració i espais de venda. - Tast d’oli nou i productes locals i possibilitat de compra directa (garrafes per a tot l’any). • Es remarca la coincidència amb l’inici de les fires de l’oli al territori, moment òptim per omplir rebost. De projecte puntual a xarxa de camins comarcals • El Consell Comarcal del Segrià treballa en un projecte més ambiciós: - Interconnectar tots els municipis de la comarca per camins rurals. - Pensat per a trekking (caminar) i bicicleta. - Vol fer possible travessar el Segrià “de punta a punta” (del Farràs a Maials, passant per espais com Torres de Segre i l’Aiguabarreig del riu Segre) gaudint d’espais verds i rurals. • Estat del projecte: - En fase de redacció, prevista per final de desembre. - Requerirà finançament i que el Consell Comarcal lideri l’execució per integrar-hi els 37 municipis amb una visió global. “Si ho hagués de fer cada municipi per separat seria un guirigall; si ho fa una sola administració pot quedar un projecte coherent per a tots.” Gestió de places i difusió de les rutes • Rutes de diumenge al matí: - Aproximadament 2 hores de ruta + 1 hora de tast. - Inscripció prèvia via codi QR i informació a segria.cat. - Places molt limitades (10 bicis), es defineixen com a “rutes prèmium”. • Control de fluxos per evitar el turisme massiu i apostar per un model sostenible i responsable. • Traçats penjats a Wikiloc i Strava, de manera que qualsevol persona pot repetir les rutes amb la seva bicicleta fora de les jornades oficials. Porta a porta i gestió de residus al Segrià En la darrera part, Joan Ibars, ambientòleg expert en gestió de residus, explica una jornada commemorativa sobre 25 anys del sistema Porta a Porta a Catalunya i fa balanç de la seva implantació. 25 anys de Porta a Porta a Catalunya • Jornada celebrada a Barcelona, organitzada per: - Associació de Municipis Porta a Porta - Col·legi d’Ambientòlegs - Agència de Residus de Catalunya • Record dels primers municipis que es creien pioners: Sant Julià de Vilatorta (esmentat com “Sontiana”), Tona i Riudecanyes. • A la jornada, Francesc Giró, directiu de l’Agència de Residus, revela una dada clau: - El primer municipi que va implantar el Porta a Porta a Catalunya va ser Artesa de Lleida. - La delegació del Segrià se’n mostra sorpresa i orgullosa. El cas pioner d’Artesa de Lleida • Inici singular: impulsat per alumnes de 8è d’EGB, no des de l’ajuntament. • Evolució: - Comencen recollint vidre, que venen i descobreixen com a font d’ingressos. - Afegixen paper i cartró, consolidant l’hàbit de treure residus classificats uns dies concrets. - Un cop la població ja està acostumada, l’Ajuntament assumeix la recollida de totes les fraccions i desplega el Porta a Porta complet. • Prova pilot: l’Agència de Residus impulsa una planta de compostatge al municipi. Tot i que finalment no prospera, queda com a experiència pionera en el territori. Per què el Porta a Porta és clau • Es destaca que el Porta a Porta és el sistema que millor garanteix l’assoliment dels objectius europeus de reciclatge, tant en quantitat com en qualitat: • Característiques tècniques: - Recollida per fraccions en dies alterns (orgànica, paper, envasos, rebuig, etc.). - Els operaris poden refusar bosses o contenidors mal separats, cosa que assegura una qualitat superior del material recollit. • Es presenten casos recents d’implantació moderna: - Montblanc i altres municipis amb contenidors amb tag (TAC) i lectures de buidatges. - Manlleu com a projecte pioner en ciutat mitjana (~20.000 habitants) aplicant la TAC per bonificar la bona separació. - Experiències a Berga i a barris de Barcelona. Situació al Segrià i reptes de futur • Al Segrià hi ha 22 municipis amb Porta a Porta, que: - Superen el 75% de recollida selectiva, situant-se entre els més avançats. • Proper pas: seguir els models més evolucionats amb TAC i lectures, per: - Fer seguiment individualitzat de cada habitatge/comerç. - Bonificar qui fa una bona classificació i separar correctament. “Del residu al recurs: l’objectiu és que els residus passin de ser un problema a convertir-se en una solució.” • Es tanca amb el compromís de continuar explicant experiències i consells per reduir i gestionar millor les deixalles des de casa i des dels municipis. Agenda rural: oleoturisme i tast d’oli a Aitona La secció d’agenda destaca una activitat concreta d’oleoturisme al Segrià. Ruta oleoturística d’Aitona • Organitzen: Ajuntament d’Aitona i projecte Fruit Turisme, dins la proposta comarcal de rutes oleoturístiques. • Finalitat: apostar per la descentralització del turisme i posar en valor: - El patrimoni natural (paisatges d’oliveres i fruiters). - El patrimoni cultural i productiu del territori. • Característiques de la ruta: - Data i hora: diumenge 9, a les 10 h. - Productors locals participants: Benjamí Camí i Oli Serra Brisa, arrelats a Aitona i compromesos amb la tradició oliera. - Ruta circular, amb parada al Molicovet de Serós per fer un tast de producte quilòmetre zero. - Tast a càrrec del xef segrianenc Ivan Pasqual. - Durada aproximada de dues hores de ruta. • Missatge final: el programa reforça la idea que el món rural és ben viu i t’espera, amb la terra, el paisatge i la gastronomia com a eixos per connectar ruralites i urbanites.

  • 22'

    #492 - Som Terra 491 - Vi novell

    Gestió agrícola i innovació a l'Escola Agrària d'Alfarràs L'episodi s'inicia amb la intervenció de Rosa Cortés, directora de l'Escola Agrària d'Alfarràs, qui presenta la cinquena jornada demostrativa de maquinària pel control d'herba i regeneració de sòls. Objectiu central: Oferir solucions als pagesos, especialment del sector ecològic, per gestionar la flora espontània sense l'ús de productes químics. Activitats destacades: Xerrades sobre la qualitat del sòl a càrrec de Laia Vinyes i sobre ajuts econòmics per a maquinària amb Núria Montagut. Demostració de camp: Es posaran a prova eines com segadores interfiles, rodets biodinàmics, sembradores de sembra directa i subsoladors amb injector líquid. El renaixement del Vi Novell i la seva tradició L'Oleguer Brunet, representant de Vins Petxina (DO Conca de Barberà), explica la campanya de promoció del Vi Novell, un producte que simbolitza el calendari agrícola i la cultura popular. "Per Sant Martí, mata el porc i enceta el vi" Cultura i patrimoni: Antigament, els establiments penjaven una branca de pi per indicar que ja disposaven del vi nou. Padrina d'honor: Enguany, la reconeguda xef Carme Ruscalleda apadrina la festa, destacant la frescor i els aromes florals d'aquest vi jove. Calendari d'esdeveniments: Presentació d'un documental al Vinseum (Vilafranca) el 13 de novembre i festes populars a Reus (22 de novembre) i Barcelona (29 de novembre). Gestió sostenible: el reciclatge i la reutilització del vidre L'ambientòleg Joan Ibars tanca el programa analitzant el cicle del vidre, un material amb un potencial de reciclatge infinit. Dades clau: El reciclatge del vidre permet estalviar un 30% d'energia i evita l'extracció de matèries primeres com la sorra i la sosa càustica. Errors comuns: Cal evitar llençar el vidre ceràmic (gots o plats trencats) al contenidor verd, ja que té un punt de fusió diferent i ha d'anar al rebuig. Reutilització vs. Reciclatge: Es destaca la iniciativa de l'empresa Pots, que aposta per la neteja i reutilització integral dels envasos per davant de la seva trituració.