Programa d’Aquí, a l'Oest que combina actualitat, memòria històrica i esport. A l’informatiu s’expliquen els efectes de les fortes pluges al Segrià, les primeres nevades al Pirineu i un cas judicial d’un psiquiatre acusat d’apropiació de patrimoni. També es destaquen els avenços en recerca oncològica de l’IRB Lleida, el paper creixent de la intel·ligència artificial en el diagnòstic i una jornada a Mollerussa per millorar la qualitat de vida del pacient oncològic, centrada en el suport emocional i comunitari. El tema del dia aborda com les guerres han marcat el paisatge i la societat del Pirineu. L’historiador Josep Calvet Bellera repassa el paper de la zona com a espai de front, fugida i contraban des del segle XIX fins a la Segona Guerra Mundial, i reivindica la memòria històrica com a vacuna contra els nous totalitarismes. Defensar els Pirineus com a muntanyes de llibertat i recórrer-ne els camins és clau per a les noves generacions. La tertúlia esportiva se centra en el vibrant Mollerussa–Atlètic Lleida de Copa Catalunya, els problemes de gespa i de coordinació al Camp d’Esports, la situació delicada de l’AM i del Lleida CF, el retorn del CH Lleida a l’Europe Cup, l’ambició del Vilassana a l’OK Lliga femenina i un exigent duel de bàsquet del Lleida contra el Baskonia.
Resum de contingut 1. Arrencada meteorològica i context Aquesta matinada el Segrià s’ha despertat amb una tempesta breu però intensa. En només 25 minuts s’han recollit 30 litres/m² i els Bombers han rebut 11 avisos relacionats amb la pluja, cap de greu. Es tracta de l’Infopòdcast diari de 3 minuts, coproduït amb la xarxa de comunicació local. 2. Jovent implicat amb el poble a Almenar Es destaca el grup de joves Scouts Almenar, nois i noies d’entre 12 i 16 anys que substitueixen la pantalla pel poble. Aquest estiu han: Netejat la Font del Moro, fent-la més bonica, accessible i visitable. Posat a punt el Parc Màgic. Forma part de la seva idiosincràsia combinar servei al poble i diversió. "La nostra feina és fer milloris en l'entorn i en petits llocs i monuments que tenim a l'entorn. Però també s'ha de dir que ens agrada passar-nos-ho bé." Entre les activitats lúdiques que fan hi ha: Banys a les piscines del poble i al riu Senderisme, escalada, acampades i activitats aquàtiques. Proper repte: netejar el riu i altres espais naturals en una nova “operació neteja”. La Paeria d’Almenar els ha felicitat per la seva implicació, i el programa s’hi suma. 3. Formació per a joves: monitoratge de menjador Es dona difusió a un curs de monitor/a de menjador que es farà a Almenar durant les vacances de Nadal. Objectiu: oferir al jovent una oportunitat formativa i laboral aprofitant el temps de vacances. El tema s’emmarca en el debat sobre l’acompanyament durant els àpats escolars, arran d’un reel de Naila Martínez (My Nutritionist). Naila defensa un acompanyament més respectuós i educatiu dels infants durant els àpats escolars. Es recorda que es pot recuperar l’entrevista a un.cat. 4. Formació agrària al Farràs L’Escola Agrària del Farràs ofereix un curs per donar valor afegit als productes alimentaris. Continguts principals: Alternatives de transformació de fruites i hortalisses. Aplicacions alimentàries i també cosmètiques. Aprenentatge a partir de casos reals. Inscripcions obertes a l’Escola Agrària del Farràs. 5. Ofertes de feina i borses de treball Empresa Novell: cerca ajudant/ajudanta de fuster. Ajuntament del Farràs: borsa oberta de treball per a: Peó de la brigada Agent municipal Termini de presentació de sol·licituds: 17 de novembre. Empresa Baifonda: busca tractorista amb coneixements de mecànica. 6. Tancament Es tanca recordant que es tracta de l’Infopòdcast de Munt, el flaix informatiu en 3 minuts coproduït amb la xarxa de comunicació local.
Introducció i actualitat agrària Som Terra amb Pili Garcia inicia l’episodi des de l’Escola Agrària del Farràs amb una breu crònica de novembre, mes de la sembra i de les collites de tardor. Tasques agràries de novembre • Parcel·les demostratives: - Una amb adob en verd (besa) per incrementar la matèria orgànica i la fertilitat del sòl. - Una altra amb rotació de cereals i lleguminoses, amb reg per aspersió des de la bassa de l’escola. • Collites de tardor: - Poma: final de la collita de la col·lecció de varietats i de poma d’estora. - Oliva: collita avançada, recollida amb l’alumnat de grau mitjà dins l’assignatura d’anglès professional. • Productes de tardor i elaboracions: - Temps de ratafies amb aranyons, arbocer i codonys. - A l’escola elaboren ratafia de nous, ja en repòs. • Hort de tardor-hivern: - A sembrar/plantar: bledes, xicoira, espinacs, xirivies, pèsols i faves. - A collir: porros, escaroles, enciams i remolatxes. - Consell clau: començar a preparar l’hort per les primeres gelades perquè “novembre ha acabat, hivern ha començat”. Oleoturisme al Segrià: rutes, paisatge i territori La part central del programa se centra en l’oleoturisme al Segrià, amb entrevista a Cleber Esteve, conseller de turisme del Consell Comarcal del Segrià. Catalunya Regió Gastronòmica i producte de proximitat • En el marc de Catalunya Regió Gastronòmica 2025, al Segrià s’han impulsat: - Una gala al monestir de Vinganya per promocionar producte de quilòmetre zero. - Un cicle de rutes oleoturístiques de tardor per conèixer el territori de l’oli i tancar l’any gastronòmic. El paisatge de la Plana de Lleida a la tardor • Es ressalta la riquesa cromàtica del paisatge agrari: - Floració de primavera en tons rosats i vermells. - Verd intens d’estiu de fruiters i oliveres. - Gama de grocs, taronges, marrons i granats de tardor. • Es reivindica el plaer senzill de trepitjar fulles seques mentre es gaudeix del paisatge i es descobreixen bons olis locals. Rutes cicloturístiques oleoturístiques • S’organitzen 4 rutes en bicicleta elèctrica a: - Torreveses - Aitona - Maials - Aspa (esmentat com “Maspe/territori protegit Mas de Melons”) • Característiques: - Distàncies d’uns 15–20 km, majoritàriament planeres i assequibles i familiars. - 10 bicicletes amb bateria per ruta (format premium i grup reduït). - Guia turístic que interpreta paisatge, natura i patrimoni. - Final amb degustació de productes de quilòmetre zero on l’oli és l’eix central. “Volem un turisme de qualitat, responsable, que valori el territori, el paisatge i l’arquitectura que tenim.” • Les rutes neixen com a projecte de l’any gastronòmic però es vol que es quedin de forma estable perquè els ajuntaments les puguin continuar oferint (amb bici elèctrica, bici normal o amb empreses locals). Patrimoni oleícola, molins i venda directa • Objectiu: visibilitzar productors d’oli i molins del Segrià i el seu “or líquid”. • Funcionament típic de les sortides: - Sortida i arribada des del molí de cada municipi (excepte Aitona, que surt i acaba al pavelló municipal però fa parada al Molicovet de Serós per a la degustació). - Visita al molí per veure el procés d’elaboració i espais de venda. - Tast d’oli nou i productes locals i possibilitat de compra directa (garrafes per a tot l’any). • Es remarca la coincidència amb l’inici de les fires de l’oli al territori, moment òptim per omplir rebost. De projecte puntual a xarxa de camins comarcals • El Consell Comarcal del Segrià treballa en un projecte més ambiciós: - Interconnectar tots els municipis de la comarca per camins rurals. - Pensat per a trekking (caminar) i bicicleta. - Vol fer possible travessar el Segrià “de punta a punta” (del Farràs a Maials, passant per espais com Torres de Segre i l’Aiguabarreig del riu Segre) gaudint d’espais verds i rurals. • Estat del projecte: - En fase de redacció, prevista per final de desembre. - Requerirà finançament i que el Consell Comarcal lideri l’execució per integrar-hi els 37 municipis amb una visió global. “Si ho hagués de fer cada municipi per separat seria un guirigall; si ho fa una sola administració pot quedar un projecte coherent per a tots.” Gestió de places i difusió de les rutes • Rutes de diumenge al matí: - Aproximadament 2 hores de ruta + 1 hora de tast. - Inscripció prèvia via codi QR i informació a segria.cat. - Places molt limitades (10 bicis), es defineixen com a “rutes prèmium”. • Control de fluxos per evitar el turisme massiu i apostar per un model sostenible i responsable. • Traçats penjats a Wikiloc i Strava, de manera que qualsevol persona pot repetir les rutes amb la seva bicicleta fora de les jornades oficials. Porta a porta i gestió de residus al Segrià En la darrera part, Joan Ibars, ambientòleg expert en gestió de residus, explica una jornada commemorativa sobre 25 anys del sistema Porta a Porta a Catalunya i fa balanç de la seva implantació. 25 anys de Porta a Porta a Catalunya • Jornada celebrada a Barcelona, organitzada per: - Associació de Municipis Porta a Porta - Col·legi d’Ambientòlegs - Agència de Residus de Catalunya • Record dels primers municipis que es creien pioners: Sant Julià de Vilatorta (esmentat com “Sontiana”), Tona i Riudecanyes. • A la jornada, Francesc Giró, directiu de l’Agència de Residus, revela una dada clau: - El primer municipi que va implantar el Porta a Porta a Catalunya va ser Artesa de Lleida. - La delegació del Segrià se’n mostra sorpresa i orgullosa. El cas pioner d’Artesa de Lleida • Inici singular: impulsat per alumnes de 8è d’EGB, no des de l’ajuntament. • Evolució: - Comencen recollint vidre, que venen i descobreixen com a font d’ingressos. - Afegixen paper i cartró, consolidant l’hàbit de treure residus classificats uns dies concrets. - Un cop la població ja està acostumada, l’Ajuntament assumeix la recollida de totes les fraccions i desplega el Porta a Porta complet. • Prova pilot: l’Agència de Residus impulsa una planta de compostatge al municipi. Tot i que finalment no prospera, queda com a experiència pionera en el territori. Per què el Porta a Porta és clau • Es destaca que el Porta a Porta és el sistema que millor garanteix l’assoliment dels objectius europeus de reciclatge, tant en quantitat com en qualitat: • Característiques tècniques: - Recollida per fraccions en dies alterns (orgànica, paper, envasos, rebuig, etc.). - Els operaris poden refusar bosses o contenidors mal separats, cosa que assegura una qualitat superior del material recollit. • Es presenten casos recents d’implantació moderna: - Montblanc i altres municipis amb contenidors amb tag (TAC) i lectures de buidatges. - Manlleu com a projecte pioner en ciutat mitjana (~20.000 habitants) aplicant la TAC per bonificar la bona separació. - Experiències a Berga i a barris de Barcelona. Situació al Segrià i reptes de futur • Al Segrià hi ha 22 municipis amb Porta a Porta, que: - Superen el 75% de recollida selectiva, situant-se entre els més avançats. • Proper pas: seguir els models més evolucionats amb TAC i lectures, per: - Fer seguiment individualitzat de cada habitatge/comerç. - Bonificar qui fa una bona classificació i separar correctament. “Del residu al recurs: l’objectiu és que els residus passin de ser un problema a convertir-se en una solució.” • Es tanca amb el compromís de continuar explicant experiències i consells per reduir i gestionar millor les deixalles des de casa i des dels municipis. Agenda rural: oleoturisme i tast d’oli a Aitona La secció d’agenda destaca una activitat concreta d’oleoturisme al Segrià. Ruta oleoturística d’Aitona • Organitzen: Ajuntament d’Aitona i projecte Fruit Turisme, dins la proposta comarcal de rutes oleoturístiques. • Finalitat: apostar per la descentralització del turisme i posar en valor: - El patrimoni natural (paisatges d’oliveres i fruiters). - El patrimoni cultural i productiu del territori. • Característiques de la ruta: - Data i hora: diumenge 9, a les 10 h. - Productors locals participants: Benjamí Camí i Oli Serra Brisa, arrelats a Aitona i compromesos amb la tradició oliera. - Ruta circular, amb parada al Molicovet de Serós per fer un tast de producte quilòmetre zero. - Tast a càrrec del xef segrianenc Ivan Pasqual. - Durada aproximada de dues hores de ruta. • Missatge final: el programa reforça la idea que el món rural és ben viu i t’espera, amb la terra, el paisatge i la gastronomia com a eixos per connectar ruralites i urbanites.
En aquest episodi de Menja’t la vida, Naila Martínez parla de la relació entre alimentació i fertilitat masculina. Explica un estudi on 43 homes sans van seguir dues dietes iguals en calories: una amb ultraprocessats i una altra amb aliments frescos. Els que van consumir ultraprocessats van presentar menys testosterona, pitjor qualitat espermàtica i més greix corporal. Martínez recorda que no existeix una dieta per ser fèrtil, però una alimentació rica en fruita, verdura, llegums, peix i cereals integrals millora la salut hormonal. També destaca que la fertilitat és cosa de dos i anima els homes a cuidar la seva alimentació i hàbits.
El Banc d'Aliments de Lleida prepara la 17a edició del Gran Recapte L'entrevista realitzada a emunfmradio per al programa Aquí a l’Oest se centra en la preparació i els objectius de la 17a edició del Gran Recapte, que se celebra aquest cap de setmana a tota la demarcació. Antoni Foc, president del Banc d'Aliments de Lleida, explica la complexa logística que hi ha darrere de l'esdeveniment i la importància de la col·laboració ciutadana. Punts clau de la campanya Objectius de recollida: L'any passat es van recollir prop de 200.000 quilos d'aliments. Enguany, tot i la inflació, s'espera superar aquesta xifra o, almenys, igualar-la per atendre les necessitats creixents. Productes més necessaris: Actualment, els productes bàsics com la llet, l'oli i la pasta (arròs, macarrons, etc.) són els més demandats i, alhora, els que més s'han encarit. Logística i voluntariat: El procés no acaba amb la recollida; el dilluns següent comença un intens triatge al magatzem de La Caparrella (cedit per la Diputació) on participen molts instituts en una tasca pedagògica i solidària. Transparència i tasca social "Nosaltres no donem cap aliment que no vingui marcat pels serveis socials de la Paeria o dels consells comarcals. Tot està controlat per llistes segons els membres de cada família." L'entitat, que l'any vinent complirà 20 anys a Lleida, no només distribueix menjar, sinó que realitza tasques de suport integral: Pedagogia: Xerrades en centres educatius per conscienciar els joves. Nutrició: Incorporen una nutricionista per combatre l'obesitat en famílies vulnerables. Assistència directa: Gestió d'un menjador compartit i servei a domicili per a persones amb mobilitat reduïda. Solidaritat al territori Antoni Foc destaca la gran resposta de les comarques del Segrià i de tota la demarcació de Lleida. Tot i ser un territori amb molts pobles petits, la solidaritat és proporcionalment molt alta. També aclareix que el Banc d'Aliments gestiona les donacions de forma ordenada per evitar el malbaratament, com s'ha vist de forma excepcional en situacions de crisis recents com la DANA.
Al nou episodi del #socdeproximitat coneixem la Natàlia Quintero, copropietària del laboratori J.M. Euro Dental de Cervera. Un petit negoci familiar que aposta per la personalització artesanal de les pròtesis dentals, en un sector dominat per la producció ràpida i estandarditzada. La Natàlia ens parla del relleu generacional dins l’empresa —fundada pel seu pare fa més de 40 anys—, de com combinen les tècniques analògiques de tota la vida amb les noves tecnologies digitals, i del seu somni de crear més vincles amb clíniques del territori per fer encara més de proximitat el seu projecte.
Resum Context i agenda local Canvi de temps: tornen les pluges amb força al litoral i arribarà també al Segrià amb risc moderat. Salut i famílies: xerrada “sense mocs” avui a les 19 h, organitzada per l’AFA de l’Escola Bressol-Bambarol d’Almenar, a càrrec de la fisioterapeuta Joana Fons. Notícia 1 — Ruta fotogràfica a la Noguera L’Àrea de Turisme del Consell Comarcal de la Noguera presenta una ruta de punts selfie perquè visitants i locals es facin fotos als llocs més emblemàtics. Funcionament: suport amb adaptador per al mòbil per obtenir imatges de cos sencer amb l’atractiu de fons, sense demanar ajuda ni fer malabars. Exemple: a Al Besa, punt selfie al castell de Tonet de Cinto, amb vistes de postal. Notícia 2 — Oleoturisme al Segrià en e-bike Nova proposta del Consell Comarcal del Segrià dins de Segrià Terra de Bons Productes, centrada al novembre en l’oleoturisme i emmarcada a 12 mesos 12 paisatges (Regió Mundial de la Gastronomia 2025). Característiques: 4 rutes en bicicleta elèctrica, amb guia oficial i tast final km 0 elaborat pel xef d’Almenar, Ivan Pasqual. “Comença i acaba al molí de cada municipi… allí fem la degustació i la ruta s’acaba allà.” Detalls logístics: Cada diumenge de novembre; durada aproximada 2 hores i recorreguts de 15–21 km. 2 nov: Torreveses. 9 nov: Itona, passant per Seròs i el jaciment de Bobalà. 16 nov: de Maials fins a l’Ardadà de Llardecans. 23 nov: des d’Aspa, seguint el riu 7 fins a Mas de Melons (reserva natural dels secants de Ponent). Tancament Dues excuses per sortir de casa aquest novembre: fer fotos i fer gana. El turisme de proximitat es confirma com saludable, sostenible i molt instagramable.
Fragment del programa de ràdio Aquí a l'Oest, que combina memòria històrica i natura. A la secció literària es presenta el llibre “Vestigis de la Guerra Civil, memòria d’una guerra” de la periodista Laure Ferran (Viena Edicions). L’obra recull, en 30 capítols, vestigis de la Guerra Civil arreu de Catalunya (refugis, trinxeres, hospitals de sang, coves, centres de propaganda…), amb l’ajuda d’historiadors locals i del Memorial Democràtic. Es defensa que fer memòria no és nostàlgia, sinó justícia i prevenció, especialment davant l’auge de l’extrema dreta i la banalització del franquisme. Es destaquen casos com el refugi antiaeri sota l’església d’Agramunt, perdut en la memòria i redescobert per casualitat, i la Mina Canta, on es va guardar part del tresor de la República. El llibre combina rigor històric i format de guia amb molta fotografia i vol convidar a visitar els espais. Les píndoles “Sabies que…?” expliquen que les marmotes tenen dialectes en els crits d’alarma i que els plàtans són lleugerament radioactius pel potassi-40, però sense risc real per a la salut. A la secció Lleida Natura, el tècnic de fauna Lluís Culleré parla del seu viatge al Brasil per seguir jaguars i àguila arpía, i s’endinsa en debats de gestió de fauna: por social i persecució del llop, caça de la cabra salvatge, sobreabundància d’ungulats, debat sobre la llista positiva d’animals de companyia, problemes amb espècies invasores (tortugues de Florida, silur, cranc blau) i contradiccions entre interessos econòmics i conservació ecològica. El programa tanca reivindicant una mirada de proximitat i compromís amb el territori.
Aquest fragment introdueix el magazín radiofònic «Aquí, a l'Oest», presentat com l’únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. El text convida l’oient a deixar de buscar pel dial i a seguir el programa des d’ara i fins a les 6 a la seva ràdio local. Amb un to proper, còmode i directe, s’insisteix que és un espai fet des de i per a les Terres de Lleida, reforçant la idea de proximitat i arrelament al territori. El missatge clau és la posada en marxa d’un programa que vol esdevenir referent informatiu i d’entreteniment local sota la marca «Aquí, a l'Oest».
Canvis en el sistema de jubilació i pensions A l'entrevista realitzada a emunfmradio, l'assessor de Comissions Obreres, Francesc Martínez, detalla les novetats legislatives que entraran en vigor l'1 de gener de 2026. Aquestes mesures formen part d'un període transitori que s'allargarà fins al 2044 amb l'objectiu de garantir la viabilitat del sistema. El nou mètode de càlcul transitori A partir del gener de 2026, el càlcul de la pensió s'actualitza per oferir més flexibilitat al futur jubilat, permetent escollir entre dues opcions segons el que sigui més beneficiós: Opció actual: Càlcul basat en els darrers 25 anys de cotització. Nova opció: Es prendran els últims 25 anys i 4 mesos, descartant-ne les dues pitjors mensualitats. Desenvolupament futur: Progressivament s'aniran sumant mesos fins a arribar, l'any 2044, a un càlcul basat en 29 anys, dels quals es podran descartar els 24 pitjors mesos (27 anys efectius). Edats i requisits per a la jubilació L'edat de jubilació continua sent un punt clau per percebre el 100% de la base: Actualment, per jubilar-se als 65 anys, cal haver cotitzat un mínim de 38 anys i 3 mesos. Si no s'arriba a aquest període, l'edat de jubilació ordinària es demora fins als 66 anys i 10 mesos (amb previsió d'arribar als 67 anys l'any vinent). Modalitats i incentius L'expert destaca diferents opcions per als treballadors en la recta final de la seva carrera: Jubilació demorada: Per cada any que s'allargui la vida laboral voluntàriament, la pensió s'incrementa en un 4%. Jubilació parcial: Permet reduir la jornada i començar a cobrar part de la pensió fins a 3 anys abans de l'edat ordinària, facilitant el relleu generacional a les empreses. Jubilació voluntària anticipada: Possible a partir dels 63 anys, tot i que comporta una penalització que pot oscil·lar entre el 2% i el 21%. "L'Asociació Social diu que sempre ens oferiran el millor càlcul... l'important és que el 2026 comença aquest període transitori per fer les pensions viables." Pensions mínimes i complements Es recorda que per tenir dret a una pensió calen almenys 15 anys cotitzats. En cas que la quantitat resultant sigui molt baixa, s'aplica el complement a mínims (fins a uns 700 euros), sempre que la persona resideixi en territori espanyol.
Resum del contingut Tema central: Canvis en el càlcul de les pensions a Espanya a partir del 2026 i impacte en les jubilacions. Context inicial Les pensions han pujat un 4,4% a Catalunya. La pensió mitjana se situa en 1.367 euros mensuals. El 66% de les persones pensionistes cobren una pensió de jubilació. Aquest Infopòdcast se centra a explicar els nous criteris de càlcul de les pensions i la seva evolució fins al 2044. Nou sistema de càlcul (a partir del 2026) Doble sistema de càlcul A partir del 2026 conviuran dos mètodes: Sistema actual (opció 1): Es calculen les pensions amb les cotitzacions dels últims 25 anys de feina. Nou sistema (opció 2): S’amplia el còmput fins als 29 anys. Es poden descartar els 2 pitjors anys de cotització. En la pràctica, es fa servir el millor de 27 anys de vida laboral. "El treballador o la treballadora podrà escollir entre aquests dos càlculs quina és la seva millor pensió." Aquest sistema s’ha pensat especialment tenint en compte els efectes de la crisi del 2008–2012, que va deixar molts anys dolents de cotització. Període transitori fins al 2044 El nou model serà transitori fins al 2044. Fins llavors, cada any s’aniran afegint més mesos de cotització al còmput. El 2044 quedarà instaurada de forma definitiva la fórmula dels 29 anys, prenent sempre els millors 27. Exemple de transició (explicat per Francesc Martínez) El 2026: Es passaran dels 25 anys actuals a 25 anys i 4 mesos. Es podran descartar els dos pitjors anys dins el nou còmput. Això dona més marge a qui tingui anys molt dolents de cotització per causa de crises, atur o feines precàries. Anys cotitzats i edat de jubilació Per obtenir el 100% de la pensió, cal haver treballat un mínim d’anys: Actualment calen 38 anys i 3 mesos de cotització per poder-se jubilar als 65 anys. Si no s’arriba a aquest temps cotitzat: L’edat de jubilació s’endarrereix als 66 anys i 10 mesos. I, a partir de l’any vinent, fins als 67 anys si no s’ha completat el temps necessari de cotització. Aquest requisit s’afegeix al nou sistema de còmput i condiciona l’accés al 100% de la pensió. Jubilació parcial Durant l’entrevista, Francesc Martínez també explica la jubilació parcial: Permet reduir la jornada laboral. Es comença a cobrar una part de la pensió. Facilita un trànsit més progressiu cap a la jubilació, especialment valorat per les noves generacions. Condició clau: l’empresa hi ha d’estar d’acord. Aquesta fórmula evita haver de deixar la feina de cop, combinant salari i pensió durant un temps. Estan garantides les pensions? La gran pregunta que plana sobre tot el sistema és la seva sostenibilitat futura. Segons el que recull l’Infopòdcast de emunfmradio: "Hi haurà pensions i el que diuen és que estaran garantides a dia d’avui fins l’any 2044. I després ja ho veurem." És a dir: - Es considera que les pensions estan assegurades fins al 2044 amb les previsions actuals. - A partir d’aquí, es deixa oberta la incògnita a futurs canvis o reformes. Recursos i tancament L’entrevista sencera amb Francesc Martínez, assessor de pensions de Comissions Obreres, es pot escoltar a munt.cat. El contingut forma part de l’Infopòdcast de Munt, un feix informatiu de 3 minuts coproduït amb la xarxa de comunicació local. Aquest episodi ajuda a: - Entendre millor els canvis en el càlcul de les pensions. - Planificar la jubilació tenint en compte els nous criteris. - Resoldre dubtes pràctics per a persones que tenen la jubilació a la cantonada.
L’Asteroide B612 torna amb la mateixa energia i bon humor de la mà del Roc, el Jose Maria, la Isabel, el Marcos, el Juan Antonio i el Rafa. Aquest espai únic està conduït pels usuaris del Centre Assistencial Sant Joan de Déu d’Almacelles, reconegut amb el Premi Ràdio Associació a la Inclusió 2018. En aquesta edició donem la benvinguda a la temporada d’hivern, parlant de la Castanyada, Tots Sants i les estacions de l’any. Però també hi ha temps per a moltes rialles, converses sobre futbol, moda i colònia, i algun moment inesperat que us farà somriure!
Fragment d’inici del magazín Aquí, a l'Oest, on es combina una dada informativa i la presentació del programa. Primer s’anuncia que unes obres superen el pressupost dels 600.000 euros, cosa que apunta a un possible tema central relacionat amb la gestió econòmica o urbanística local. Tot seguit, la locució recorda que “ja tornem a ser aquí, a l'Oest”, definint l’espai com el magazín que acompanya cada tarda els oients de 4 a 6 a la ràdio local. El to és proper i de servei de proximitat, situant el contingut en un format de magazín de tarda orientat a l’actualitat i acompanyament de l’audiència en l’àmbit local.
Text de presentació del programa radiofònic «Aquí, a l’Oest», descrit com l’únic magazín territorial i en xarxa de les Terres de Lleida. S’anima l’oient a deixar de buscar altres emissores i a quedar-se a la ràdio local, amb un to proper i acollidor. Es destaca que és un programa fet des de i per a les Terres de Lleida, amb emissió des d’ara i fins les 6, i que convida a posar-se còmode i a pujar el volum per gaudir d’un magazín dinàmic i arrelat al territori.
Bon dia! És dilluns 3 de novembre i aquí tens els breus d’avui. Amplia la informació escoltant l’Infopòdcast d’EMUN, el flaix informatiu en 3 minuts: ▪️ Carlos Mazón dimiteix com a president del País Valencià ▪️ Troben una persona morta dins d'un vehicle a l'N-230 a Almenar ▪️ El porta a porta compleix 25 anys a Catalunya: els municipis del Segrià Nord, entre els que més reciclen ▪️ Prohibida la navegació als pantans de Santa Anna i Canelles per la presència de musclo zebra ▪️ Informació de serveis: tall a la variant d'Almenar
Cada setmana, farem plegats un recorregut rítmic de 60 minuts pels anys que van canviar la música i tantes altres coses o potser no tantes, si més no, han quedat com una gran referència.Temes, cantants, grups, fets i anècdotes que per a molts ja són part important de la nostra vida. Rock, rhythm & blues, copla, cançó catalana, soul i folk!
Cada setmana, farem plegats un recorregut rítmic de 60 minuts pels anys que van canviar la música i tantes altres coses o potser no tantes, si més no, han quedat com una gran referència.Temes, cantants, grups, fets i anècdotes que per a molts ja són part important de la nostra vida. Rock, rhythm & blues, copla, cançó catalana, soul i folk!
Episodi molt complet d’Aquí, a l'Oest que combina musicologia, crítica cultural i humor. A Escolta’m una cosa, l’Eduard Morell i la Maria Gateu analitzen The Wall (1979) de Pink Floyd com a òpera rock: expliquen la història del protagonista Pink, el mur psicològic construït amb traumes familiars, drogues i educació autoritària, i la seva lectura com a crítica al feixisme i al neoliberalisme post-Thatcher. Musicalment, destaquen l’ús del leitmotiv (motiu-guia de Another Brick in the Wall), els paral·lelismes amb Weber, Berlioz i Wagner, i el concepte wagnerià de Gesamtkunstwerk aplicat a les gires i concerts de The Wall. Al Massa Est és l’Oest, l’Arnau Vilà parla amb la periodista Laia Berenguer sobre Halloween, la castanyada i el Black Friday. Laia defensa mantenir la castanyada i Tots Sants com a tradicions pròpies i critica Halloween i el Black Friday com a productes del soft power nord-americà i del consumisme globalitzat, tot il·lustrat amb experiències de viatge als EUA i reflexions sobre desigualtats, obesitat i dependència del cotxe. Finalment, a Fallo tècnic, l’Abel Purroy proposa una playlist de músiques terrorífiques (de Saw, Psicosi, L’exorcista, It, Black Sabbath, Slayer, Marilyn Manson, etc.) per ambientar Halloween i el programa es tanca, significativament, amb la cançó de la castanyera, reivindicant la tradició local.
Episodi d’Aquí, a l'Oest d’emunfmradio amb tres blocs principals. Primer, l’actualitat local: el ple de la Paeria aprova una pujada del 3% de la taxa de l’aigua amb els vots de PSC i Esquerra, mentre Junts i PP la critiquen per l’alta pressió fiscal i la manca de comptadors individuals en barris vulnerables. També es ratifica un conveni amb Aqualia sobre pobresa energètica i es visibilitza la demanda d’espais municipals per a funerals laics, avui concentrats sobretot en tanatoris privats. El tema del dia és una entrevista amb Georgina Prats sobre el projecte Necròpolis tumularies del Segre Cinca. Es descriu la necròpolis d’Almenara (41 túmuls, urnes d’incineració dins cistes, anells de pedra concèntrics) i s’explica el context del bronze final i primer ferro, el grup cultural Segre-Cinca i els contactes europeus del fenomen dels camps d’urnes, amb una reflexió sobre migracions i “globalització” prehistòrica. Finalment, la tertúlia de cinema se centra en el festival Curtàneu a les Valls d’Àneu. El director Ramon Alaró repassa l’evolució fins a la 10a edició, la missió de portar cinema gratuït i desestacionalitzat al Pirineu, les 63 obres programades (amb pes del cinema català i en català), la nova Sessió ilerdenca per a creadors de Ponent i les dificultats i precaritats de produir curtmetratges avui. El festival es defineix com una eina de llum, art i connexió amb el territori.
Bon dia! És divendres 31 d’octubre i aquí tens els breus d’avui. Amplia la informació escoltant l’Infopòdcast d’EMUN, el flaix informatiu en 3 minuts: ▪️ Balanç positiu de la campanya de panellets ▪️ Alfarràs estrena el primer “Paga o Plora” familiar i celebra el seu túnel del terror a l’antic cinema ▪️ A Almenar, aventura familiar, Nit de Por i Parc Màgic ▪️ Albesa celebra la Castanyada i el Halloween amb una festa de disfresses ▪️ Donació de sang a Albesa aquesta tarda ▪️ Informació de serveis: avui toca treure l’orgànica
Aquí, a l'Oest és el nostre magazín de tarda. Conduït pel Fran Balañá. Un programa fet en xarxa amb les emissores: Ràdio Ponent, Ràdio Rosselló, UA1 Lleida Ràdio, Ràdio Tremp, Alpicat Ràdio i Ràdio Sió Agramunt. Cada tarda de dilluns a divendres de 16 a 18h.
Episodi molt complet d’Aquí, a l’Oest que combina actualitat municipal, cultura de proximitat i esport territorial. A l’inici, s’analitza la situació límit de la Granja d’Escarp, on l’Ajuntament no pot pagar nòmines per manca de secretari-interventor, fet que paralitza tràmits i pagaments. També es destaca l’estiu de rècord turístic a Lleida, la detenció d’un restaurador aranès per delictes sexuals i la renovació integral de la xarxa d’aigua d’Alfarràs. En clau esportiva, es presenta el Cross Ciutat de Mollerussa i la seva rellevància com a únic cross federat de les Terres de Lleida. El nucli de l’episodi és la desfilada de bosses Miuses del dissenyador Josep Rosell Santaolària al restaurant Resquits de Golmés: vuit peces exclusives que rendeixen homenatge a models i muses de la marca JRS, en una performance rica en col·laboracions artístiques locals. La gala, marcada per un atac epilèptic sobtat del dissenyador, es reconduïda per un equip molt unit, reforçant la imatge humana del projecte. Finalment, la tertúlia esportiva se centra en el partit de Copa del Rei Atlètic Lleida – Espanyol, llegit com una gran aparador mediàtic per al club lleidatà, i en la nova sèrie solidària de Posto Xapes (I Love Blau / I Love Bordeus), símbol del vincle entre esport, identitat local i causes socials.
En el darrer Massa Est és Oest hem viatjat fins a la Xina per conèixer un nou territori, una nova cultura i una manera diferent d’entendre el món. Hem conversat amb Junxia Xue, periodista esportiva i corresponsal televisiva de LaLiga a la Xina, que ens ha parlat sobre la vida acadèmica, familiar i gastronòmica del seu país. També ens ha explicat quines coses l’han sorprès més després d’iniciar una nova vida a Barcelona, en una entrevista plena de curiositats, contrastos i aprenentatges.
A #socdeproximitat visitem Solsona per descobrir un espai únic: l’Hotel La Freixera, un allotjament amb encant situat en una casa del segle XIV al cor del nucli antic. La seva directora, Gemma Guixé, ens obre les portes d’aquest hotel ple d’història i ens explica com combina patrimoni i calidesa per oferir una experiència de calma i desconnexió total. Amb habitacions úniques, plenes de detalls medievals, productes de proximitat i una aposta perla sostenibilitat, La Freixera és molt més que un hotel.
